Les formes arrodonides li molesten. Mai sap com agafar un CD. Les taronges li cauen de les mans. De petit ensopegava amb totes les pilotes. Detesta les bicicletes. El volant d'un cotxe encara el violenta i les rotondes el maregen.
Accepta les màquines de fotografiar: els seus objectius cilíndrics creen imatges rectangulars!
Li agraden les cantonades i els voravius. Les pàgines dels llibres l'encisen, tan ben delimitades. I creu que la idea d'una terra plana és encara una idea vàlida.
Qui és aquest senyor wue descrius??
ResponEliminaPianista repertorista...hauria pogut posar també pianista acompanyant, bueno són els pianistes que no són solistes, és a dir que s'especialitzen en en el repertori de vegades dels cantants, o flautista, que s'estudien el repertori d'algun instrument.
Després també hi ha els pianistes correpetidors que encara sona més marciano...són els que es dediquen a fer tots els assajos de les òperes per no citar sempre la orquesta...així que repeteixen i repeteixen vaja que correpeteixen...
Ala, i molt bon dia!
No es descriu a ningú en particular. De moment. És un retrat imaginari d'una situació imaginària. De moment.
ResponEliminaGràcies per l'aclariment: repertorista = acompanyant.
Un altre model: el correpetidor.
Salut, pianista!
va venga sigue....que estic intrigada...
ResponEliminaNo és res més que una història curta.
ResponEliminaUn mini-conte.
Un petit exercici de la (i per a la) imaginació.
Salut.