El so del núvol

Hi ha uns quants programes que transformen una imatge en so. Photosounder és un d'ells, i amb la demo he "tret" el so d'aquest núvol. 

Notes des del Port - 3

• El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
• El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
• Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
• Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?

Textos aliens: Asa Larsson

A l'apartament hi ha un silenci sepulcral. L'únic so és el de la seva respiració i el murmuri monòton de la ventilació. La resta de sons provenen de l'exterior: el comptador de l'electricitat que hi ha a l'escala, el repartidor de diaris, la gent que puja i baixa les escales, o els cotxes i els vianants nocturns que passen pel carrer. Quan els nens eren petits, l'habitació s'omplia amb els seus sons: la respiració curta i ràpida d'en Johan, la respiració forta de la Calle, que dormia sota una piràmide de peluixos, i la Madelene, per descomptat, que roncava a la mínima que es refredava. Però després els sons es van anar apagant. Els nois se'n van anar a les seves pròpies habitacions, i la Madelene es feia l'adormida quan ell arribava a casa.

No, ja n'hi ha prou. S'aixeca, posa un clàssic del Clint Eastwood i se serveix una copa. Potser aconseguirà adormir-se al sofà.

Aurora boreal, la novel·la d'Asa Larsson. Traducció de Núria Vives. Columna Edicions (Barcelona, 2009).

Un cuiner de vacances

M'he trobat un amic cuiner mentre tots dos nedavem. Després de saludar-nos, l'hi he preguntat quins sons recorda de la seva cuina. M'ha contestat que no podia separar els sons de les olors, ni tampoc dels gustos. La seva cuina era un tot.

Li costava trobar paraules per poder parlar de tots els sons diferents que s'hi fan. M'ha comentat que li falta vocabulari (com tothom) i m'ha promès que ho intentaria. Hem quedat per l'any que ve.

Un conte per anar a dormir

Al blog A Sound Awareness trobo aquest petit conte per anar a dormir (o potser no):

Un conte per anar a dormir

Un dia estava caminant pel bosc i vaig escoltar el rugit d'un monstre. Això em va espantar molt i vaig córrer cap al poble per alertar la comunitat. D'entrada, alguns no em van creure (la meva reputació és la mateixa que la d'un beneit), però llavors va caure la nit i el rugit del monstre va ser audible per a tot el poble, i més fort que abans. Estava clar, per a tothom, que l'estrèpit era el d'un monstre salvatge increïblement gran, un monstre que podia venir i, si ho decidia, menjar-nos a tots nosaltres (tant impressionant era el seu rugit), per tant seria inútil lluitar contra una bèstia tan poderosa.

Vam decidir fer un sacrifici als déus per a calmar-los i arribar a un pacte amb el monstre perquè marxés. Vam posar tota la nostra collita a l'altar, però vet aquí que els déus no s'aplacaven i el rugit del monstre es va fer encara més fort. Després, vam col·locar els nostres béns a l'altar, vam sacrificar un nen i el monstre encara va rugir. Després, vam cremar les nostres cases i possessions, però això tampoc no va satisfer als déus.

Així doncs, no ens quedava més remei que lluitar nosaltres contra el monstre, amb les pintures de guerra. Vam carregar les nostres llances i vam sortir corrent cap al bosc, cantant i cridant crits de batalla. Podíem sentir rugir el monstre a la clariana que hi havia més enllà, dins del bosc. Al mig de la clariana hi havia un enorme arbust i vam suposar que allà hi devia haver el cau del monstre. Amb els nostres cors bategant, vam córrer darrere de l'arbust per fer-li front. La nostra sorpresa va ser que l'origen del rugit no era un monstre, sinó uns grans altaveus i un magnetòfon. Més tard ens vam assabentar que tot plegat havia estat col·locat allà per uns científics de la universitat de Bristol que estaven estudiant el nostre comportament.

La traducció és pròpia i una mica lliure, amb l'ajuda de la meva filla. La imatge forma part d'un gravat de Gustave Doré, trobat a sealmaiden.tumblr.com.

Preparant les festes de Gràcia

Ara, a Gràcia (Barcelona), tot són carrers guarnits, música, sopars, gresca, concerts i soroll, sempre. Però, abans i durant moltes setmanes, els veïns han estat pensant, fent guardiola, preparant i construïnt el que definirà i singularitzarà el seu carrer, el seu espai. Benvinguts!

La foto i el so gravat són de la plaça Rius i Taulet... No, que fa 3 anys li van canviar el nom i ara li diuen la "Plaça de la Vila de Gràcia". És estrany que canviïn el nom d'on has nascut...

Sons per una posta de sol

Quin so "tocaria" acompanyar aquesta imatge d'una posta vermellosa? No fa falta música, ho tenim clar i ni es planteja.

Són tots els sons, sobtats o no, coneguts o no. Es tracta de la tonada d'aquests sons. Una placidesa que lliga amb l'hora del dia.

Si ara gravem el so, s'hi assemblarà poc. Serà un pèl més aspre o massa sorollós. Caldria reconstruir-lo.

És com estem nosaltres, com sentim sense escoltar, que ho transformem i entenem d'una manera que lliga amb el que veiem.

Transportar aquesta sensació, comunicar-la sense embafar, no és fàcil encara que ho sembla. Potser es tracta de mostrar menys i suggerir més. Què fàcil que resulta dir-ho...

Una metralladora fora de lloc

La placeta de la Font del barri del Poble-sec, tot i ser al mig de Barcelona, era un indret desert, quasi tant com Torena. Quatre carrers estrets hi anaven a raure i convertien el centre de la cruïlla en aquella plaça amb rastres de coloms i un parell de plàtans anèmics. El silenci era interromput pels parrups dels coloms matiners que eren els únics senyors de l'indret. En un cantó del quadrat de la plaça, l'estructura fosca, de fusta podrida, d'un quiosc. Al bell mig, la font que la batejava. L'Oriol s'inclinà sota l'aixeta i l'obrí. El raig d'aigua va mullar-li la galta. Tenia un gust ofensivament vomitiu, ara que s'havia acostumat a l'aigua amb gust de muntanya. Se sentí, de sobte, l'espetec d'una metralladora i l'Oriol es va esgarrifar, s'arraulí rere la font, tremolant i, després d'uns instants, tragué les pestanyes, amb precaució, per veure què passava a l'altre cantó de la plaça. Qui, com, per què l'havien descobert, si jo venia en so de pau, si jo només sóc un mestre que he estat entabanat pel maquis, jo no voia barrejar-me amb res que… Els coloms, que havien emprés el vol esverats com ell, observaven la batussa des dels arbres. Protegit per la font de ferro colat, va veure davant seu, a l'altre cantó de la plaça, el propietari de la taverna Manel, que acabava d'aixecar la persiana metàl·lica de l'establiment, entrava a dins i encenia un llum pobre i cansat. L'Oriol va mirar a banda i banda. Cap escamot de soldats ni de guàrdies civils havien pres la plaça a l'assalt.

Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Edicions Proa. Barcelona. Novena edició: març de 2008. Extracte de la pàgina 349. La imatge és un detall de la coberta del mateix llibre.

Postguerra. El falangista i, alhora, col·laborador del maquis, Oriol Fontelles, baixa a ciutat cercant la seva dona. Un so inesperat que no sap identificar l'espanta.

El so de la pluja i el vent

Amb els plugins AudioRain i AudioWind es pot recrear el so de la pluja i el del vent. De fet, es sintetitza. Funcionen amb el que s'anomena procedural audio, utilitzat en el disseny del so per vídeo jocs.

La veritat és que és força convincent. I no treballa amb cap àudio pre enregistrat, només amb models matemàtics. Les versions demo inserten un to cada 30 segons (en els àudios de sota s'han editat els talls), però es mereixen que hi juguem una estona!

Simulació del vent


Simulació de la pluja

Demà ho escoltaré a l'estudi...

Guerrilla Sound Box

La gent de PumPún ha creat Guerrilla Sound Box, una app per ipad/iphone des d'on disparar gravacions de les darreres manifestacions dels indignats: himnes, consignes, crits, cants i caçolades. Estaria bé que els sons es podessin "localitzar".

La persiana i el so del vent

M'adono que, al pujar una persiana de fusta, hi ha una part del soroll que s'assembla molt al que fan les màquines per simular el so del vent als teatres. Ignoro si encara s'usen, però de ben segur que alguna en deu quedar, potser arraconada i plena de pols.

Pujant una persiana de fusta (0:19)

Vegi's, també, el post La il·lusió al teatre.

Sons gratuïts

En Marc Bech m'ajuda a actualitzar la llista de llocs web on es poden trobar sons gratuïts:

• http://soundcloud.com/colin-hart
• http://hissandaroar.com/free-sounds/
• http://www.therecordist.com/free-sfx
• http://twistedtools.com/shop/samplepacks/free/jedsound/
• http://www.newsoundlab.com/ (de cada llibreria hi ha una mostra gratis)
• http://www.acoustica.com/sounds.htm
• http://www.grsites.com/archive/sounds/
• http://www.pacdv.com/sounds/
• http://www.soundfx.com/i25/Sign-Up-for-Free-Sound-FX-Downloads/information.html

Heràclit

La divisa d'aquest quadern és "El so imaginat és el més potent i suggeridor". Ho crec de veritat. Potser algun dia, altre cop, ja no es caldrà el cinema ni la televisió i podrem imaginar i somiar sense que ens ho donin tot tan mastegat. Mentrestant, prefereixo el cinema que suggereix al que ensordeix.

L'altre dia, en un llibre de Joachim-Ernst Berendt, vaig trobar un aforisme d'Heràclit:

Αρμονίη αφανής φανερής κρείττων

l'amic Stefano el tradueix per "L'harmonia amagada és més poderosa que la manifesta". És ben bé el mateix. Sóc tot un clàssic!

La primera gravació de l'any

El primer dia de l'any toca fer la primera gravació, del so del mar...

L'Espia de Mahler i els sons (10 i 11)

Els espais radiofònics 10è i 11è del Quadern de Sons que s'emet dins el programa L'Espia de Mahler que realitza Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6:

10.- H. Westerkamp (9:01)

11.- T. Schwartz (7:52)

Per escoltar L'Espia de Mahler sencer (una hora) podeu anar a la pàgina dels programes a la carta de Ràdio Sabadell 94,6 o bé, baixar-vos-el, clicant :

• Programa 10è.- L'orquestra de Goethe
• Programa 11è.- Esports simfònics

L'Espia de Mahler i els sons (9)

Podeu escoltar el novè petit espai radiofònic (mínim!) "Quadern de Sons", que es va emetre el passat diumenge dins el programa L'Espia de Mahler que fa Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6:

9.- Violoncels i senyals (5:06)

Per escoltar L'Espia de Mahler sencer, cal anar a la pàgina dels programes a la carta de Ràdio Sabadell 94,6 o bé, baixar-vos-el, aquí. Els programes nous s'emeten els diumenges a les 14:30 i les repeticions el dissabte següent, ales 20:30.

L'Espia de Mahler i els sons (7 i 8)

Seguim. Els espais radiofònics 7è i 8è del Quadern de Sons que s'emet dins el programa L'Espia de Mahler que realitza Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6:

7.- Cinema. Efectes de Sala (7:35)

8.- El vent (5:39)

Per escoltar L'Espia de Mahler sencer (una hora) podeu anar a la pàgina dels programes a la carta de Ràdio Sabadell 94,6 o bé, baixar-vos-el, clicant :

• Programa 7è.- Estranyes parelles
• Programa 8è.- Un bot per a un vot

L'Espia de Mahler i els sons (5 i 6)

Els espais radiofònics 5è i 6è del Quadern de Sons que s'emet dins el programa L'Espia de Mahler que realitza Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6:

5.- Ocells (5:02)

6.- Els Sons Perduts (5:22)

Per escoltar L'Espia de Mahler sencer (una hora) podeu anar a la pàgina dels programes a la carta de Ràdio Sabadell 94,6 o bé, baixar-vos-el, clicant :

• Programa 5è.- Vola que volaràs
• Programa 6è.- Aquest llibre em sona

Edu Comelles

L'Edu Comelles m'escriu un comentari sobre els (mini) programes de ràdio. Llenço la canya de pescar i trobo l'Edu a uns quants llocs:

• Un blog
• Un altre blog: work in progress
• La seva pàgina web
• Audiotalaia (netlabel) un segell discogràfic només a la xarxa
• El projecte Talaies Sonores
• Una entrevista interessant a nonsite.es (Ciclo de Experimentación Sonora)
  

Home inquiet. Ara és a punt de fer un estudi de doctorat en Art Sonor a València. Prenc bona nota de la seva aplicació de la llicència Creative Commons als treballs discogràfics.

L'Espia de Mahler i els sons (4)

Podeu escoltar el meu quart petit espai radiofònic (mínim!) Quadern de Sons, que es va emetre el passat diumenge dins el programa L'Espia de Mahler que fa Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6:

4.- Els sons petits (4:12)

Per escoltar L'Espia de Mahler sencer podeu anar a la pàgina dels programes a la carta de Ràdio Sabadell 94,6 o bé, baixar-vos-el, clicant aquí.