Blogs com portes d'entrada franca. N'hi ha que només són travessats un cop i mai més. D'altres et porten tan lluny que costa tornar. I entremig, centenars, milers de blogs (com el meu) que anem fent entre l'ombra i la llum, entre el dia i la nit, entre el soroll i el silenci.
El camí d'avui ha sigut fructífer:
- del suggeridor Bloc de Música, de la Carme Miró,
- a L'Oeil Ouvert, un blog de fotos, cal·ligrames i haikús,
- fins arribar a Le regard de James, el blog de Jean Radel.
A Le regard de James no s'hi pot sentir - explícitament - cap so, cap música. Però s'hi poden trobar tots els ressons (passadissos, escales, cambres, sales), totes les veus i totes les músiques que un pugui imaginar.
Jean Radel és el regidor general (s'en diu així?) de l'Ensemble intercontemporain. Quin privilegi compartir aquests moments!
Fantástica puerta esta que has abierto.
ResponEliminaComo ves como un ladrón torpe sigo visitando este curioso rincón lleno de intangibilidad ( recodo en un parque con fuente, diríase)
Bon Nadal, mestre
Gonzalo, que dolces poden ser les paraules! Salut, company!
ResponElimina