Silenci

Una ullada al Bloc de música sempre genera algun tema de reflexió.

Aquest cop em porta a l'Eugénio de Andrade que diu:

El silenci és, de totes les remors,
la més pròxima a la font.

Deu ser cosa del ressò.

So + Roll

El so, normalment, té cara de bon xicot.
El soroll ja és tota una altra cosa: so + roll.
Altres llengües els separen més:

• sound and noise
• sonido y ruido
• son et bruit...
• suono e rumore
• ton und geräusche.

En Perejaume diu (ho vaig recollir aquí, fa just 3 anys):

Potser hi ha un so que és la terra sencera.

(Per cert, què fa un helicòpter sobrevolant una ciutat a mitjanit?)

(0:50, 776 KB, mp3 estèreo)

Rajola amb músic

Sembla que està disposat a fer música per a ballar. Dret, amb barret, l'arquet en posició: deu estar sonant. A la dreta ja es mouen i riuen, són els joves. A l'esquerra s'ho miren i esperen, són els vells. Potser hi ha un pont més enllà del turó.

Veus i poemes (16): Pierre Henry

Kenout Peltier, muntadora de cinema, va accedir a llegir un text de Pierre Henry:

Kenout Peltier llegeix Pierre Henry (Gravació: 1999)

Mes premiers souvenirs de musique au sens large sont l'orage, le vent et le train.
Nous vivions à la campagne dans une maison assez vieille aux murs très épais. Nous avions un grand jardin avec une pièce d'eau, un bois, une source, une volière, des poules, et tout au fond, une voie de chemin de fer.
Un train, dans le lointain, est un bon générateur de bruit en évolution.
Sons filtrés qui s'harmonisent, s'éclairent, se fondent.
Variation,
mutation.
Le roulement du tonnerre, l'apparition de la pluie, la modulation du vent me faisaient penser à une musique totale.

Adaptació (aproximada) al català:

Els meus primers records de música en el sentit ample són la tempesta, el vent i el tren.
Vivíem al camp en una casa bastant vella amb als murs molt gruixuts. Teníem un gran jardí amb un estany, un bosc, una font, un gàbia, gallines, i molt en el fons, una via de ferrocarril.
Un tren, en la llunyania, és un bon generador de soroll en evolució.
Sons filtrats que s'harmonitzen, s'il·luminen, es fonen.
Variació,
mutació.
El retrunyir dels trons, l'aparició de la pluja, la modulació del vent em feien pensar en una música total.

Journal de mes sons, de Pierre Henry. Carré Musique. Nouvelles Éditions Séguier. Paris, 1996.
.
Més Veus i Poemes.

La falleba i el balcó

Molts sons que fem (o es fan) dins les cases van canviant. Segur que sempre ha passat, però ens alarmem una mica quan es tracta dels nostres sons.

Obrir i tancar finestres o balcons pot sonar diferent segons on ho fem.

Aquest és el so que fa la porta d'un balcó de casa antiga. Ignoro si aquest tipus de tancaments encara s'instal·len.

També ignorava el seu nom: falleba. Podeu investigar en el Diccionari visual de la construcció (pàgina 33 del 3er. capítol). Per si fes mandra, n'he separat la falleba.

PD.- Ivan puntualitza:

Anomenar aquest tancament de finestra falleba no és correcte del tot, digui el que digui el diccionari visual de la construcció. Aquest tancament és de tipus espanyoleta, perquè la baula girava en dos plans (horitzontal per girar la verga i asegurar els nassos i vertical per trabar la propia baula). La falleba és una cremona evolucionada que inclou un punt d'unió central que s'assegura mitjançant un pom o maneta.

La cadira del restaurant

Un cop dinat es va aixecar.
Va enretirar la cadira que fregà el terra de fusta.
Vaig sentir el so, és clar.
Però encara més fort m'arribà una vibració fonda,
com de contrabaix amb arquet,
que creixia per les cames (sobretot l'esquerra).
El so de seguida es fongué.
La sensació de la vibració s'hi quedà una estona.

Estic per demanar-li que demà hi torni.
Em temo que improvisava i no podrà repetir-ho igual.

Una mirada d'abans (i d'ara)

En una foto antiga, una figura diminuta amb barret et mira amb el cap alçat. Et sembla sentir els sons, les olors, el color del cel, els crits del carrer...

Aquesta mirada crea un vincle, un pont invisible: ens mirem.

És un tros ampliat de la foto del Cafè Novedades de Girona, de la pàgina 101 del llibre Catalunya, abans i ara (1900-2006): cada dia, amb el diari, tres fotos antigues.

So a l'hora de dinar

El so del restaurant del quadre d'ahir era aquest, fa 5 mesos (0:24). Hi podeu afegir la remor d'una televisió, que sempre acompanya.

L'hora de dinar

En un restaurant del Poble Nou, entremig de plats, setrilleres i taronges, un quadre t'espera a l'hora de dinar. Un camí que porta a una casa vora el mar, uns quants pins i dues barques.

I al costat dels plats, un globus groc. És curiós...

Maneres de parlar

Mentre es mescla un pel·lícula es parla, més o menys, així:

• Tens prou trànsit llunyà?
• Ep, que no sona el silenci: és a la 12 mono. No t'agrada?
  
• Als ambients 3 i 4 hi ha els trons de davant i els ambients de 13 i 16 els pots enviar darrere.
• Si vols, preparo una pista pels subgreus.
  
• L'avió ja l'he fos jo. Et va bé?
• Encara no m'han arribat les músiques definitives.
• A 1 i 3 tens ambients de bosc. A 5, fulles per les branques de l'esquerra. I a 12, l'ambient per surround, però no el pugis molt perquè està gravat molt fort.
• La serra mor de mort natural a mono 1.
• Demà ve el productor, creus que tindrem acabats els diàlegs de totes les bobines?
• A 8 i 9 mono, les portes del cotxe de la dreta. Vigila perquè just després hi tens les sirenes del bombers que arriben per l'esquerra. Vols que les canviï de pista?
• Després del canvi de pla podem establir la mosca i després perdre-la.
  
• La veu en off és a dues pistes, s'han d'acabar de triar. Quan vingui el dire en parlem.
• Ara et ve música LR, és de CD i va filtrada per la ràdio que hi ha a la cuina.
• No estàs comprimint massa la veu de P.?
• Fins la setmana que ve no ens arriba la imatge en 35.
• Abans de dijous hem d'enviar la mescla provisional pel festival de M.?
  
• No sento la pluja! No hauria de ser més a la dreta?
• Quan vols parar per dinar?

Són maneres de parlar. Com qualsevol altra.

Veus i poemes (15): Hugo Claus

Jordi V., company de la feina, nascut a París i resident a Holanda i a Bèlgica fins fa poc, accedeix a llegir un poema en holandès d'Hugo Claus:

Jordi V. llegeix Hugo Claus, en holandès

Thuis

`Lul!' schreeuwde Ma.
`Trut!' riep Pa.
Alhoewel zij van mij hield
rende Ma de deur uit. En Pa? Haar achterna!

Ik hoorde ze op straat.
`Ben jij van mij?'—`Jazeker!'
`En ik van jou?'—`Vanzelfsprekend!'
`Vergeet mij niet!' loeide Pa en Ma riep:
`Waarom niet?'

I aquesta és una adaptació al català (sense pretensions) basada en la traducció a l'anglès de Cliff Crego, trobada a The 'Found-poems' of Daily Life:

A casa

"Burro!" xisclà la mare,
"Bruixa!" cridà el pare.
Encara m'estimava,
la mare va sortir. I el pare? Just darrera d'ella!

Els vaig sentir fora al carrer.
"Ets meva?" - "I tant!"
"I tu ets meu?" - "Fas bé de creure-ho!"
"No m'oblidis!" bramà el pare i la mare li respongué:
"Per què no?"

Més Veus i Poemes.