Músics a la mescla

Usualment, durant la mescla de la pel·lícula, el compositor no pot defensar el seu treball de la mateixa manera que el muntador de so. Hauria de tenir la possibilitat de re-mesclar la seva música durant la mescla. Però potser no és "re-mesclar" el que voldria, sinó "re-escriure".

Fer música per a cinema és una feina ben especialitzada. Gairebé, tot un ofici diferent, del que sembla que hi ha ben poques places per ocupar.

Canzone da due soldi

Les il·lustracions de partitures de música popular, sobretot les d'abans, poden ser força curioses. N'hi ha d'esplèndides. Algunes tenen el poder de travessar, fàcilment, el temps.

Com la portada de la partitura de Canzone da due soldi, el segon premi del quart Festival de la Cançó de San Remo, any 1954 (*). La cantaven Katyna Ranieri i Achille Togliani. He trobat tres versions al Youtube:

• Likvidatsiya, títol d'un film rus del 2007 (o és una sèrie?)
• Wilma De Angelis
• Marco Fanti
  

Vet aquí, m'ha agradat la versió (en italià) del títol rus:

Canzone da due soldi (3:22, de Likvidatsiya, film rus)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Anteriors il·lustracions de partitures en aquest quadern:

• El último tranvia
• Les Cloches de Corneville

Al blog de Yayo Salva s'hi pot trobar informació, portades i el so de discos descatalogats, entre ells, del festival de San Remo. Un lloc molt estimable: mica en mica, recuperant gravacions oblidades, difícils de trobar.

(*) Autors de Canzone da due soldi: Lletra: Pinchi. Música: Donida.

Textos: Vikram Seth

Em ve a la ment un so extraordinàriament preciós. Tinc nou anys. Estic assegut entre el senyor i la senyora Formby en un estat d'expectació. Als seients del voltant nostre hi ha persones que xerren i rebreguen programes. A la pista del circ no hi entren ni elefants ni lleons, sinó un grup d'homes i dones, molts del quals porten uns instruments sorprenents, lluents i fulgurants. Un senyor petit i fràgil entra, i és aplaudit d'una manera que no he sentit mai, i a continuació hi ha el silenci més estrany i absolut per part de la multitud.

Abaixa un pal i un so immens i preciós omple el món. Vull formar part d'aquest so més que de qualsevol altra cosa.

Una música constant, de Vikram Seth. Traducció d'Albert Torrescasana. Editorials Anagrama/Empúries. Col·lecció La butxaca. Barcelona (gener 2008).

Somni de Garreta

Llegeixo un somni del compositor Juli Garreta:

Si un dia tinc diners sobrers, aniré a viure a una masia dels voltants, per estar sol i estudiar el soroll de la pluja quan goteja per la teulada.

Un desig definitiu, absolut. Garreta era un savi.

Trobat a Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara (Edicions de 1984. Barcelona, febrer de 2008).

* * * *

(Fotografia de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, extreta de "Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VI. Música popular i tradicional".)

Sonograma, una revista sobre música

La web de música que coordina Carme Miró, engega Sonograma, una revista (en línia) de pensament musical: entrevistes, reflexions sobre l'educació musical, tècniques vocals, tècniques pianístiques, etc.

Els millors desitjos pels sonogramistes!

Música i so

Un amic músic (ara és fabricant d'instruments) em va dir: la música no té res a veure amb que les coses sonin. La música és una altra cosa. Encara que també es faci amb sons, puntualitzava.

I des d'aleshores, aquest pensament, aquesta afirmació, aquesta paradoxa, no ha deixat de burxar el meu cap. Música i so, a part?

Potser ja està bé així.

Conte d'un músic i una vaca

Diuen que un dia, el cèlebre músic Kung Ming-yi estava tocant música clàssica per a una vaca que seguia pasturant, immutable. "No és que no l'escolti, és que la meva música no l'interessa", va dir-se Kung. Aleshores, amb el seu instrument, va començar a imitar el zumzeig de les mosques i els mugits dels vedells. De sobte, la vaca va parar l'orella i movent la cua es va acostar al músic per escoltar-lo tocar fins el final. Ara, la música ja tenia significat per a ella.

És un conte. I amb els contes ja se sap.

Proverbi

Mentre plovisqueja, obre mandrosament un llibre; amb la brisa toca només l'instrument de corda.

Recull de proverbis. Mr. Tut-Tut (segle 17). Extret de Sabiduría china, de Lin Yutang. Biblioteca Nueva. Buenos Aires, 1959. Traducció de A. A. Whitelow.

Shawn Murphy

Quan vaig saber, fa temps, que un dels millors mescladors de música per films només té una mà, em vaig quedar de pedra. El senyor Shawn Murphy, graduat en història i músic, té 280 títols en la seva llista a IMDB: dos-cents vuitanta...

Grava música, la mescla en el format que calgui i, sovint, també forma part de l'equip mesclador de la pel·lícula. Als estudis de Los Angeles, aquest equip està format per 3 mescladors: el principal, que porta els diàlegs i el balanç global, el que porta els efectes i ambients sonors, i el que s'ocupa de la música.

Per conèixer què fa un mesclador de música per a cinema, vegi's aquí.

Temps d'orquestres i estudis.

No fa gaires dies, ens vam trobar tres dels que treballarem a l'estudi de gravació Gema-2, avui desaparegut, del carrer de Sardenya (Barcelona).

Ens varem reunir a l'estudi que ara té en Jordi Vidal en un soterrani majestuós d'un edifici de la Via Laietana. És un tècnic finíssim d'enregistrament especialitzat en grups de jazz. Els músics graven totes les peces que han anat tocant en els bolos, abans que el grup es desfaci per formar-ne d'altres. Entre tots, ajunten un grapadet d'euros i van a veure en Jordi. Al sortir s'emporten una cinta que potser un dia alguna petita discogràfica editarà.

Vam xerrar de micròfons, d'anècdotes amb els músics, del mestre Josep Casas Augé (un dels socis de l'estudi), d'en Burrull, d'en Roda (que ja no pot fer de músic), de cantants, de taules de mescla i de les nostres trajectòries vitals. Asseguts al costat del piano de cua, tapat i protegit, i dels peus amb els micros, arrenglerats al costat de la paret de roca.

Començar d'aprenent a Gema-2 consistia, entre moltíssimes altres coses, a rebre d'en Rafael Poch (cap tècnic i principal mesclador) un dibuix de la sala on es marcaven els llocs on col·locar els micròfons per a la propera sessió de gravació: els Neumann KM-86, U67 i el SM2 (l'estèreo), els RCA de cinta, els 451 d'AKG, els 421 de Sennheiser, etc. Calia deixar els cables de micròfon ben endreçats amb les corresponents fonts d'alimentació. I els auriculars amb les caixes de distribució, veritable niu de problemes. Provar els micròfons i les línies cap a la taula de mescles i, amb sort, anar a dinar.

Més tard, la buida sala de l'estudi s'anava omplint amb fundes d'instruments, abrics i converses. Els músics afinant. Les partitures als faristols. I el director al centre, a punt de fer volar coloms. Escoltar una orquestra en viu i després entrar a la sala del control és un exercici extraordinari d'humilitat. En el meu primer dia, pel matí, vaig quedar clavat, encisat: en Casas Augé dirigia els músics pel disc Festa Major de La Trinca. Un bon començament.

Per cert, em sembla que el company de Tacet és músic (viola) de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Magnífic!

I del Vallès a la Vallès: aquest mestre Casas Augé, extraordinari conversador, en parlava molt d'en Pujols. Seguirem.