Pàgines

divendres, 28 d’octubre de 2005

SMP_21

plànol del Parc de Sant Martí.

SMP_21: Sant Martí de Provençals_21 hores.

Gravació a minidisc del toc de les nou de la nit.

Primer lloc de gravació (34"): des del Parc de Sant Martí (la Verneda, Barcelona) i en la boca del carrer del Rector de Vallfogona. Els sons del parc ressonen i els tocs de la campana tenen un eco, un rebot de so, com si repiqués.

Segon lloc de gravació (33"): des de davant mateix de l'església de Sant Martí Vell. La campana sòna neta i clara, acompanyada amb una mica més de trànsit rodat.

Enregistraments: 530 KB, mp3 stereo, qualitat: 128 kbps. Plànol extret de bcn.es.

Textos: Antonio Colinas (4)

El mesclador hi torna. La feina actual li fa repassar aquest llibret on també hi ha boscos, ocells, mussols, pensaments, aigua, vents i silencis.
Oír -sin oírlo- el canto de la lechuza a la manera de algunos campesinos. Recuerdo que uno de ellos, cuando se le preguntaba por el canto del ave de Minerva, que estaba oculta al anochecer en el húmedo bosque, respondía: "¿Canto de la lechuza? No sé de qué me está hablando. Yo no oigo nada". A eso llamo yo oír -sin oírlo- el canto de la lechuza.
Tratado de armonía, d'Antonio Colinas. Tusquets Editores. Cuadernos Marginales 113. Barcelona, 1991.

dijous, 27 d’octubre de 2005

Evocació

llista del colmado

Tros de paper amb la suma a pagar del colmado que gairebé tothom tenia al costat de casa. Evoca tot un tipus de botigues, de prestatges, d'olors, de llums, d'anuncis, de colors, de sons...

(Llista de xifres, de fa més de 25 anys, de l'antic Colmado Salvadó del carrer Ample, Barcelona).

dilluns, 24 d’octubre de 2005

Camins (b)

dos camins

Caminar sobre cinta magnètica rebregada. Això és el que fa J.M., un especialista dels efectes sala.

Els efectes sala (foley en anglès, bruitage en francès) és la gravació en estudi d'aquells sons que fa el cos en contacte amb l'entorn: passos, frec de la roba, caigudes, manipulació d'estris i eines, etc. El camp d'actuació és inesgotable i s'hi poden recrear sons de tot tipus, inventats i per inventar.

Caminar (versió curta: 9", 148 KB, mp3 mono).
Caminar (versió llarga: 28", 436 KB, mp3 mono).

Camins (a)

dos camins
Caminar (9", 148 KB, mp3 mono).

dijous, 20 d’octubre de 2005

Raspallant

(1) Rentar-se les dents amb un raspall.
(2) Gravar-ho.
(3) Passar-ho a l'ordinador (i amb un programa editor d'àudio):
(4) Triar 3 trossets per fer-los córrer intermitentment a velocitats diferents.
(5) Mesclar dues versions, i penjar-les al servidor dels amics de Tesi.

Taller-1. Dura 24" (372 KB).
Taller-2. Dura 31" (488 KB).

Mostres curtes:
Taller-1-mostra. Dura 4" (64 KB).
Taller-2-mostra. Dura 4" (64 KB).

(les gravacions són en format mp3, qualitat: 128 kbps, estèreo)

dimarts, 18 d’octubre de 2005

Al carrer (1)

dibuix d'Honoré Daumier

Veu, crit, cant, ritme, soroll i atenció. Espectacle de carrer, de Honoré Daumier (1808-1879).

dissabte, 15 d’octubre de 2005

Campana de Sant Mateu

Mossén de Sant Mateu-Eivissa

Un matí gris amb el mossèn a la teulada de Sant Mateu, Eivissa. Març del 78. Amb el meu estimat Uher, un magnetòfon portàtil monoaural, aquell dia gravo campanes (toc de festa), crits i xiulets al bestiar i palitroques (matraques).

Estava fent de coordinador d'unes gravacions a Eivissa i Formentera per al segell discogràfic Pu-put!, pertaneny a Zafiro i dirigit per el compositor Antoni Parera Fons. Gravacions que havien de constituir el primer volum d'una col·lecció de música tradicional catalana.

El treball de camp el dirigia Josep Crivillé (musicòleg) i dels enregistraments s'encarregava Enric Català (abans als estudis Gema i ara a Capital Sound Studios).

No n'he sabut mai més res de tot el material gravat...

(les gravacions són en format mp3, qualitat: 128 kbps, monoaurals)

Les Campanes de Corneville

Cloches de Corneville
Les Cloches de Corneville. Òpera Còmica. Música de Robert Planquette amb lletra de Clairville i Gabet.

Durant la guerra dels 100 anys, els anglesos van saquejar l'abadia de Corneville (Normandia), enduent-se el tresor i les campanes en una barca que es va acabar enfonsant. Els monjos van poder recuperar-ho tot menys una campana que no es va trobar mai més.

La llegenda diu que quan sonava el carilló de l'abadia, la campana que era al fons del riu responia. Fins que l'abadia fou destruïda durant la revolució.

Un bon dia, Robert Planquette es va inspirar en aquesta llegenda per escriure una opereta que va tenir molt d'èxit. Gràcies a una subscripció internacional es va reconstruir el carilló.

És curiós, però les campanes mai van tornar al campanar i el carilló va ser venut al propietari d'un hotel, Les Cloches de Corneville.

dijous, 13 d’octubre de 2005

Elfman (1)

En una entrevista a American Film (febrer 1991), el compositor Danny Elfman diu:
Any movie recorded before the '60s - any great old movie - the dialogue and the music is everything. I really hate sound effects. I'm sorry. I'm totally old-fashioned in my approach to music. I love the way they used to make films. The dialogue, the picture, gave you what was happening; the music gave you the emotion and what the characters were thinking. Now, in most movies, orchestral music is very thin, it sounds shrill.
I really hate sound effects... I really hate sound effects... I really hate sound effects... Tenim un petit punt de desacord, sense importància.

ACCESS

Al mesclador li van recomanar visionar Days of heaven, d'en Malick. Sempre que puc faig els deures. I m'he fixat (entre altres coses) en dos noms dels crèdits de final.

Neiman-Tillar Associates (efectes de so de Days of heaven):
A l'època de les mescles de Lola (1985), en Bigas Luna i un dels seus muntadors, Anastasi Rinos, em van parlar d'ACCESS (Automated Computer Controlled Editing Sound System) i l'empresa que el va crear, Neiman-Tillar Associates (NTA).

Quan tothom muntava el so dels films en taules de muntatge (o en movioles), tros a tros, so a so, tallant i empalmant bandes magnètiques sense cap possibilitat de saber com sonaria tot plegat, només per l'experiència o la imaginació, NTA va imaginar i construir el primer equip computeritzat d'edició de so digital per a cinema.

ACCESS gestionava tot l'arxiu sonor que contenien set discos durs de 200 MB cadascun, amb una capacitat total de 4 hores i 40 minuts d'efectes i ambients de so, (a 25 KHz i 12 bits).

Un cop el muntador de so (l'editor, que s'en diu avui dia) havia triat, deixat a mida, sincronitzat amb la imatge en Umàtic 3/4" i equalitzat tots els sons que necessitava per cada bobina de 10 minuts (ara es treballa amb bobines de 20 minuts), es feia una transferència en grups de sis pistes a material magnètic 35 mm. per poder anar a mesclar. NTA va rebre un Òscar l'any 1979.
i Alan Splet (un dels tres assistents especials pel so de Days of heaven):
Aquest home tenia una sensibilitat especial per trobar sons, per aparellar-los i per dosificar-los. És curiós trobar-lo en un dels seus primers títols, després d'haver fet Eraserhead, del senyor Lynch.


dimarts, 11 d’octubre de 2005

Escriure i fer sons

Eviter la musique d'une phrase pour ne lui comuniquer que le rythme. Laisser à ce rythme l'irrégularité d'une pulsation. Dérimer la prose, parce que les rimes y amollisent les angles, ou la rimer exprès coup sur coup.
Journal d'un inconnu. Jean Cocteau. Éditions Bernard Grasset. Paris, 1983.

De tot el que el mesclador llegeix, veu, toca, diu, olora o escolta, una bona part és redirigida cap el treball amb el so. Una recepta de cuina, un consell d'escriptor, una rutina de manteniment mecànic, tot pot servir.

Vaja, aquesta és la idea.

dilluns, 10 d’octubre de 2005

Capçalera

capçalera de la Campana de Gràcia

divendres, 7 d’octubre de 2005

Ritme caní

Per què, aquest ritme? És en Mac, el meu gos, que beu aigua (264 KB, mp3 mono).