Notes des del Port - 4

PARAULES

• Per què la paraula escoltada té algun sentit per a nosaltres i ens "aturem" a entendre-la, a trobar-li un sentit? I, en canvi, no ho fem amb una onada escoltada? Sentim una onada i l'oblidem. Deduïm, instantàniament, que el so de l'onada no "diu" res més. Potser si fos una onada molt grossa, amb un so monstruós, reaccionaríem com davant d'un perill.
• Les paraules duren més que el seu so. Les paraules d'una frase (que ara estem escoltant) "duren" (s'aguanten, es mantenen) mentre dura la frase.
• En alguna part del cervell, quan parem atenció al que diu algú, hi ha una safata on es van col·locant les paraules que es diuen mentre pren forma la frase al mateix temps que el seu sentit. La safata es buida de seguida quan es tanca el sentit de la frase.

Notes des del Port - 3

• El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
• El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
• Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
• Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?

Notes des del Port - 2

• És possible que els nous sistemes de so immersiu per a cinema puguin retornar-nos un cert grau de la facultat de triar que té l'orella quan escolta del real. Una facultat que ara tenim pràcticament anulada, quan escoltem material enregistrat, "assecat".
• L'afany de la semblança màxima al so real, tan apreciat en el cinema, pot acabar sent un parany, un cul de sac.
• El "botí" del so real.

Notes des del Port - 1

• Escoltar, com mirar, és interrogar.
• Mirar és una acció directa. Escoltar (oïr voluntàriament) no ho sembla tant. Per què?
• Quan entrexoco dues pedres, per què hi ha d'haver tan soroll? Passa sempre i ni ens hi fixem, però és una mica estrany...

Camins i rondes

Pot semblar que sentim el que està dibuixat al cel,
però sota, a l'ombra, hi passa la Ronda de Dalt.

La tonada de la carena

Segueixo la carena i no sento cap tonada.
Però dec estar sord perquè tothom la canta!

Vegi's Cantar una carena.

Un estil de mesclar

Les seves mescles (de so de films) eren fortes, decidides, plenes d'alts i baixos, d'impureses i sorolls. Si t'aturaves en els detalls, t'esgarrifaves. Però hi havia una vida que els demés envejàvem. Els honors que rebia pel seu treball el feien patir, perquè ell - de fet - volia mesclar més net, més mesurat, més polit, més elegant.

Quan nosaltres intentàvem copiar-lo, en sortíem esquitxats. Un dia va deixar de treballar a l'estudi i va tornar al seu poble, a les muntanyes. Des d'aleshores, l'avorriment sonor és el rei del nostre cinema. Ara que tot és més net, més mesurat, més polit i més elegant.

PD.- Es tracta d'un text al·legòric i no es refereix a ningú en particular.

Grup de sons

M'ensenya un grup de sons. Escoltem.
Són forts com el cop de puny d'un gegant.
Si la sala tingués vegetació, les fulles tremolarien
i els ocells marxarien a la sala del costat,
on estan mesclant un documental de peixos.

Deixen de sonar i el seu record s'esvaeix de seguida.
A la sala, però, ha quedat, latent,
el traç de la il·lusió que l'ha dut fins aquí.

Per a M.B.

Les nits d'estiu i els bars

Em va dir que, a les nits, no tenia cap problema per dormir amb els balcons oberts, encara que les terrasses dels bars de la plaça estiguessin plenes de gent. Però si es quedaven parlant dues o tres persones soles, es desvetllava i ja no podia adormir-se de cap manera.

Notes esparses (10)

• Hi ha una hora, al caure el sol, en la que els gossos reclamen el seu àpat. Tenen gana i borden.

• L'home que instal·la la nova antena col·lectiva és de Figueres i quan el truquen al mòbil li sona una sardana.

• L'apassionaven els sons estranys, difícils de captar i d'entendre, els sons molt petits i els llunyans. Va acabar sent un magnífic espia.

• En aquella ciutat no hi havia terrats, tot eren teulades. Això el va entristir.
  

• Potser no ho estem fent del tot bé, esperant uns resultats tan concrets del micròfon.

• Sempre està gravant alguna cosa, però després mai escolta res. Diu que només quan enregistra té aquella actitud especial i única per poder escoltar de veritat. I del so gravat no en vol saber res.
  

Notes esparses (9)

• En els concerts no sempre es donen les facilitats per fugir-ne discretament.

• Van tornar a engegar els equips de so, però a l'inrevés, i els altaveus començaren a xuclar tot el so que s'hi havia fet, deixant la plaça impecablement neta i silenciosa. Després va ploure una mica.

• Les monedes haurien de tenir dos valors, un per cada cara. Així no caldrien tants models diferents.

• Les formes més belles les fan els núvols. Però tenen una pega, són gratuïtes.

• Algunes expressions del llenguatge de signes s'assemblen a algunes posicions dels acords de guitarra.

• En engegar la tele, es va esvair alguna cosa que ens havia costat molt.

Anteriors notes esparses: (8), (7), (6), (5), (4), (3), (2), (1).

Notes esparses (8)

• Si la grua de l'edifici del davant grinyolés, arrencaríem a córrer.

• Com pot ser que un objecte tan petit faci tan soroll al caure al terra!

• Entre el so i el soroll, un nou terme entremig, el sorí. Sons, sorins i sorolls.

• Després d'una estona d'estar junts, m'adono que només recordo la seva veu i, en canvi, res del que hem parlat.

• Li hagués agradat molt tocar l'harmònica. Però mai va ser capaç de comprar-ne cap. De petit n'havia vist una de rovellada, al terra, plena d'insectes.

• Un cop de porta al mig del bosc. "Només és un so que s'ha perdut".

Anteriors notes esparses: (7), (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Notes esparses (7)

• Sembla que hi ha més diversitat en el soroll que no pas en el so.

• El silenci ens allunya de les coses. El soroll les apropa.

• Un tro m'emmascara l'avió que passa a l'altre extrem del cel. Els de l'avió no deuen sentir el meu tro, tan imponent com sona!

• Dalt de tot dels edificis, abans, només hi havia els parallamps.

• Un sol acord de guitarra va posar en sintonia tot el vagó de tren. Els acords següents van dividir les opinions, fins que el van fer callar, amablement.

• Em pregunto si quan plou el so va de dalt a baix, escolant-se per les clavegueres, amb la sola intenció d'augmentar el potencial sonor del mar.

• Cada veu és un món immens, incomplet.

Anteriors notes esparses: (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Notes esparses (6)

• Els coloms, quan arrenquen el vol, fan com si engeguessin una motocicleta, delicadament.

• La tos ostenta un repertori molt ampli: el timbal, el martell, el ritme sincopat, el ganivet, l'avís, l'ensurt, la serra...

• En una gravació, els defectes, la brutícia, les imperfeccions, els sorolls i les pauses estranyes formen un món sonor digne d'atenció. A l'altre extrem, l'asèpsia i el laboratori.

• Els sons i sorolls menuts, inesperats, són sovint inaudibles però potents commutadors. Tenir-los en compte.

• Hi ha pel·lícules (i novel·les i converses i...) que aconsegueixen entrar dins, no saps com ni quan. I s'hi queden.

Anteriors notes esparses: (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Quan ningú escolta

Ja vaig veure, tal com venia enfilat, que en Romeu no portava bones intencions. Només ser davant meu, em va engegar:

"Amic, el temps és una màquina brutal, tot ho trinxa. Quan més t'hi oposes, més et xafa i t'ignora. Què vols que et digui, se'm fa difícil comprendre que, de fet, el temps no existeix! (Romeu fa una ben petita pausa) ... i posats a dir, el so tampoc existeix i tu, que dius que t'hi dediques, hauries de saber-ho: el so és una sensació i només hi ha so quan algú l'escolta. Si ningú està escoltant, res de res!"

I així, amb aquest to una mica impertinent i burleta, en Romeu va enfilar rambles avall.

El so no existeix. Només hi ha so quan algú l'escolta. Això em sonava, exactament, a la qüestió, gairebé metafísica, de quan cau un arbre al bosc i no hi ha ningú escoltant, farà algun so? He d'estudiar-m'ho bé i quan el torni a veure em sentirà.

Notes esparses (5)

• Abolir les bosses de plàstic? I tant, sobretot pel soroll infecte que fan!

• L'eina més important per muntar so és, segurament, una bona escolta.

• El so de les portes no és un tema menor. No l'hauríem de tractar superficialment.

• Com més compacte sigui el concepte sonor d'un film, més arriscat serà canviar-ne un element, per petit que sigui.

Anteriors:

• Notes esparses (4)
• Notes esparses (3)
• Notes esparses (2)
• Notes esparses (1)

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

De botigues

Ja feia uns quants dies que Romeu havia decidit visitar aquella botiga només pel plaer d'escoltar-ne el so. Un cop dins, i després de demanar torn, es va quedar a segona fila, ben atent, amb els ulls clucs, olorant i escoltant.

Al sortir va anotar alguna cosa en un tros de paper que havia tret de la butxaca de la camisa i, xiulant, va tornar a l'estudi. Se'l veia prou content.

Terrats i roba estesa

Al mesclador el fascinen els terrats. Abans s'hi feia molta vida, sobretot de petit (i si casa teva tenia terrat, és clar).

La roba estesa als terrats, acolorida pel sol i moguda per la brisa és una cosa extraordinària, digna de fixar-s'hi.

Vaig tenir la sort de mesclar El Pianista (1998) de Mario Gas, on els terrats hi juguen un paper molt important. I avui, un diumenge ben assolellat, ho he recordat.

El soroll de la cascada

Un dia, l'emperador xinès va demanar al primer pintor de la seva cort d'esborrar la cascada que havia pintat al fresc al mur del palau perquè el soroll de l'aigua l'impedia de dormir.

Pintura sobre seda de Ma Yuan, extret del Metropolitan Museum of Art, trobada a través del blog Some landscapes.

Per cert, si us relaxa tenir una cascada a prop i sentir l'aigua com cau, sempre podeu comprar-ne una.

Les memòries (ficció)

Ell hagués preferit tenir més memòria per poder recordar la lletra sencera de les cançons. Mai podia anar més enllà de la segona o tercera línia, i creia que això l'havia privat d'arribar a ser un cantant. Un cantant de veritat, volia dir.

Una nit va somiar que rebia el do de la memòria del seu amic, aquell que recordava totes les cançons, absolutament totes. Això significava molta teca per recordar. Però l'endemà del somni es va desvetllar entresuat i una mica aterrit per tot el que havia recordat. Massa. ... I no tot eren cançons.

Com que aquesta memòria extra havia estat rebuda en un somni, el seu efecte es dissipà fàcilment i a mig matí ja havia oblidat aquest darrer paquet de records. Abans però, vaig tenir la sort que m'ho expliqués tot, a mitja veu, mentre preníem el tallat de les onze.