Clavegueram sonor.

Gairebé mitjanit. Un micròfon penjat a la boca de una claveguera. Es fa una gravació nocturna, on se sent la remor de les aigües residuals que baixen pel carrer de Sardenya. També, de tant en tant, una passada d'un vehicle sembla que ho faci tremolar tot.

(0:51, 796 KB, mp3 estèreo. La gravació original s'ha filtrat per sota dels 80 Hz. per atenuar l'excés de greus que saturaven l'escolta en auriculars)

Veus i poemes (10): Rosselló-Pòrcel

En Mateu i Adrover llegeix un poema de Rosselló-Pòrcel:

A Mallorca, durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938).
(0:54, 844 KB, mp3 estèreo)

Buscant sobre el poeta trobo un blog magnífic sobre els arbres, Amics arbres · Arbres amics. Anem per bon camí!

Una mica de vent

Bateguen i repiquen portes i finestres, volen les cortines, les persianes. El toldo deslligat del veí fa vibrar la barana compartida del balcó. Si els batecs fossin prou duradors, un podria somiar que viatja en tren, de nit.

Xiulen les escletxes. Perillen els testos. I per les voreres es camina sobre munts de fulles. Quan es simula aquest so per al cinema (els anomenats efectes de sala) s'acostuma a trepitjar cinta magnètica rebregada. Estereotips.

Mentrestant, les ràfagues espolsen i fan tremolar les branques. Segons la filera d'arbres que et toca tens una remor distinta, més o menys fina. I com que no van acompassades, les branques de tots els arbres produeixen un so continu que neix i mor amb el vent.

Vegetals i música

Pastanagues, pebrots, enciam, cogombres, tomàquets, etc. Tot pot ser un instrument musical en la primera orquestra de vegetals.

Veus i poemes (9): Sameer Rawal

Sameer Rawal, nascut a Nova Delhi i resident al barri de Gràcia (Barcelona), llegeix la versió en hindi d'un dels seus poemes:


Sameer va escriure simultàniament els poemes en hindi i en català i les dues versions, per ell, són originals.

penso que t'he ferit
ah sí?
no, no penso que t'he fet mal
doncs tu mateix.
ahh, sembla que és mentida
d'acord tu sabràs.

Calaix de sàndal, de Sameer Rawal. Edició bilingüe hindi i català. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 2006.

(0:18, 272 KB, mp3 estèreo)

Com un concert

Llegint un llibre sobre les vivències d'un pianista, faig una extrapolació i em pregunto si escriure aquí (com ara) té alguna cosa a veure amb un concert, o amb un assaig.

• Un concert en una sala de dimensions desconegudes.
• Un teclat. Les dues mans.
• Una audiència en la foscor (però que entra i surt contínuament).
• Un repertori on abunden els temes improvisats.
• La necessitat de ser constant, com en les pràctiques.
• Uns dies és concert. Els altres dies és assaig.
• Mostrar el que un fa (a un mateix també), sense mostrar-se sencer.
• Un concert minimalista, de detalls, d'apunts, de suggerències.

Cabòries, mesclador, cabòries...

Veus i poemes (8): Miquel Costa i Llobera

Jaume Mateu i Adrover, a punt per estrenar la seva primera pel·lícula, diu un poema de Miquel Costa i Llobera, après per tradició oral.

Dos sospirs

Vora del foc s'escalfaven,
un vespre a encesa de llums,
la vella, resa qui resa...
la jove, mirant-se el fum...

Ai! tot baix digué la jove
i la vella: Ai, bon Jesús!

Què teniu, ara padrina?
Filla meva, què tens tu?

Cap d'elles tornà resposta,
però pensaren al punt:
Si ho sabíeu, padrineta!
Si ho sabies, joventut!

Miquel Costa i Llobera (1854-1922).

(0:32, 488 KB, mp3 estèreo)

Com la sardana s'allunya (el so)

La cobla Rambles fa ballar sardanistes en un passeig. Sis metres més enllà el trànsit no s'atura mai. Gravo la música mentre m'allunyo caminant, per poder escoltar després, a casa, com el so de la sardana es engolit per la fauna automovilística. Una metàfota sonora?

(01:22, 1,2 MB, mp3 estèreo)

Sons dominicals

A la plaça de Gaudí, davant de la Sagrada Família, es pot escoltar com juguen a la petanca, a les bitlles, a cartes, a pilota. I passejar entremig del parlar italià, anglès, rus...

Deixar-se anar (una mica i si un vol), envoltat de sons i remors, pot anar bé, no?

(0:57, 884 KB, mp3 estèreo)

Fut-bol

No es pot veure, però sí es pot sentir com tota la gent crida i protesta, mentre n'hi ha un que es cola per sota.

"Falta por bajarse intencionadamente detrás del contrario con el fin de hacerle caer". Cromo número 41 de la col·lecció "Enseñanza del juego de Foot-ball (Asociación)", de CHOCOLATES JAIME BOIX.

La campana que falta

Lloc: Estudi de postproducció de cinema (fora de ciutat).

Situació: Mescles (de so) finals d'una pel·lícula d'animació.

Conflicte: Per a una de les escenes es necessita el so d'una campana (no massa gran). Cap dels sons que tenen gravats agrada prou.

El director de la pel·lícula recorda que en el camí de l'hotel fins a l'estudi de mescles passa a prop d'una torre històrica. Aquesta torre té una campana al capdamunt (i no és massa gran) amb un so interessant.

Decideixen anar a gravar-la. Un parell de tècnics s'acosta a la torre i fa una sèrie d'enregistraments. Al voltant de la torre hi ha molt arbrat ocupat per ocells. Malgrat tot, ho graven i tornen a l'estudi. Allà comproven que el so no es pot aprofitar. L'escena segueix encallada.

Però la gent del cinema acostuma a ser decidida i quan es fa de nit tornen a la torre. Hi pugen i desmunten la campana. Se l'enduen a l'estudi. La graven, aquest cop sense ocells, i abans que es faci de dia la tornen a instal·lar a dalt de tot de la torre històrica. La mescla, per fi, es desencalla. El director i el productor queden satisfets.

Ningú s'adonarà mai de la sostracció temporal de la campana. Potser algun mussol...

PD: Aquesta petita història és verídica (però passa a Austràlia).

Veus i poemes (7): Alison Herschberg

Ray Gillon (supervisor de doblatge, mesclador de cinema i ex-consultor de Dolby) llegeix tres haikus d'Alison Herschberg:

Someone else's friends.
Trying to be nice and smile.
I can't stand small talk.

I'm going shopping.
I won't use my credit cards.
Well... maybe just once.

Hailing a taxi.
No one on the street but me.
Red tail lights recede.

(0:24, 376 KB, mp3 estèreo)

Intento una traducció bàsica:

Amics d'algú altre.
Tracto de ser amable i somriure.
No vull més xerrameca.

Vaig de botigues.
No faré servir cap targeta.
Bé... un cop, potser.

Cridant un taxi.
Ningú pels carrers, només jo.
Llums vermells esvaint-se.

I Smell Something Foul. Haiku Expressions of Everyday, d'Alison Herschberg. Andrews and McMeel. Kansas City, 1996.