Una sala d'estar amb un avi i el seu nét. L'avi està llegint un llibre seriós (pàgina 58), un assaig sobre la decadència de l'art modernista. És l'hora d'anar a dormir i el nét li demana un conte, com gairebé cada dia. L'avi li contesta: - I si aquest vespre me l'expliques tu a mi?
El nen li agafa el llibre i comença a llegir, des de la pàgina 37, ben decidit. Llegeix segur, amb bona entonació i ritme. Marca bé les afirmacions i segueix el desenvolupament dels arguments amb una pronúncia clara i convincent. L'avi està bocabadat.
El nen ho fa tant bé que el text agafa, per a l'home, una nova significació i transcendència. Paràgrafs que abans havia trobat incomprensibles, ara se li tornaven entenedors i diàfans.
Al cap d'una estona, el nen s'atura en sec, li torna el llibre i fent una ganyota, li diu: - Avi, no he entès ni una sola paraula!
LOLES,
ResponEliminaDoncs llegit x mi segur q sona fatal. Ho dic x la meva veu.
Si observem el de abans amb ara, hem cambiat amb modernitat pero moltes de les coses q es feien fa 50 anys, es continuen mantenint.
Si en Bob Dylan hagués hagut de ser conegut per la "qualitat" de la seva veu, encara estaria esperant, no?
ResponEliminaSalut