Hi ha una hora, al caure el sol, en la que els gossos reclamen el seu àpat. Tenen gana i borden.
L'home que instal·la la nova antena col·lectiva és de Figueres i quan el truquen al mòbil li sona una sardana.
L'apassionaven els sons estranys, difícils de captar i d'entendre, els sons molt petits i els llunyans. Va acabar sent un magnífic espia.
En aquella ciutat no hi havia terrats, tot eren teulades. Això el va entristir.
Potser no ho estem fent del tot bé, esperant uns resultats tan concrets del micròfon.
Sempre està gravant alguna cosa, però després mai escolta res. Diu que només quan enregistra té aquella actitud especial i única per poder escoltar de veritat. I del so gravat no en vol saber res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.