Quan dins les tuberies de cautxú del cervell passen les idees sonores, els cabells esdevenen filaments metàl·lics i en clenxinar-nos fem música. (Radiacions i poemes)
Ell deia que quan s'adormia sempre hi havia un rossinyol més atrevit que els altres que li punxava amb el bec el cuc de l'orella. I li calia escoltar, si us plau per força... I llavors per aprofitar el temps abastava pinyes o feia gavella entre la resplendor del teixit de cants [...] (La Klàxon i el camí)
Quina escriptura tan fresca, la de
Carles Sindreu! Hi arribo a través de l'imprescindible
Flux, de Jaume Subirana. S'agraeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.