Pàgines

divendres, 31 d’octubre del 2003

Troballes

Ahir vam descobrir cintes magnètiques de 1/4" amb les gravacions originals de piano d'un dels curtmetratges que estem restaurant !

El so per restaurar del piano (que tenim amb la imatge) està molt ferit. No és brillant, té clocs, sorolls de fons, molt sovint està distorsionat, saturat. El procés fotogràfic monoaural era i és així. Deforma el so. L'estova. I si el format és de 16 mm., aleshores...

Però la feina de "reconstruir", en comptes de "restaurar", és delicada:
  1. trobar les preses utilitzades en el muntatge final;
  2. igualar la velocitat: rodatge a 24 fps. (possiblement) < > vídeo actual a 25 fps.;
  3. sincronitzar amb la imatge;
  4. i si algun tros hagués de quedar amb el so "antic", més espatllat, com igualar les dues qualitats de so?
Potser les feines tenen un principi, però no semblen tenir un final. S'enllacen unes amb les altres. Són fractals. El tot dins una part. Cada detall és un cúmul de detalls. Torna a ser un tot.

dijous, 30 d’octubre del 2003

Visita a la feina i conseqüències.

Han vingut a visitar l'estudi on treballo. Ensenyar-ho, de tant en tant, és refrescant. Fer un recorregut, ordenat i explicat, ens actualitza la imatge-idea que tenim d'allà on treballem.

Estan preparant una pel·lícula per a cinema rodada en vídeo. Les preguntes que un es fa s'entrellacen entre elles. Vídeo per la immediatesa, la intimitat, el cost del material, l'equip reduït de persones...

Però amb quina càmera?, a 24 o a 25 fps? On es fa el transfer final a 35 mm.? Com es veuran els plans generals? Acceptarem, en un llargmetratge de ficció, veure la textura - línies - gra - indefinició - saturació de la imatge projectada? I el so? Aquest plantejament de "guerrilla" permetrà un format final de so digital (6 canals)?

Fer pel·lícules és tan car ! És tan car fer pel·lícules ? Hauríem de recuperar (o recrear-repensar) les possibilitats de fer-crear unes obres (films) que no hagin d'estar sotmeses a tantes lleis: la durada, els canals i espais d'explotació, els processos i els equips que hi participen... (estereotips, hàbits, rutines, indústria, mercat).

Potser unes obres més petites. Més immediates. Entre el món del vídeo d'autor ("de creació") i el món del cinema hi ha massa distància. Potser.

dimarts, 28 d’octubre del 2003

Restauració sonora.

Estic treballant en la restauració del so dels treballs d'un director català de cinema. Les condicions del material són molt diverses. I les mescles originals (en cinta magnètica) s'han fet malbé o s'han perdut, malgrat els esforços i l'interès de la productora.

Cal utilitzar el so òptic de les pròpies còpies de projecció. I el procés fotogràfic afegeix molt soroll espuri (distorsions, blups, espetecs, clics, fons sorollosos diversos, etc). Sobretot en aquestes pel·lícules monoaurals d'abans de l'aplicació dels reductors de soroll Dolby A i SR.

M'agrada la paraula que va usar el director per definir aquests sorolls: "adherències". És palpable. En unes proves prèvies, es va aconseguir una "neteja" espectacular. Sobretot pel tipus del contingut: sons amb força espai entre ells, pedals greus i gruixuts, vents, cops i portes. El canvi pot semblar miraculós.

Però tot plegat és delicat. El llindar correcte del grau d'aplicació de les eines és molt difús! Reduir l'"adherència" pot implicar aprimar-empobrir el senyal que, precisament, volem preservar.

On ens hem d'aturar?

dissabte, 25 d’octubre del 2003

Portes i Pierre Henry.

Música concreta amb grinyols i portes. Artesania de primer ordre. Habitacions, la del pis, la de l'ascensor, la de l'edifici, la del super...

Seques, sordes, metàl·liques, toves, rondinaires. Grinyols de molts tipus.

I no sempre igual ! Graves les portes amb un minidisc (MD). Potser més tard, si plou, ja sonaran diferent. El que tens gravat és només "aquella porta - en aquell moment".

Màquines i èpoques

Quan parlem dels equips amb els que treballàvem el so fa 20, 30 anys (gravar, llegir, modificar, etc) semblem avis. I encara no ho som !

Però qualsevol màquina d'ara envelleix més de pressa. I es converteix en obsoleta molt aviat.

N'hi ha que munta so per curts a casa seva amb un PC i Cubase. Després en fa un CD i el porten a un estudi professional pel màster estèreo per a cinema (afegint Dolby SR). A casa seva hi fa petits doblatges, si cal.

Tot plegat em porta a mantenir les antenes ben enlaire i ben afinades, sintonitzades. A vigilar els encarcaraments professionals. A prevenir l'aparició dels estereotips i els prejudicis.

Ah, som a dissabte i migdia! Sol i fred a BCN.

divendres, 24 d’octubre del 2003

Inici

Avui és la primera nota d'un intent de diari sonor.
De nit.
S'han acabat les rentadores.
La veu d'algun veí ressona al celobert.
Un immens fade-out (fosa a silenci) ens embolcalla.
Qualsevol moviment s'ha de calcular bé.
Pot caure el retolador. O donar un cop lleu a una porta.
Fregar-se la mà ja és tot un petit esdeveniment sonor.
De nit.