El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa
(als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge.
Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a
punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de
compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.