Espais Sonors: plaça de Mons

Quan gravava la campana de la parròquia de Sant Jordi (al viaducte de Vallcarca), un nou soroll rítmic em va fer estar una estona escoltant i esperant, mentre la gent passejava (amb el gos) i comprava el diari, el pa i les postres.

Vet aquí que entre les llambordes de la plaça de Mons hi ha una tapa metàl·lica del clavegueram, a un parell de metres del semàfor, i que, com tantes altres, fimbreja i repica sota els pneumàtics. Res extraordinari, ja ho sé. Però escoltar els sons fora de context té la seva gràcia.

Campana de la parròquia de Sant Jordi (0:51)

Tapa metàl·lica del clavegueram (0:46)

Textos: Roland Barthes

La coïncidence

Je m'enregistre jouant au piano; au départ, c'est par curiosité de m'entendre; mais très vite je ne m'entends plus; ce que j'entends, c'est, quelque apparence de prétention qu'il y ait à le dire, l'être-là de Bach et de Schumann, la matérialité pure de leur musique; parce qu'il s'agit de mon énonciation, le prédicat perd toute pertinence; en revanche, fait paradoxal, si j'écoute Richter ou Horowitz, mille adjetifs me viennent: je les entend, eux, et non pas Bach ou Schumann. - Que se passe-t-il donc? Lorsque je m'écoute ayant joué - passé un premier moment de lucidité oú je perçois une à une les fautes que j'ai faites -, il se produit une sorte de coïncidence rare: le passé de mon jeu coïncide avec le présent de mon écoute, et dans cette coïncidence s'abolit le commentaire: il ne reste plus que la musique (il va de soi que ce qui reste, ce n'est nullement la "vérité" du texte, comme si j'avais retrouvé le "vrai" Schumann ou le "vrai" Bach).

Roland Barthes par Roland Barthes. Éditions du Seuil. Paris, 1975.

Impacta al mesclador: el passat del meu tocar coincideix amb el present del meu escoltar i en aquesta coincidència s'aboleix el comentari: només resta la música.

Cargol de mar

Dibuix de Charles Rodrigues, a la revista Stereo Review (març de 1969).

Veus i contes (1): Jorge Luis Borges

Estem acabant el documental Diario Argentino, un llargmetratge de la guionista i directora argentina Guadalupe Pérez.

Li demano de gravar la seva veu i tria aquest conte de Borges:

El Puñal, de J.L.Borges (1:47)

El Puñal

En un cajón hay un puñal. Fue forjado en Toledo, a fines del siglo pasado; Luis Melián Lafinur se lo dio a mi padre, que lo trajo del Uruguay; Evaristo Carriego lo tuvo alguna vez en la mano.

Quienes lo ven tienen que jugar un rato con él; se advierte que hace mucho que lo buscaban; la mano se apresura a apretar la empuñadura que la espera; la hoja obediente y poderosa juega con precisión en la vaina.

Otra cosa quiere el puñal. Es más que una estructura hecha de metales; los hombres lo pensaron y lo formaron para un fin muy preciso; es, de algún modo eterno, el puñal que anoche mató un hombre en Tacuarembó y los puñales que mataron a César. Quiere matar, quiere derramar brusca sangre.

En un cajón del escritorio, entre borradores y cartas, interminablemente sueña el puñal con su sencillo sueño de tigre, y la mano se anima cuando lo rige porque el metal se anima, el metal que presiente en cada contacto al homicida para quien lo crearon los hombres.

A veces me da lástima. Tanta dureza, tanta fé, tan apacible o inocente soberbia, y los años pasan, inútiles.

El Puñal, de Jorge Luis Borges.

Altres veus i poemes.

Espais Sonors: carrer de Sant Camil

La foto mostra el carrer de la Mare de Déu dels Reis (viaducte de Vallcarca) convertint-se en Sant Camil, un carreró estret que fa baixada i està pavimentat amb dos tipus de llambordes.

Quan hi baixen els cotxes, el contacte dels pneumàtics sobre les llambordes ressona i produeix una remor curiosa:

Carrer de Sant Camil

Destrucció de campanes

Per veure-ho en moviment.

(imatges extretes del documental Roig i Negre, estrenat el passat 6 de febrer per TV3)

Sota Palau

Lloc: Blanes.
Espai: Sagristia de l'església de Santa Maria.
Història: Antic Palau dels Comptes de Cabrera.
Temps: Entre juny i octubre de 2001.
Ocasió: Enregistrament del Cor de Cambra Sota Palau.
Direcció: Josep Maria Guinart.
Títol del CD: Sota Palau a Palau.

El CD conté vint peces molt variades: de la Salve Regina medieval al Moon River de Mancini.

A la sala on es fa l'enregistrament del cor hi ha, al fons i darrera els baixos, la mecànica que controla el rellotge del campanar. Tot i que s'han d'aturar a cada quart d'hora, un dia decideixen gravar, també, les dotze campanades. I vet aquí que això és el que em plau mostrar-vos.

Dotze campanades (Blanes)

Un dia em van preguntar: Vols dir que no són més interessants els orgues (de dins les esglésies) que les seves campanes (de fora)?

Skateboarders al Macba

Plaça dels Àngels. Diumenge d'hivern amb sol de migdia. Monopatins (skaters) amb personal de 3 mides: grans, mitjans i petits. Els petits imitant els mitjans. Els mitjans imitant els grans. Alguna bicicleta. Algú fent fotos. I el mesclador gravant una mica.

Skateboarders al Macba

A skatebarcelona.com, l'espai del MACBA rep 8 punts de 10.