El ritme de l'obra

Estan acabant les reformes a un edifici i, un bon matí, una màquina em sorprèn amb el seu ritme insistent (un impuls cada 2,16 segons). No sembla que afecti gaire als veïns. Aprofitant que en Ricard (de TESI), m'ha deixat una nova gravadora, la provo.

La imatge del so de la màquina és com una espina, o una pinta, o...

El ritme de la màquina de les obres (0:33)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Eines i feines

Les eines i les feines.
Pensar les feines, triar les eines.

Qui diu eina, diu màquina.
Qui diu eina, diu instrument.

Un ocell i el soroll

Ahir tornant de la feina, un ocell (una merla, potser?) em va fer alçar el cap. Entremig del brogit de la circulació, l'ocell s'afanyava amb el seu cant d'una manera tan voluntariosa que el vaig gravar amb una gravadora petita que intento dur sempre a sobre.

Avui, escoltant-lo, m'ha fet patir envoltat de soroll i l'he intentat alliberar amb X-Noise, un plugin que pot netejar el so, processant-lo.

[1] Ocell entremig del soroll (0:21)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

[2] Soroll que envolta l'ocell (0:21)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

[3] Ocell alliberat del soroll (0:21)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Nota: El tercer so, "Ocell alliberat del soroll", té segurament un grau excessiu de processament, però em sembla que funciona bé com a exemple.

Ocells, cecs i vidents.

Jerry, un cec que li agrada gravar ocells. Té un petit equip amb uns quants micròfons i un MZB100, un minidisc ben pensat.

Un company em diu:

He pensat en tu. Ahir diumenge era al poble i vaig anar a tocar del bosc, em vaig aturar i vaig escoltar. Déu n'hi do la d'ocells que en aquella hora feien gresca! Moltes mallerengues. Que si tenim campana? Crec recordar que només la toquen, i a mà, un quart abans de misa. Ah, i els tractors no sonen com abans i passen molt de pressa.

El mesclador somriu una mica, pren nota i per la nit ho passa al quadern.

Amics

Un amic s'ha comprat un gravador d'àudio digital en targeta compact flash. Un Marantz PMD 671.

De tant en tant li demanaré. Només em fa falta un bon micròfon estèreo...

No és això felicitat?

Visita a la feina i conseqüències.

Han vingut a visitar l'estudi on treballo. Ensenyar-ho, de tant en tant, és refrescant.
Fer un recorregut, ordenat i explicat, ens actualitza la imatge-idea que tenim d'allà on treballem.

Estan preparant una pel·lícula per a cinema rodada en vídeo.
Les preguntes que un es fa s'entrellacen entre elles.
Vídeo per la immediatesa, la intimitat, el cost del material, l'equip reduït de persones...
Però amb quina càmera?, a 24 o a 25 fps? On es fa el transfer final a 35 mm.?
Com es veuran els plans generals?
Acceptarem, en un llargmetratge de ficció, veure la textura - línies - gra - indefinició - saturació de la imatge projectada? I el so? Aquest plantejament de "guerrilla" permetrà un format final de so digital (6 canals)?

Fer pel·lícules és tan car !!
És tan car fer pel·lícules ??
Hauríem de recuperar (o recrear-repensar) les possibilitats de fer-crear unes obres (films) que no hagin d'estar sotmeses a tantes lleis: la durada, els canals i espais d'explotació, els processos i els equips que hi participen... (estereotips, hàbits, rutines, indústria, mercat).

Potser unes obres més petites. Més immediates.
Entre el món del vídeo d'autor ("de creació") i el món del cinema hi ha massa distància. Potser.

Restauració sonora.

Estic treballant en la restauració del so dels treballs d'un director català de cinema.
Les condicions del material són molt diverses. I les mescles originals (en cinta magnètica) s'han fet malbé o s'han perdut, malgrat els esforços i l'interès de la productora.
Cal utilitzar el so òptic de les pròpies còpies de projecció. I el procés fotogràfic afegeix molt soroll espuri (distorsions, blups, espetecs, clics, fons sorollosos diversos, etc). Sobretot en aquestes pel·lícules monoaurals d'abans de l'aplicació dels reductors de soroll Dolby A i SR.

M'agrada la paraula que va usar el director per definir aquests sorolls: "adherències". És palpable.
En unes proves prèvies, es va aconseguir una "neteja" espectacular. Sobretot pel tipus del contingut: sons amb força espai entre ells, pedals greus i gruixuts, vents, cops i portes. El canvi pot semblar miraculós.

Però tot plegat és delicat. El llindar correcte del grau d'aplicació de les eines és molt difús! Reduir l'"adherència" pot implicar aprimar-empobrir el senyal que, precisament, volem preservar.

On ens hem d'aturar?

Màquines i èpoques

Quan parlem dels equips amb els que treballàvem el so fa 20, 30 anys (gravar, llegir, modificar, etc) semblem avis. I encara no ho som !

Però qualsevol màquina d'ara envelleix més de pressa. I es converteix en obsoleta molt aviat.

N'hi ha que munta so per curts a casa seva amb un PC i Cubase. Després en fa un CD i el porten a un estudi professional pel màster estèreo per a cinema (afegint Dolby SR). A casa seva hi fa petits doblatges, si cal.

Tot plegat em porta a mantenir les antenes ben enlaire i ben afinades, sintonitzades. A vigilar els encarcaraments professionals. A prevenir l'aparició dels estereotips i els prejudicis.

Ah, som a dissabte i migdia!
Sol i fred a BCN.