Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Beatles, Emerick i Gema-2

Estudis Gema 2. Cabina de Control
He estat llegint "El sonido de los Beatles", les memòries d'un dels enginyers que va gravar als Beatles, Geoff Emerick. És un llibre amè i, per algú que ha estat en un estudi de gravació on - al principi - un quatre pistes també era el gravador principal, resulta un relat força divertit i estimulant.

Els records d'un estudi de gravació de música per força m'han de transportar a finals dels anys 60, quan vaig entrar a treballar a GEMA 2, un immens local que era al carrer de Sardenya, baixant a mà esquerra, una mica abans d'arribar a la Gran Via (Barcelona).

Quan vaig entrar-hi gairebé tots els equips ja anaven amb transistors i, per tant, no tinc gaires referències directes sobre l'enyorada qualitat sonora superior de les vàlvules. Però sí recordo molts discos gravats amb aquel immens aparell de quatre pistes, un AMPEX AG-440, gairebé tan alt com una persona (a la foto s'el pot veure al racó). La taula de so per controlar la gravació i la mescla posterior era una ALTEC 9200 (20 entrades i 4 sortides).

A la foto de la cabina de control de GEMA 2 i davant la taula de mescles ALTEC, hi ha en Rafael Poch (director tècnic de l'estudi); amb les mans als faders, en Joan Sirvent (tècnic) i, al fons, en Xavier Batllés (ajudant). La foto pertany al catàleg "Estudios Gema" de l'any 1971. Tots amb bata blanca. Sí, fa més de 40 anys...

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Rafael Poch i "Los Cherokees"

Los Cherokees - portada EP
El que està més a l'esquerra és en Rafael Poch. Ell va ser el meu director tècnic a GEMA-2, un esplèndid estudi de gravació de música ubicat al carrer de Sardenya, a Barcelona.

Més tard, ell va passar a la fàbrica del grup GEMA a Barberà del Vallès; després es va encarregar d'un estudi de doblatge de la Plaça Tetuan (Barcelona) i, finalment, va formar part de l'equip tècnic de vendes de Telco Electronics fins ben bé l'any 2005, si no vaig errat. TELCO era, en el seu moment, una empresa prestigiosa que distribuïa, entre altres, els micròfons Neumann, els processadors Lexicon i les taules de mescla Euphonix.

De jove, en Rafael va tocar amb el grup "Los Cherokees". Només els hi conec un disc EP de 45 rpm, de 4 cançons, editat per BELTER (núm 51.474) l'any 1965.

"Bella durmiente" (2:17) EP de "Los Cherokees" - 1965
Per si voleu baixar-vos les 4 cançons (mp3) del disc EP de "Los Cherokees", amb la portada i contraportada: Descarregar "Los Cherokees EP 1965"
- - - - - - - - - - - - -
Actualització (desembre 2013) de part d'Antonio Silvestre. Gràcies!
 

Composició del grup (d'esquerra a dreta):
Rafael Poch - cantant i guitarrista (dret)
Luis Minguella - baix (dret)
Carlos Sabat - bateria (dret)
Antonio Silvestre - orgue i vibràfon (ajupit)
- - - - - - - - - - - - -

divendres, 19 d’octubre del 2012

Un petit circ a Martinet (fa 32 anys)

pierrot dona
L'any 1980, el petit circ "Richard" actuava a Martinet de Cerdanya. Aquest és el so (de baixa qualitat) d'un tros de la seva actuació captat amb una petita gravadora de casset:

(La foto és de graphicsfairy.blogspot.com)

dilluns, 15 de juny del 2009

Sons de Patum

La gent de la Maixerina, una cooperativa berguedana que ha desenvolupat escoltar.cat, ara ataca amb la recollida dels sons de la Patum de Berga. Un projecte sonor excepcional!
El Paisatge sonor de la Patum és un recull dels ambients sonors de la festa, des del dia de l’Ascensió fins al dilluns a la matinada. Els sons que volem enregistrar no es limiten a la plaça o els carrers en què es desenvolupa directament la festa sinó que es pretén explicar la Patum amb tots els seus elements d’entorn: històrics, espacials i de vivència individual i col.lectiva.
No deixeu de llegir les propostes per sons a gravar. Com, per exemple, les d'Anna E:
  • El so de la vidalba quan els vestidors de plens en fan les tires que després fan servir per vestir les caretes.
  • El so que fan els tres fuets, lligats entre ells amb un filferro, al passar-los per dins de les banyes de les caretes de ple, és molt característic.
  • El so de la combustió dels fuets de les masses al passacarrers, quan s’encen fan un sorollet...
  • El so que se sent dins d’un cap de nano des des de que et posen el cap a sota l’Ajuntament fins que comença el salt.
Em pregunto si encara es poden aplegar les antigues gravacions de so que deuen existir, aquí i allà. Com les velles fotografies en color sèpia, potser aquells sons tindrien ara propietats evocadores d'envergadura.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

El document sonor (i la seva dificultat)

Una foto és una foto i es veu de seguida. Un text és un text i no costa d'identificar: diaris, llibres i subtítols. Però amb un document sonor, què? No es deixa veure gaire bé. Sovint va acompanyat d'un petit triangle decantat, amb quatre lletres: PLAY.

Fins que no hem sentit del tot un so no el podem conèixer sencer. I si el document sonor és llarg, al final un es pregunta "però què era el que sonava al principi?". Els documents sonors reclamen massa atenció. Fan mandra.

Els que van de turistes a la Índia tornen amb centenars de fotos. Però quants sons, sense estar lligats a una imatge, porten?

Un àlbum de fotos fa de bon mirar. Un llibre fa de bon llegir. Un plat de macarrons fa de bon menjar. Però un paquet de documents sonors costen de pair. I per això només ens els empassem si són dins una pel·lícula, una cançó, un espot publicitari o un documental de balenes.

Està encara per inventar, una nova manera de copsar els sons, de emmagatzemar-los, de compartir-los. I potser també, d'escoltar-los.

Tot arribarà. Quan ens traguem de sobre tanta maquinària.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Archivo Sonoro

Fa poc vaig descobrir el Archivo Sonoro, un lloc on recullen i documenten sons, creat per Carlos Emilio, Gabriela i Marbel, a Chiapas, Mèxic. En la seva justificació diuen:
¿Qué pasa con esos sonidos que nunca más se van a escuchar? Voces y sonidos en los cafetales, ingenios azucareros, platanares, milpas, bosques, selvas, cerros, mares, ríos caudalosos, lagunas, presas, templos, cuevas, parques, panteones, edificios arqueológicos y en las urbes, que son elementos culturales que integran una diversidad vigorosa y actual.

Este archivo sonoro será un punto de referencia, comunicación e intercambio entre habitantes de Chiapas, con otros del país y del mundo, interesados en conocer la distinción que existe en los lugares en que habitan, debido a sus diferencias; de esta manera se brinda la oportunidad de que generaciones siguientes conozcan parte de su historia.
De tant en tant hi faré una escoltada! Ben segur.

diumenge, 20 de maig del 2007

Gralles i grallers (fa 26 anys)

gralla
En una època anterior, fa més de 26 anys, quan el mesclador encara no havia entrat en el cinema però hi estava a punt, vet aquí que el món de la música tradicional el tenia atrapat.

Quan la consciència de la pròpia ignorància s'aparella amb la curiositat i una bona dosi d'energia i temps, sempre en pot sortir alguna cosa. Amb alguns amics, entre ells Pau Orriols - luthier i flabiolaire - anàvem a veure vells grallers, famílies de cornamusaires o constructors de flabiols. Fèiem fotos, xerràvem, preguntàvem i, quan es podia, passàvem a net els apunts.

El desembre de 1981, CANYA! (QUADERNS DE CULTURA POPULAR) va publicar l'article Instruments musicals tradicionals catalans: I. La gralla.

El consell redactor de CANYA! era el CERCUP, Centre de Recerca i Promoció de la Cultura Popular, creat tres anys abans, el 1978. Però aquest primer quadern (número 0) no va tenir continuïtat i el projecte es va aturar en el número de promoció.

He recuperat aquest article per tal de fer-lo accessible, no pel seu valor etnomusical, que és ben minso, sinó com a document d'uns anys de transició i aprenentatge d'un món en ebullició.

Estudiosos com Gabriel Ferré i Pau i Xavier Orriols han escrit de debò sobre aquests temes. També hi ha, avui dia, dotzenes de llocs web amb informació inacabable i magnífica sobre tots els instruments tradicionals. Com el de Francesc Rius, el de Xavier Margalef, o sobre el món graller, fet pels Grallers de la Torre.

Salut per a tots ells!

diumenge, 15 de gener del 2006

Alan Lomax

fotos lomax

El dia de reis van passar pel Canal 33 el documental Lomax, el caçador de cançons, de Rogier Kappers, sobre el folklorista nord-americà que va recollir i gravar una enorme quantitat de cançons de tot arreu.

L'any 1933, amb 18 anys, Alan Lomax va començar ajudant al seu pare, John Avery Lomax, fent enregistraments per a la Biblioteca del Congrés dels EEUU i ja no va parar mai. Gravacions (més de 100 CDs), fotografies, programes de ràdio i televisió, films, articles, llibres, materials didàctics i l'intent d'un gran projecte multimèdia: The Global Jukebox, una gran base de dades interactiva que relacionava la dansa, la cançó i l'estructura social.

Tot el material recollit per Lomax s'està organitzant com a arxiu a Lomax Archive. L'accés és gratuït i es poden escoltar fragments de les gravacions de cançons, peces instrumentals o entrevistes (com per exemple, amb Big Bill Broonzy, Paris, 1952). És fantàstic.

Entre 1952 i 1953, Lomax va ser a Espanya després d'haver anat a Anglaterra fugint de McCarthy. Va estar fent gravacions amb la cooperació de la BBC. A Rounder Records Group tenen la serie The Spanish Recordings

Dos anys després de l'estada de Lomax a Espanya, l'empresa discogràfica Hispavox (adquirida per EMI l'any 1984) encarrega al músic i folklorista Manuel Garcia Matos la realització d'una antologia del folklore espanyol. La primera part dels materials enregistrats entre els anys 1956 i 59 (durant els estius i tardors) va sortir en forma de caixa amb 4 discos LP l'any següent (referència: HISPAVOX HH10107/08/09/10).

Però això ja és tot un altre capítol. Fotos de Rounder.

diumenge, 9 de gener del 2005

Història Oral

cabina enregistrament mòbil

Voleu gravar la veu de l'àvia explicant la seva història, o la d'un amic, la dels pares? Fàcil, a l'estació Terminal Grand Central de Nova York hi ha - això he llegit - una cabina insonoritzada. Uns dies abans fas la reserva a StoryCorps per llogar durant una hora la StoryBooth de l'estació. Per 10$ tindràs un CD. Si no hi podeu anar, es pot llogar un kit d'enregistrament (StoryKit) durant una setmana per 100$ (1 Minidisc gravador, 2 disquets, 1 micròfon, uns auriculars i una guia).

StoryCorps és un projecte nacional dels EUA per ajudar i motivar la gravació d'històries. Una còpia de les gravacions van a un arxiu central, el StoryCorps Archive, ubicat a la Library of Congress American Folklife Center.

Trobat a I Love Radio.org.

Fa molts anys, existien unes cabines especials a les estacions del metro de Barcelona (suposo que també a altres ciutats) i podies gravar un disc de vinil.

divendres, 24 de desembre del 2004

Material sonor

El comentari d'en Brau ha espavilat una mica al mesclador. I de moment, engega una llista, desendreçada i esperançada, de veus catalanes i castellanes.
Joan Vinyoli. Poesia (CD i llibret).
Lectura de Feliu Formosa i Pep Montanyès.
Música original de Joan Alavedra. Zanfonia DL, 1999.

Dotze sentits. Poesia catalana d'avui.
CD-rom, de l’IUA (Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra). Blai Bonet, Joan Brossa, Enric Casassas. Narcís Comadira, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, M. Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Josep Palau i Fabre, Francesc Parcerisas, Màrius Sampere, Jordi Sarsanedas.

Visor Poesia. Visor Libros:
Dámaso Alonso, Gonzalo Rojas, Benedetti, Luis Cernuda, Rafael Alberti, J. R. Jiménez, Gil de Biedma.

Publicaciones de la Residencia de Estudiantes:
Rafael Alberti, Fernando del Paso, Olga Orozco, Claudio Rodriguez.

Edicions Xerais de Galicia:
"Antoloxia", de Rosalia de Castro.

Alfaguara Audio (cassets):
- Manuel Rivas: La lengua de las mariposas y otros relatos. Llegit per l'autor.
- Rafael Alberti: Marinero en tierra. Llegit per Nuria Espert.
- Mario Benedetti: Cuentos escogidos. Llegit per l'autor.
- Fernando Fernán Gómez: El viaje a ninguna parte. Llegit per l'autor.
- Juan José Millás: La soledad era esto. Llegit per Charo López.
- Carlos Fuentes: Aura. Llegit per l'autor.
- Laura Esquivel: Como agua para el chocolate. Llegit per Yoreli Isasmendi.
- Elvira Lindo: Manolito Gafotas. Pobre Manolito. Llegit per l'autora.
- Arturo Pérez Reverte: Un asunto de honor. Llegit per José Sacristán.
- Antoin de Saint-éxupery: El principito. Llegit per Adolfo Marsillac.
- José Luis Sampedro: La sonrisa etrusca. Llegit per l'autor.
- Javier Marías: No más amores. Llegit per l'autor.
- Antonio Muñoz Molina: El dueño del secreto. Llegit per Joaquín Climent.
- Antología poética: Los habitantes del silencio. Llegit per Iñaqui Gabilondo.
- Augusto Monterroso: La oveja negra y demás fábulas. Llegit per l'autor.

Abada Editores:
"Reescritura", d'Antonio Gamoneda.

Candaya Poesía:
"Sílabas de arena", d'Antonio Tello.

Fondo de Cultura Económica de España
La voz de Juan Rulfo.

Altres llocs:
- http://www.bcn.es/barcelonapoesia/
- http://www.ub.es/aulapoesiabarcelona/e-publish/portada.html
- http://www.ubu.com/sound/
I per algun lloc de l'arxiu guardo discos de vinil (LP i EP) amb veus de poetes i escriptors.

La veritat, les gravacions de veu amb música afegida m'irriten. Sisplau, deixeu la veu en pau.

divendres, 2 d’abril del 2004

Sons gratuïts

Si necessitem algun so i no podem o no volem comprar-lo, hi ha llocs on trobar-los i copiar-los de franc. Només necessitem un diccionari d'anglès i una mica de paciència.

Des d'aquí es pot buscar on poden tenir un so determinat: findsounds

En aquests dos llocs hi ha llistats de webs amb sons gratuïts:
Sounddogs ven sons de moltes col·leccions comercials, però abans es poden escoltar amb baixa qualitat de so però que potser ens pot servir. Només cal copiar-ho a una altra màquina mentre s'està reproduint.

Webs amb sons gratuïts:

dimecres, 31 de març del 2004

Un so cada dia?

Le son du jour
Gravacions fetes per Jean-Charles Baudot amb minidisc. Cada dia un so, un ambient sonor. Sons frescos. Duren entre 0:30 i 1:30.
MY2K
Un diari sonor per l'any 2000. El projecte MY2K de Michael Peters va consistir en crear i gravar 10 segons de música (improvisada, composada, un so ambiental, etc.) cada dia de l'any 2000.
52 weeks
Cada setmana de 2004 conté un vincle-enllaç a una pàgina amb alguna gravació que no es pugui trobar a les botigues. Creat per Jan Turkenburg, un mestre holandès.
SOUNDBAG
Sounbag és un projecte de Rolf Langebartels. Una col·lecció de 140 ítems relacionats amb l'Art Sonor. Imatges, sons, frases, fotos, dades científiques, músiques, etc...
Crap Art
El projecte de Crap Art: un àlbum al dia. N'hi ha 104 de registrats. Regles: cal fer-lo en un sol dia, que contingui 20 cançons o 30 minuts, sense idees prèvies, sense assajos ni repeticions. Penjar les cançons a internet i evitar mp3.

Sound Chaos
Jeff McLeod. Cada dia de l'any 2000 grava 10 segons, que ara nomès es poden escoltar en el CD que va editar.

diumenge, 30 de novembre del 2003

NPR. Sons a la ràdio.

He descobert NPR, una productora i distribuïdora de continguts radiofònics. Hi ha de tot.
S'hi poden trobar els sons de canons i vaixells usats en la mescla del film "Master and Commander".

I al mateix lloc, hi ha Lost and Found Sound, un programa que recull documents sonors de tot tipus i de totes les fonts: cintes familiars retrobades, entrevistes, gravacions velles, etc.

Ara i avui, la xarxa permet lligar, connectar, comunicar, donar a conèixer + trobar, compartir...!
Idees adormides que es desvetllen, rejovenides. Estic bullint...