El murmuri és el soroll que produeix el que funciona bé. D'on sorgeix una paradoxa: el murmuri denota un soroll límit, un soroll impossible, el soroll del que, per funcionar a la perfecció, no produeix soroll; murmurar és deixar sentir la mateixa evaporació del soroll: el tènue, el confús, l'estremit es reben com a signes de l'anul·lació sonora.
Així les que xiuxiuegen són les màquines felices. [...]
Traduït de
El susurro del lenguaje, de
Roland Barthes. Trad. de C. Fernández Medrano. Ediciones Paidós. Barcelona, 1987.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.