Jordi Roura i els músics

Pregunta

• Què tenen en comú els noms d'Adolf Ventas, Josep Maria Duran, Ramon Calduch, Font Sellabona, Enzo Lupo, Rafael Ibarbia, Ferran Orteu, Santi Carulla, Albalat y su ritmo, Gloria Lasso, Serramont i Trio Guadalajara, Los Guacamayos, Salvador Font i Núria Feliu?

Respostes

1. Són músics i cantants catalans.
2. En Jordi Roura els hi dedica, cada setmana, el seu programa "Club Trébol", de Ràdio 4 (RNE). Els diumenges a les 16h (amb repetició els dilluns a les 02).

Es poden escoltar a la web del programa.

"Club Trébol" és, en certa manera, la continuació d'un treball que en Jordi va començar ja fa uns quants anys, recollint les vivències i documentant els records de músics i cantants.

Amb el nom de Noms Propis - Músics Catalans del segle XX va començar a emetre aquests petits reculls amb entrevistes a la ràdio, l'any 1999. Tot aquest treball es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Es poden veure extractes de les entrevistes en vídeo al canal d'en Jordi Roura a Youtube.

Fa bo d'escoltar el que han viscut altres i com ho han viscut. Relativitza moltes coses i d'altres, les reposiciona.

Gràcies, Jordi!

Jordi Roura és, també, l'ànima del grup de cançó i animació infantil Ara va de bo. Un servidor hi va formar part (amb alguna pausa) de l'any 1976 a 1980.

• web d'Ara va de bo (2012)
• web d'Ara va de bo (fins 2011)

Eloisa Matheu i la ràdio

Eloisa Matheu, biòloga i audionaturalista va parlar, fa dos dies i a la ràdio, amb Joan Barril. Aquí, per escoltar l'entrevista.

La Matheu recull i enregistra sons de la natura des de fa vint anys.

• El so és tan efímer!
• El so sembla que no existís si algú no l'escolta (o grava).
• De vegades, escoltes coses però no les veus, les veus però no les escoltes.
• Per què canten els ocells? Per establir un territori i buscar femella.
• Com identifico els ocells? Pel seu timbre. I també per l'estructura del seu cant, pel ritme i la freqüència. La melodia pot variar, però el timbre es manté en cada espècie.

Hi ha un moment de l'entrevista on es diuen uns poemes sobre animals i el seu so, per després escoltar un tall de so i comentar-lo. En el primer, el senyal horari competeix amb els grills interferint (o fent de contrapunt) l'enregistrament. Total: 69 segons dient el poema i 18 segons per escoltar els grills (amb senyal horari inclòs). Sort que diuen que "la ràdio és so".

Eloisa Matheu, en aquest moment, té dues pàgines web:

• la més recent: www.eloisamatheu.com
• i Sonidos de la naturaleza

(El dibuix de dalt forma part de la seva web)

De converses i entrevistes

• Una conversa no és una entrevista.
• Una conversa entre 3 és més difícil de transcriure que una conversa entre 2.
• Una conversa de 45 minuts és massa llarga.
• Intentar preservar el llenguatge col·loquial d'una conversa pot arribar a fer inintel·ligible un text.
• Verdana és un tipus de lletra que aguanta molt bé les peripècies d'un text atapeït.
• Conversar pot portar, a posteriori, a fer una bona entrevista.

Reflexions sintetitzades sobre la conversa amb Ribas i Pons.

Un tàndem pel cinema (una conversa)

Jordi Ribas i Joan Pons formen un nou tàndem pel so de cinema. Són tècnics de gravació en els rodatges i, també, muntadors de so.

Un cop acabada la mescla de EL CANT DEL OCELLS, la pel•lícula d’Albert Serra, els hi vaig demanar de conversar tots tres, per aquest quadern. Va ser una xerrada oberta i molt col•loquial en el ritme i la manera de parlar:

Ricard Casals.- Aquesta és la segona pel·lícula en la qual he treballat amb vosaltres i em pregunto: Com heu arribat a muntar so de pel·lícules? Com heu arribat al món del cinema? Per voluntat pròpia, per alguna carambola...?

Joan Pons.- Una mica de tot. Bé, primer de tot perquè vam estudiar cinema. Quan tenia dinou o vint anys vaig deixar el COU i em vaig posar a fer un curs de realització amb vídeo i vaig veure que m'agradava i vaig dir-me "vull fer alguna cosa més" i llavors vaig decidir d'estudiar cine...

Ricard.- Cinema, en general?

Jordi Ribas.- Bé, la carrera de cine. Sí, ja vaig entrar una mica pensant en fer so.

Ricard.- I tu, Joan?

Joan.- Jo vaig acabar el batxillerat i també estava bastant desubicat. L'únic que m'interessava una mica era el so, però no havia fet mai res. Havia tingut grups de música, de vegades havia gravat alguna cosa però tampoc tenia un especial interès pel cinema. I així, de casualitat, vaig fer les proves d'accés de l'escola de cinema i hi vaig entrar, però tampoc no n'estava gaire convençut. [...]

(Així comença la conversa)

• Aquí (arxiu pdf de 642 KB) teniu la transcripció completa de la conversa, que ocupa 16 pàgines. Molt bon profit!

Fotografia: rodatge de EL CANT DELS OCELLS, de Román G. Yñán.

Parlant amb Joan Quilis (1980)

La revista L'ARC VOLTAIC va publicar en l'edició de l'estiu de 1980 (número 8) aquesta entrevista, feta per Ramón Font i Ernest Blasi, a Joan Quilis, tècnic de so directe, pioner i mestre en aquesta branca del so per a cinema.

(Joan Quilis - a l'esquerra - fent el so directe de KRAMPACK)

SO I REALITAT. PARLANT AMB JOAN QUILIS

[...] una entrevista amb en Joan Quilis, tècnic de so - o bé, segons les denominacions d'altres països, sonidista, sound operator, ingénieur du son -, pretén d'obrir l'horitzó del lector cap a indrets específics de la tècnica i l'estètica fílmica, i esbrinar-ne la interrelació.

A. V. Quina és la situació del so dins la producció cinematogràfica a Espanya [1]?

J.Q. La majoria de vegades trobem el so en una situació que indefectiblement es reflecteix després a les pel·lícules. El paper que juga durant el rodatge és convencional, i el tracte que rep, displicent. Només se'l reclama per a l'acabat del film. Per a aquest acabat hi ha uns models, que poden variar amb les modes i les èpoques, però que gairebé sempre són els estàndars americans. Ara bé, aquí ni tan sols ens referim al model "original". Des de la nostra situació còmoda i rutinària, el model de so més a l'abast dels recursos posats a contribució pels productors, de la infraestructura tècnica de què disposem i de l'orella atàvica i ensinistrada de l'espectador, és el d'un determinat cinema de Hollywood en V.E. [...]

Aquí, per llegir l'entrevista sencera.

[1] No oblidar que es tracta d'una entrevista feta el mes de maig de 1980. Encara que en algun moment pugui no semblar-ho.

* * *

Al llibre Disseny i creativitat sonora, hi ha una entrevista més recent a Joan Quilis, feta per Cinto Niqui.