En aquests carrers, el repartidor de butà, les passes, les veus, els crits i les motos no sonen igual que uns metres més enllà, a l'espai més obert de la plaça del campanar. No és tan sols diferent el ressò, també ho és l'aire, el caràcter de la gent i la llum.
Al carrer de Martínez de la Rosa, Gràcia, Barcelona (0:57)
Tindríem que inventar un xilòfon amb bombones de butà de diferents mides on les tessitures més greus fossin bombones de Repsol i les més agudes Campingaz. Així tindríem un reclam sonor més musical (com el del antic afilador). Unes Tablas o un Sitar és poc pràctic per dur al camió...
Ara si, sense fer bromes:
Sort tenen els veins dels pisos alts, de les finques sense ascensor ni gas, de la gent que fan aquesta feina.
Tindríem que inventar un xilòfon amb bombones de butà de diferents mides on les tessitures més greus fossin bombones de Repsol i les més agudes Campingaz. Així tindríem un reclam sonor més musical (com el del antic afilador). Unes Tablas o un Sitar és poc pràctic per dur al camió...
ResponEliminaAra si, sense fer bromes:
Sort tenen els veins dels pisos alts, de les finques sense ascensor ni gas, de la gent que fan aquesta feina.
Salut!