Notes esparses (8)

• Entre el so i el soroll, un nou terme entremig, el sorí. Sons, sorins i sorolls.

• Després d'una estona d'estar junts, m'adono que només recordo la seva veu i, en canvi, res del que hem parlat.

• Si la grua de l'edifici del davant grinyolés, tots marxaríem corrents.

• Com pot ser que un objecte tan petit fes tant de soroll al caure al terra!

• Li hagués agradat molt tocar l'harmònica. Però mai va ser capaç de comprar-ne cap. De petit n'havia vist una de rovellada, al terra, plena d'insectes.

• Un cop de porta al mig del bosc. "Només és un so que s'ha perdut".

Anteriors notes esparses: (7), (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Notes esparses (7)

• Sembla que hi ha més diversitat en el soroll que no pas en el so.

• El silenci ens allunya de les coses. El soroll les apropa.

• Un tro m'emmascara l'avió que passa a l'altre extrem del cel. Els de l'avió no deuen sentir el meu tro, tan imponent com sona!

• Dalt de tot dels edificis, abans, només hi havia els parallamps.

• Un sol acord de guitarra va posar en sintonia tot el vagó de tren. Els acords següents van dividir les opinions, fins que el van fer callar, amablement.

• Em pregunto si quan plou el so va de dalt a baix, escolant-se per les clavegueres, amb la sola intenció d'augmentar el potencial sonor del mar.

• Cada veu és un món immens, incomplet.

Anteriors notes esparses: (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Parlar i actuar

Acabo de veure Revolutionary Road (DVD de lloguer, en versió original). Quines veus! Quina enveja! Quan pots escoltar (i veure, és clar) actors que parlen tan bé, quin goig!

Per què "actuar de manera natural" ha de significar "no vocalitzar"? Per què està tan valorat no pronunciar bé, deixar les paraules a mig dir, les frases sense final, parlar "cap en dins" i no projectar? Per què, quan entenem un actor, ens sembla excepcional?

Ono Lennon 1969

ONO LENNON Ten premiers Underground Eyeopeners Forbidden Festival Loaded Screen Participation, 25/-, New Cinema Club, 122, Wardour St., W.1. 734 5888. Free 36-page programme.

Un petit anunci retallat d'un diari londinenc, estiu 1969. Res més.

Notes esparses (6)

• Els coloms, quan arrenquen el vol, fan com si engeguessin una motocicleta, delicadament.

• La tos ostenta un repertori molt ampli: el timbal, el martell, el ritme sincopat, el ganivet, l'avís, l'ensurt, la serra...

• En una gravació, els defectes, la brutícia, les imperfeccions, els sorolls i les pauses estranyes formen un món sonor digne d'atenció. A l'altre extrem, l'asèpsia i el laboratori.

• Els sons i sorolls menuts, inesperats, són sovint inaudibles però potents commutadors. Tenir-los en compte.

• Hi ha pel·lícules (i novel·les i converses i...) que aconsegueixen entrar dins, no saps com ni quan. I s'hi queden.

Anteriors notes esparses: (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Intentant aprendre

Diuen que s'aprèn més de l'error i el fracàs que de l'encert i l'èxit. Encara que de vegades sembla que al intentar reduir massa els primers, disminueixen les possibilitats dels segons.

Hi ha una zona, a prop de la inactivitat, on no et pots equivocar gaire. Però, segons a que et dediquis, no et pot dur massa lluny!

Es pot aprendre del que passa entremig, entre el fracàs i el succés. Perquè hi passen moltes coses, gairebé tot i contínuament, cada dia, cada hora. Hi ha moments (sovint minúsculs) on es fa difícil saber si puges o baixes, si sumes o restes. Potser és quan tot és més veritat, quan les idees d'error i encert es confonen i s'entrellacen, mostrant la seva relativitat.

Intentar aprendre del que li passa a l'altre. Els demés (encara que nosaltres també som els demés, segons la distància) són una gran font de reflexió. Quedar-se en la xafarderia, com una distracció per l'hora de dinar, és menysprear la possibilitat real, fecunda i profitosa, de l'observació.

La simulació de situacions. L'ús de la imaginació. La relectura del passat.

Barcelona - Portbou, a pas de tropa

Clicar per veure-la amb més definició

Aquesta és la taula número 61 del quadern:

"Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña. Con los pueblos y posadas situados en sus carreras, y las horas que a paso de tropa distan unos de otros."

L'autor és Don Pedro Serra y Bosch, Teniente Coronel de Infanteria de los Reales Egércitos. Imprés a Barcelona per Juan Dorca. Data aproximada d'impressió: 1814.

La taula porta la capçalera:

Camino, parte carretero, y parte de herradura, que comprehende toda la costa de la Marina, desde Barcelona á Parbou de Francia. Este camino solo es carretero de Barcelona á Llorét.

Detall de la taula

De Barcelona a Portbou: 43 hores i mitja (a pas de tropa). Les ciutats i pobles compresos en aquest itinerari són:

Barcelona, San Adrian, Badalona, Masnou, Premiá, Vilasá, Mataró, Caldétas, Areñs de Mar, Canét, San Pol, Calella, Pineda, Malgrat, Blanes, Llorét, Tóssa, San Felio de Guixols, San Juan de Palamós, Palamós, Pals, Torruella, Bellcaire, Albons, San Pedro Pescador, Castelló, Rosas, Cadaqués, Puerto de la Selva, Llansá, Culera i Parbou.

Res, que l'estiu ja és aquí i hem de començar a veure per on anirem (si cal, a pas de tropa)...

He trobat un escrit sobre les comunicacions terrestres a Catalunya en el segle XIX, on sembla que hi ha un enllaç a una imatge del mateix prontuario, però no porta enlloc...

Textos: Jordi Coca (3)

A l'oasi que hi ha prop de Chott el Jerid
Després d'haver sopat costelles de be
I una amanida estranya
Hem anat fins a les cases de fang.
Sota els estels i les palmes curulles de dàtils,
En un silenci impecable,
He notat a la boca el gust d'aquell vi.

Terres grogues, de Jordi Coca. Edicions Proa. Els llibres de l'Óssa Menor. Barcelona, 1998.

He recordat el nom de Chott el Jerid d'un llibre de Bill Viola, Reasons for knocking at an Empty House. Un desert on tot crema i tremola. No hi ha perfils nets, tot bull. Sembla la fi del món. Després de sopar, Coca parla d'un silenci impecable. Dues paraules que, juntes, resulten contundents. De vegades tot lliga...

Anteriors textos de Jordi Coca en aquest quadern: (1), (2).

He d'afegir dos poemes curts del mateix llibre. No es pot aguantar! Són energia pura. Fulgurants i molt precisos:

A l'eixida de casa
Hi ha una olivera
que te raó.

* * *
I aquí em tens
Mirant tanta claror.

* * *

Textos: Jaume Pla

Plou. Sóc al taller, amb l'estufa que ha tret el fred. Un bon moment, un matí viscut, a desgrat dels diversos mals. Aquest sorollet de la pluja potser és de les millors músiques que es poden sentir. [154]

[...] Però aquests dies he pensat que això de tocar el piano - i el violí i el violoncel - és una cosa inhumana. Pensar que algú tocarà de memòria milers de notes sense equivocar-se ni una vegada és una barbaritat. Sembla estrany que el noi tingui prou autoconfiança per pensar que s'en sortirà. Jo ho trobo una mica bèstia això. [...] [201]

De l'art i de l'artista, de Jaume Pla. Edicions 62. Barcelona, 1996.

Textos: Carles Sindreu

Quan dins les tuberies de cautxú del cervell passen les idees sonores, els cabells esdevenen filaments metàl·lics i en clenxinar-nos fem música. (Radiacions i poemes)

Ell deia que quan s'adormia sempre hi havia un rossinyol més atrevit que els altres que li punxava amb el bec el cuc de l'orella. I li calia escoltar, si us plau per força... I llavors per aprofitar el temps abastava pinyes o feia gavella entre la resplendor del teixit de cants [...] (La Klàxon i el camí)

Quina escriptura tan fresca, la de Carles Sindreu! Hi arribo a través de l'imprescindible Flux, de Jaume Subirana. S'agraeix.