Pàgines

dijous, 15 de febrer del 2007

La cadira del restaurant

Un cop dinat es va aixecar.
Va enretirar la cadira que fregà el terra de fusta.
Vaig sentir el so, és clar.
Però encara més fort m'arribà una vibració fonda,
com de contrabaix amb arquet,
que creixia per les cames (sobretot l'esquerra).
El so de seguida es fongué.
La sensació de la vibració s'hi quedà una estona.

Estic per demanar-li que demà hi torni.
Em temo que improvisava i no podrà repetir-ho igual.

2 comentaris:

  1. Un banc d'una plaça d'Osca
    Un baríton assentat xerrant
    Jo me'l miro i sento
    el banc que vibra com un arquet
    en una pel.lícula muda.

    Què boniques aquestes sensacions...
    Gràcies Ricard
    Anna

    ResponElimina
  2. Petites coses que passen.
    Aquí i allà.
    Sempre.

    Salut

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.