ESTIUDel poema L'ARBRE del llibre Madona i l'arbre. Guillem d'Efak, Edicions Proa. (Barcelona, 1970).
Aquest sóc jo, l'arbre,
net i retallat contra l'alba.
Les meves salives són denses,
potent el tronc, poderoses i
espesses les meves sabes.
El goig dels meus somnis
botant de branca en branca
és una collita de joguines
sobre la platja.
Aquest sóc jo, l'arbre,
a contrallum de l'alba.
Des de l'altra vorera, a 15 passes: 75 dB SPL (A)
Hi ha un gran contingut de greus en el so, com és lògic en aquestes màquines. Potser no és percebut en aquestes dues mostres de 20 segons. Si fem les mateixes mesures amb la corba de ponderació C, els nivells de pressió sonora (SPL) són, respectivament: 90 dB (C) i 98 dB (C).
Des del portal, a 3 passes: 84 dB SPL (A)
La dificultat cabdal, la més delicada i alhora la més difícil de superar, és el professor. Només imposant-se enèrgicament als interessos creats per la rutina i el favor es podrà obtenir l'adhesió i el concurs dels elements veritablement aptes a realitzar a l'escola, amb tota integritat, la gran missió renovadora.La Música, el Cant i l'Escola (Orientacions), de Manuel Borgunyó (Rubí, 1886 - Madrid, 1973). Llibreria Bastinos, Barcelona (1933). Llibre editat sota els auspicis del Conservatori de Música de Sabadell. Extracte del capítol La música i l'escola.
Constitueix una necessitat tan apressadora la formació d'un cos de professors especialitzats en l'educació musical escolar, que sense ell és impossible de pensar resoldre el problema. Qualsevol solució, sense el personal adequat, constituiria un error funestíssim d'irreparables conseqüències.
Les aptituds indispensables per exercir un eficaç apostolat dins l'escola primària han d'ésser ben especificades. No és indispensable, per exercir-lo, ni ésser un gran concertista ni un compositor notable. Basta ésser, per damunt de tot, un músic artista en possessió de les facultats naturals indispensables per actuar amb totes les possibilitats d'èxit.
Per cert, una mica de lluna ens va acompanyar tota la nit, sense el brogit de neveres i equips d'aire condicionat. Quin silenci!
Una cassolada a les fosques (0:35)
Una porta amb veu pròpia (0:11)
Però el toc (mínim) de la una del migdia no se m'ha escapat:
Les dotze, al carrer de sota (0:32)
Llegendes sobre sant Martí a festes.org
La una al carrer del Clot (0:36)
Replec la closca buida,Declivi de la mirada, de Jaume Mesquida. El Gall Editor. Pollença, 2006.
estriada, de nacre,
on canta la mar
sota la lluna nova,
i en acostar-hi la meva oïda,
sent a dintre la remor
de la nit més vasta del món
als llindars d'una llunyania sonora.
October 17 (1976), PagsanjanNotes. On the Making of Apocalypse Now, d'Eleanor Coppola (Limelight Editions, 1979. Faber and Faber, 1995)
I shot an interview with Dennis Hopper. One of the things he said that interested me the most was he thought filmmaking was in the same phase of development that art during the cathedral-building period. When they build those great cathedrals in Europe, they employed stonemasons, engineers, fresco painters, etc., and created the work through the combined talents of many. By the nineteenth century, art evolved to the point where the major work of the day was being done by individual artists working alone at an easel. Dennis was making the point that now filmmaking involves the talents of many departments and perhaps eventually major films will be made by one person with a video port-a-pack.
Encara que més tard, un cop ho havia plegat tot, un impertinent camió de la recollida d'escombraries va desvetllar tothom i va fer caure la lluna a trossos. Us estalvio l'escàndol.
Nit amb lluna (02:28)
Referència de nivell: passada d'un motocicle (0:13)
