La salut de l'ascensor

Quan, un bon dia, l'ascensor fa aquest soroll, un comença a preocupar-se per la seva salut (la de l'ascensor i la pròpia).

(0:38, 596 KB, mp3 estèreo)

Textos: Julio Cortázar

Acerca de las dificultades para escuchar la pintura

Yo pediría que el título fuera entendido literalmente, porque en el vasto y más bien fácil campo de las correspondencias todo el mundo está al tanto de la melodía del trazo de Botticelli o de los esfumados acordes de Claude Monet. Aquí aludo a algo concreto, a la dificultad real que me plantea la pintura cuando con todo derecho procuro escucharla, partiendo del principio recíproco de que la música, como la de Orfeo en el soneto de Rilke, nos dibuja sin esfuerzo un árbol en el oído. Así, mientras vuelvo a la improvisación de Charlie Parker en Out of Nowhere, veo distintamente las pinceladas que traza la melodía, y el resultado es un gran ventanal naranja en el que pequeñas nubes van y vienen como globos, una especie de Magritte pero a los saltos, dése usted cuenta.

Frente a esa traslación nada abstrusa, ¿por qué hasta hoy no he escuchado un dibujo o una pintura? Hablo, por supuesto, de mis dificultades; acaso alguien me hará llegar un día la música que conoció mirando este libro. No me sorprendería que fuese más bien percusionante, muy Max Roach, con estallidos por el lado de los címbalos, en todo caso llena de ese swing que en Saura no necesita del sonido para barrernos la cara con sus espléndidas escobillas.

Territorios, de Julio Cortázar. Siglo Veintiuno Editores. México, 1978.

Idees per a una orquestra

Una orquestra: OSO, l'Orquestra Simfònica d'Oregon.
El blog d'un músic: daily observations, del viola Charles Noble.
Com que l'orquestra necessitava promoció (i quina no?), els lectors del blog van enviar suggerències. N'hi ha que tenen gràcia:

• per què no deixar que membres de l'orquestra col·loquin gravadors personals i gravar com sona des de la seva perspectiva i vendre aquestes gravacions (a 5 $, per exemple)?
• permetre que el públic pugui gravar els concerts i encoratjar-los a intercanviar versions
• fer una rifa entre el públic per poder seure entre l'orquestra durant l'execució d'una peça o d'un concert sencer.

Estaria bé tenir versions d'un mateix concert des de perspectives diferents: de la zona de la percussió, o des de la fusta. Seure entre els que toquen: el so tant a prop, potser tothom et miraria, caldria camuflar-se, però quin impacte!

Com escolta, el fagot, el so global de l'orquestra a la que pertany?

(Altres) cantarelles de Nadal

Aquesta tonada tradicional es canta tres dies abans de Nadal. Serveix per a alegrar a algunes persones, un cop cada any.

La lletra és molt repetitiva, sempre en castellà i plena de números i xifres, com per exemple: Tres mil cuatrocientos trece, mil euros. I sona així (0:07, 112 KB, mp3 estèreo).

Fer net

Quan es va adonar que anar al cinema no li convenia, immediatament ho va deixar de fer. Li va costar recuperar un cert grau de l'imaginari propi. Però algunes imatges van seguir incrustades en alguna part de la ment. I això es nota.

Veus i poemes (12): Federico García Lorca

Un company de la feina, Ángel Garrido, accedeix a ser gravat mentre diu el poema que va aprendre d'amagat quan tenia nou anys al seu poble d'Alquife (Granada), La casada infiel:

Y que yo me la llevé al río
creyendo que era mozuela,
pero tenía marido.

Fue la noche de Santiago
y casi por compromiso.
Se apagaron los faroles
y se encendieron los grillos.
En las últimas esquinas
toqué sus pechos dormidos,
y se me abrieron de pronto
como ramos de jacintos.
El almidón de su enagua me
sonaba en el oído,
como una pieza de seda
rasgada por diez cuchillos
Sin luz de plata en sus copas
los árboles han crecido,
y un horizonte de perros
ladra muy lejos del río.
(...)

(aquí, per llegir-lo sencer)

Federico García Lorca (1898-1936).

(01:33, 1.4 MB, mp3 estèreo)

Més veus i poemes.

Textos: Peter Handke (4)

El susurro de las hojas de otoño tiene calidad de luz.

Él iba al cine con cierta frecuencia, para escuchar quizás en una película cualquiera el susurro de unos árboles cualesquiera. Hasta en la película más estúpida se mueven en algún momento las hojas.

En los rugidos del tren se abrieron las hojas de la noche serena, y surgió un bosque.

Escuché la risa de un niño, y vi una curva en el paisaje.

El revisor bajó del tren detenido y gritó el nombre de la estación: ¡Poggio Rusco!; y los árboles del lugar desierto se agitaron violentamente en el viento.

Historia del lápiz, de Peter Handke. Traducció de José Antonio Alemany. Ediciones Península, 1992.

Anteriors sobre Handke: (1), (2), (3).

Les dotze (van tocant)

Al carrer s'hi pot trobar de tot. Un dia, de camí del supermercat, el mesclador va recollir un rellotge de paret dins una bossa de plàstic. Una còpia xinesa d'un rellotge de pèndul, corda d'espiral, caixa de fusta (uns 60 cm.) i porteta de vidre.

Encara funciona (estava gairebé nou) i aquest és el seu so quan toca les dotze. Pot servir (en cas de necessitat) pel cap d'any.

Si no fos mesclador, voldria ser drapaire!

(0:28, 436 KB, mp3 estèreo)

Artefactes

Joan Vicenç pregunta:

Existeixen artefactes al mercat mitjanament bons per a poder agafar els sons del vent, de l'aigua, dels ocells, de les fulles...?

Sí senyor, hi ha artefactes, petits com una càmera de fotos, que graven so.

Un camí barat:

• trobar algú que tingui un minidisc, no l'usi i ens el deixi;
• potser és un minidisc dels antics (graven el so comprimint-ne les dades amb la codificació ATRAC); o potser és dels nous, que poden gravar sense comprimir dades, en format WAV;
• comprar un micròfon estèreo senzill, que tingui una mica de cable, perquè no gravi també el soroll del mecanisme del minidisc: l'AUDIO-TECHNICA PRO24 (100 €), o el SONY ECM MS907 (140 €).

Un camí una mica més car, triar un d'aquests 3 nous artefactes (entre 300 i 500 €):

• H4 de ZOOM.
• MicroTrack 24/96, de M-AUDIO.
• R-09, d'EDIROL.

Si queda temps, podeu donar un cop d'ull als Consells i idees per a sortir a gravar sons (pdf, 276 KB).

El vent és i serà la dificultat més gran a l'hora de sortir a gravar. En cas d'urgència, es pot cobrir el micròfon amb un mitjó.

Per cert, la paraula artefacte és ben curiosa...

P.D. (de l'endemà): Els tres models de gravadors (agrupats en el segon camí) ja porten un micròfon estèreo posat. No cal comprar-lo a part. Suficient per a sortir a gravar immediatament!

La Llibertat (i el seu mercat)

El mercat de la Llibertat (Gràcia, Barcelona) és a punt de ser reformat.

Ara, a dins, sona així (0:44, 688 KB, mp3 estèreo).

Aquí hi ha un dossier amb fotos i plànols antics (pdf, 6,5 MB).

Veus i poemes (11): Sameer Rawal

Sameer Rawal llegeix un del seus poemes hindis, que comença així:

(Aquí, per veure'l sencer)

I l'adaptació catalana que Sameer Rawal ha fet:

tinc un petit calaix
de records
que obro
de vegades
quan m'aixeco o
quan em fico al llit
està ple de sorpeses
de vegades
ni l'obro
el mantinc al pit
i m'adormo
és de fusta de sàndal
no té pany
em porta a llocs
oblidats
vides viscudes
abans
em dóna sol
quan és ennuvolat
el dia
i somriures
amagats quan
vulgui surar

Calaix de sàndal, de Sameer Rawal. Edició bilingüe hindi i català. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 2006.

(0:45, 696 KB, mp3 estèreo)

Un altre poema llegit per Sameer Rawal: aquí .

Descoberta documentada

Uns quans reculls (àlbums) de fotos del blog Le regard de James :

• Musiciens
• Tournées et Concerts
• Solitude et concentration
• Les musiciens: attitudes
• Les musiciens: l'origine des sons
• Instruments
• Les doigts sur l'instrument
• Regards
• Les mains
• Pierre Boulez

Bon profit.

Descoberta

Els blogs poden ser camins de descoberta d'altres espais, d'altres maneres de pensar i veure, noves músiques, nous sons.

Blogs com portes d'entrada franca. N'hi ha que només són travessats un cop i mai més. D'altres et porten tan lluny que costa tornar. I entremig, centenars, milers de blogs (com el meu) que anem fent entre l'ombra i la llum, entre el dia i la nit, entre el soroll i el silenci.

El camí d'avui ha sigut fructífer:

• del suggerent Bloc de Música, de la Carme Miró,
• a L'Oeil Ouvert, un blog de fotos, cal·ligrames i haikús,
• fins arribar a Le regard de James, el blog de Jean Radel.

Aquest blog és un extraordinari recull de fotos fetes durant els assajos d'un grup de música contemporània, els seus moments de descans, de reflexió, els seus instruments, les mans, els gestos, les mirades...

A Le regard de James no s'hi pot sentir - explícitament - cap so, cap música. Però s'hi poden trobar tots els ressons (passadissos, escales, cambres, sales), totes les veus i totes les músiques que un pugui imaginar.

Jean Radel és el regidor general (s'en diu així?) de l'Ensemble intercontemporain. Quin privilegi compartir aquests moments!

Plouen fulles

Automòbils coberts amb fulles d'arbre. Temps de muda. Feina extra pels escombriaires. I els fruits del lledoner repiquen al sostre del cotxe: així sonen.

(0:28, 428 KB, mp3 estèreo)

Platja de la Barceloneta

Un vespre plàcid a la platja de la Barceloneta: així hi sona el mar.

Una estona més tard, amb les sabates i els baixos dels camals dels pantalons ben xops, l'enregistrador tornava a casa...

(0:41, 644 KB, mp3 estèreo)