Parlar amb els ocells

[…] així és que en tornar va trobar l'ordre aparentment immutable de la seva família girat de cap per avall, amb la seva mare que sortia a treballar mentre el seu pare es quedava allà assegut darrera el vel que l'atac li havia tirat sobre el cervell… en una cadira de fusta, en una habitació a les fosques, fent sorolls d'ocells. Trenta espècies diferents d'ocells el visitaven i s'asseien a l'ampit de la finestra tancada, i enraonaven d'això i d'allò. Se'l veia prou feliç.

Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie. Traducció de Joan Sellent. Edicions Proa. Col·lecció A tot vent, 262 (Barcelona, 1987).

Aquest és el post número 1111. L'onze és un bon número per a un servidor, que va nèixer un dia 11 a un pis d'una casa amb el número 11. A part d'això, que no té cap importància, després de l'onze ve el dotze: la dotzena, els ous, els mesos...

Eloisa Matheu i la ràdio

Eloisa Matheu, biòloga i audionaturalista va parlar, fa dos dies i a la ràdio, amb Joan Barril. Aquí, per escoltar l'entrevista.

La Matheu recull i enregistra sons de la natura des de fa vint anys.

• El so és tan efímer!
• El so sembla que no existís si algú no l'escolta (o grava).
• De vegades, escoltes coses però no les veus, les veus però no les escoltes.
• Per què canten els ocells? Per establir un territori i buscar femella.
• Com identifico els ocells? Pel seu timbre. I també per l'estructura del seu cant, pel ritme i la freqüència. La melodia pot variar, però el timbre es manté en cada espècie.

Hi ha un moment de l'entrevista on es diuen uns poemes sobre animals i el seu so, per després escoltar un tall de so i comentar-lo. En el primer, el senyal horari competeix amb els grills interferint (o fent de contrapunt) l'enregistrament. Total: 69 segons dient el poema i 18 segons per escoltar els grills (amb senyal horari inclòs). Sort que diuen que "la ràdio és so".

Eloisa Matheu, en aquest moment, té dues pàgines web:

• la més recent: www.eloisamatheu.com
• i Sonidos de la naturaleza

(El dibuix de dalt forma part de la seva web)

Ocell compassiu

Veient com em costava fer-li un bon enregistrament, l'ocell es va compadir de mi. S'acostà a una branca més propera i, quan vaig tornar a tenir l'equip a punt, va reiniciar el seu cant. Ho feia amb paciència, com si volgués assegurar-se que quedés ben gravat, remarcant cada frase amb una bona pausa. Tothom va quedar admirat del "meu" enregistrament.

Un ocell, potser

Si el so fos dibuix, aquesta signatura curta i lleugera podria ser un ocell. Un gargot sonor entre les branques. El vol acrobàtic. La filigrana melòdica.

Ocells i antenes

Hi ha motiu melòdic curt, que és contínuament emès per uns ocells des dels terrats i les antenes properes, dia rera dia, setmana rera setmana. La imatge mostra un tall de l'espectre d'àudio amb el pitch detectat (fet amb el programa Praat).

Ocell. Motiu melòdic curt (0:02)

Són quatre notes. Ignoro si equival a una salutació, a un "sóc aquí", o a una manera de desembussar la gorja.

Flauta. Motiu melòdic curt (0:03)

Em sembla que qui té registrat aquest tema melòdic són les merles (turdus merula), un ocell amb el bec de color groc. Fins aquí arribem, sinó anem errats...

Què fan els ocells tan d'hora? (ampliació)

Escoltant atentament l'ocellam matiner, es poden trobar moltes semblances en els seus cants. Frases idèntiques que es repeteixen i que es responen com en un eco. Motius o temes que destaquen. Són frases curtes, de vegades molt curtes, de dues només notes.

Els ornitòlegs en sabrien dir coses assenyades. El mesclador només es fixa en els patrons i, en els dos minuts i mig llargs que dura l'enregistrament, n'hi ha uns quants. N'he apartat sis: els dos primers basats en un primer tema i els altres quatre basats en un segon tema (entre parèntesi, el moment en que passa).

Recomanació: escoltar-ho amb auriculars.

TEMA 1

Tema 1 (als 00:05)

Repetició del tema 1 (als 02:15)

TEMA 2

Tema 2 i resposta propera (als 00:18)
Repetició del tema 2 llunyà (als 00:27)
Repetició del tema 2 (als 01:55)

Repetició del tema 2 amb eco (als 02:28)

Tots aquests sons curts provenen del so del post anterior: també es pot seguir aquí, tot sencer (és una prova d'una petita QT movie amb marques - captions). La il·lustració del principi del post, signada HP, és d'Hermann Pfeiffer.

Què fan els ocells tan d'hora?

Encara no són ni les sis del matí i els ocells ja estan xerrant. Aquesta estona és un festí de virolles sonores. N'hi ha per tot. Els petits practiquen i es fan notar, cofois, mentre s'escalfen la gola. I es poden sentir acrobàcies i enfilades ben atrevides. Un veritable escàndol acústic (els tècnics l'anomenen "esac").

Els ocells matiners (2:39)

Falciots

Ocells en vol rasant. Petits i ràpids. Armats amb un crit fi, agut. Si no m'equivoco, són falciots negres: un nom de cavaller medieval, de guerrer aeri.

Surts al balcó i t'esmolen la barana. Et mareges de seguir-los. I engegues la gravadora per quedar-te amb alguna cosa: el seu crit afuat, com un filferro.

Falciots (0:38

De quin ocell es tracta?

Un ocell se sent pel celobert cada matí abans de les vuit. Com que la meva ignorància comprèn els noms dels ocells (i els dels arbres, per molts llibres que compri), desconec qui canta.

Un company de la feina ens havia ensenyat feia temps una guia d'ocells de Barcelona. I aquest dissabte al matí l'he anat a buscar al Centre de Recursos Barcelona Sostenible.

Una guia fantàstica feta per la biòloga Eloïsa Matheu. Conté un CD amb el cant de 25 ocells. Un d'ells, el que buscava: la tórtora turca, l'ocell del celobert.

Tres versions de la tórtora turca que he pogut gravar (escoltar amb auriculars):

Primer filtratge: tall de baixos a 370 i tall d'aguts a 930 cicles.

Segon filtratge afegit: augment de 18 dB a 470 cicles, amb una Q de 32.

Normal, sense processar. Entre el soroll del trànsit i del propi edifici.

Aneu a buscar aquesta Guia 23 d'Educació ambiental abans que s'acabi! (NOTA.- De moment, no cal que us baixeu el document pdf de la guia perquè la resolució és molt baixa i gairebé no s'hi llegeix res!)

Gavines

La Bet m'avisa que la pluja fa un ritme divertit al picar sobre la barana de la terrasseta. Busco el minidisc i arrenco a gravar, però el ritme ha variat massa i ara ja és una mica intranscendent. Després hi haurà una sirena, algú que canta cridant pels carrers i una gavina que xiscla.

Més tard endreço el so gravat i escolto el crit de la gavina: és un so potent, impertinent i una mica estrany, però no massa, enmig del trànsit lleuger d'un diumenge al matí. La gavina s'havia instal·lat en una teulada desgavellada plena de taulons i amagatalls pels coloms, que han fugit ben de pressa.

I el vent despentinava gavina i coloms, que s'espiaven de lluny, impassibles.

El crit de la gavina (0:32)

Ocells, cecs i vidents.

Jerry, un cec que li agrada gravar ocells. Té un petit equip amb uns quants micròfons i un MZB100, un minidisc ben pensat.

Un company em diu:

He pensat en tu. Ahir diumenge era al poble i vaig anar a tocar del bosc, em vaig aturar i vaig escoltar. Déu n'hi do la d'ocells que en aquella hora feien gresca! Moltes mallerengues. Que si tenim campana? Crec recordar que només la toquen, i a mà, un quart abans de missa. Ah, i els tractors no sonen com abans i passen molt de pressa.

El mesclador somriu una mica, pren nota i per la nit ho passa al quadern.

Ocell + Cançó

Amb un cervell tan petit (un o dos grams), com aprenen a cantar els ocells? N'hi ha que ho estudien. Els joves ocells cantadors fan servir estratègies diferents per aprendre les cançons dels adults. Uns repeteixen cada síl·laba fins que s'aprenen tota la cançó. D'altres l'assagen tota sencera, encara que ho fan de manera imprecisa i sorollosa...

Estudiant els ocells aprenent a cantar entenem com ho fem nosaltres. Encara que cantem pitjor.

Veus d'ocells (1)

He trobat uns pocs llibres d'ocells que, en documentar-los, parlen de la seva veu, crit o cant. Sempre ho he trobat suggeridor. Aquesta és la primera entrega dels comentaris trobats sobre les veus dels ocells (copiats amb respecte i indicant-ne l'autor i publicació).

Veus d'ocells (1)

• Cabusset (ànec capbusset): un renill agut i un "bib-bib"
• Corb Marí Gros: "craagg-craagg"
• Bernat pescaire: un "craooixx" intermitent
• Martinet Blanc: "jaoocc" i "coala-coala-coala" gutural
• Martinet Ros: sembla la d'un Corb, però sempre la sentirem al capvespre
• Martinet de nit: una mena de "gruaaooc"
• Bitó Comú: "grauuuj", unes tres o quatre vegades, i després un curiós i fort "juuumptt" que se sent de molt lluny
• Ànec Cullerot: "vij-vij-vij"
• Xarxet Comú: sembla un grill, "criic"
• Àguila Pescadora: "rricc-rricc"
• Milà Reial: miola tot fent "i-i-píiiiuuuu"
• Milà Negre. s'assembla a les gavines
• Esparver: "quiuu-quiuu" llastimós
• Aligot Comú (miseroca): "piiuuuu" llastimós
• Esparver d'Estany: "pe-i-pe-íii"
• Àguila Marcenca: crits molt variats "qüií-iuó"
• Falcó Pelegrí: "gec-gec-gec", "giu-giu", "iac", etc
• Falcó Mostatxut: "gec-gec-gec" i d'altres crits com "ji-ji"
• Xoriguer Gros: "ii-ii-ii-ii"
• Xoriguer Petit: "xiíc-etxec" i "tuiií"
• Guatlla (gotlla): el que sembla "blat-segat" en realitat és una mena de "uit-uit-tuit". La femella respon: "ueg-uegu".

de Josep Mª. Massip i Gibert. Els ocells. Banyoles. Fauna Comarcal. Banyoles (1980)