[…] així és que en tornar va trobar l'ordre aparentment immutable de la seva família girat de cap per avall, amb la seva mare que sortia a treballar mentre el seu pare es quedava allà assegut darrera el vel que l'atac li havia tirat sobre el cervell… en una cadira de fusta, en una habitació a les fosques, fent sorolls d'ocells. Trenta espècies diferents d'ocells el visitaven i s'asseien a l'ampit de la finestra tancada, i enraonaven d'això i d'allò. Se'l veia prou feliç.Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie. Traducció de Joan Sellent. Edicions Proa. Col·lecció A tot vent, 262 (Barcelona, 1987).
Aquest és el post número 1111. L'onze és un bon número per a un servidor, que va nèixer un dia 11 a un pis d'una casa amb el número 11. A part d'això, que no té cap importància, després de l'onze ve el dotze: la dotzena, els ous, els mesos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada