Pàgines

divendres, 17 gener de 2014

Zumzeig

Zumzeig-1 Zumzeig-2

Ensenyar (exhibir, preestrenar) una pel·lícula segueix sent complicat. Potser no tant com abans, perquè ara ja no cal dur aquelles pesades bobines de 35mm, tan cares de fabricar!

Depenent de la sala i els seus equips, t'hi pots presentar portant un disc BluRay (el mínim dels mínims), una cinta de vídeo HDCAM, o un DCP. Sisplau, oblida els DVD.

Un DCP és l'equivalent digital a les bobines de pel·lícula de 35mm. Un llargmetratge dins un disc dur. Vet-ho aquí!

La creació d'un master DCP, amb la imatge d'alta qualitat (códec JPEG2000) i un so sense comprimir, és, avui dia, a l'abast de moltes butxaques. Encara que és un procés delicat i llarg, que requereix un cert grau d'especialització.

Si el teu projecte fílmic és econòmicament modest, encara no tens distribuïdor i has de participar en algun festival, t'has d'assegurar que el DCP que portis roda correctament. No et presentis a segons quins festivals amb una cinta de vídeo o un BluRay...

ZUMZEIG és un "cine-bistrot". Un cinema amb 70 butaques i un bistrot on es pot beure i menjar una mica. La part interessant és que es pot llogar la sala per fer passis de material fílmic a un preu raonable, sobretot als matins.

Molt bona idea. Hi donarem una ullada.

dijous, 26 desembre de 2013

Silence (Pat Collins)

Silence - Film - bosc

Resulta que et dediques a enregistrar sons, ets irlandès i fa quinze anys que vius a Alemanya.

Vet aquí que t'encarreguen de tornar a Irlanda per trobar i gravar ambients sonors sense màquines de fons ni sorolls produïts per l'home. Parles amb gent i viatges una mica...

Silence - Film - mar

Tot això, i més, passa a Silence, un film de Pat Collins. De dia, de nit. Al Riu, al mar, a la muntanya, al camp, al bosc. Amb vent, amb pluja. Cases buides, deshabitades. Camins, illes...

Silence - Film - arbre

Els arbres i els mapes...

Silence - Film - mapa

Silence és un film semi-documental del que desconeixia la seva existència (!) i que val molt la pena de veure i escoltar.

Silence - Film - subtitols

Es pot visionar a filmin.es per un preu super raonable. Ja em direu què us sembla!

Nota: Totes les imatges són còpies de la pantalla durant el visionat de filmin.es.

dissabte, 21 desembre de 2013

Marabunta (els fills creixen - 2)

marabunta espectacle

Doncs això, els fills creixen…
 
Marabunta és un espectacle absolutament hilarant que es va presentar (pre-estrena) ahir a la sala El Latino del Teatre Principal de Barcelona. Marabunta és Guillem Albà i un grup de músics extraordinaris. No us ho perdeu!

En Guillem és fill de l'Olga i l'Albert, titellaires i fundadors del grup L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú).

Endavant, Guillem!

Maila (els fills creixen - 1)

maila

Doncs això, els fills creixen…

Marta Casals ha creat l'espectacle infantil MAILA i ara, per poder acabar el disc de cançons, utilitza el crowdfunding de Verkami.

Endavant, filla!

divendres, 1 novembre de 2013

De Tati (Jacques) a Trueba (David)

INFO
De Tati a Baron (Suzanne)

A Entendre le cinéma (Daniel Deshays) llegeixo que Jacques Tati treballava el so de les seves pel·lícules d'una manera molt minuciosa. Tant, que pel so de les onades del mar, la seva muntadora Suzanne Baron havia de triar entre més de 365 gravacions! El so del mar canvia cada dia...

Suzanne Baron, resulta ser una muntadora creativa i esplèndida de films (entre d'altres) de Tati, Rouch, Maille, Rosif, Ivens i Herzog.

De Baron a Trueba (David)

Al web del film "Vivir es fácil con los ojos cerrados", David Trueba, al comentar les parelles professionals, anomena la Suzanne:
Entre los directores y sus montadores hay mayor fidelidad que entre cualquier otro departamento. Mirad las parejas inacabables, desde Scorsese y Thelma Schoonmaker; Truffaut y Martine Barraqué; Louis Malle y Suzanne Baron; Polansky y Hervé de Luze; Hitchcock y George Tomasini; Tarantino y Sally Menke [...]
David Trueba-Vivir es facil-

De fet, el viatge segueix. Trueba roda a Almeria per la història d'un professor que vol trobar en John Lennon (que està rodant un film amb Richard Lester). I d'aqui arribes al document sonor de les primeres proves de la cançó Strawberry Fields Forever, que va compondre Lennon a Almeria. Oh, què més voleu!

Com sona una sala?

How Sound Works (In Rooms)

Com arriben a ser d'espessos els llibres d'acústica! El so és invisible i costa veure per on "passa", encara que pugui deixar rastres.

Aquest petit vídeo d'Acoustic Geometry és didàctic i molt clar. M'hagués agradat veure'l quan vaig començar!

dimarts, 29 octubre de 2013

Guerin i la música

sonograma
La revista Sonograma, tenaçment i puntual, surt quatre cops durant l'any. Els mesos de gener, abril, juny i octubre.

Aquest mes, Carme Miró entrevista a José Luis Guerin i comença amb la pregunta "Què representa la música per a vosté?" Un inici ben directe!

Guerin és molt especial en l'ús de la música en els seus films. La primera frase de la seva llarga resposta és:
La música me interesa mucho, aunque no sabría articular ni una sola idea sobre la música.
De fet, Guerin és també molt especial en l'ús dels sons. Apunta:
Crear climas sonoros es crear música de una forma muy orgánica, sin apelar a orquestas que son quizás ajenas a la imagen que estás viendo. Es necesario trabajar, estilizar ese sonido.
El senyor Guerin és un refinat i estimulant (re)constructor de móns sonors. O a mi m'ho sembla...

dimecres, 2 octubre de 2013

Les ombres en un teatrí

teatre d'ombres-1

M'han regalat el Petit Teatre d'Ombres de Pímbalo!

És molt senzill de muntar i es pot començar de seguida, retallant les siluetes que hi ha en 9 acetats.

Amb aquest teatrí retorna aquesta cosa tan especial que tenen les ombres (com els titelles!) i que sovint oblidem.

Ara que el cinema - que és so i imatge, però, sobretot, narració - està tan trasbalsat... Gràcies, Pímbalo!

teatre d'ombres-2

dijous, 26 setembre de 2013

El so del núvol

El so del núvol
Hi ha uns quants programes que transformen una imatge en so. Photosounder és un d'ells, i amb la demo he "tret" el so d'aquest núvol. 

El so del núvol (00:07)

dimecres, 25 setembre de 2013

Textos aliens: Maurice Blanchot

- Una doble escucha: el ruido de la ciudad con su riqueza interpretable y siempre lista para ser nombrada, después el mismo ruido como un rumor de espuma, monótono, salvaje, inaudible, con súbitos e imprevisibles estallidos que pertenecen a la monotonía.
- No siendo el rumor más que el modo en que la ciudad hace saber que está desierta, cada vez más desierta.
El paso (no) más allá, de Maurice Blanchot. Traducció de Cristina de Peretti. Ediciones Paidós Ibérica (Barcelona, 1994).