Notes nocturnes

• Em sembla que els que més s'interessen pel so de les pel·lícules són els que s'hi dediquen. És curiós, perquè abans, quan era un adolescent que s'escapava molt sovint al cinema, no recordo que m'hagués fixat mai en el so del que veia. M'agradava o no m'agradava, i prou. El cinema era un viatge a molts altres móns.
• Abans de les vacances d'estiu - quan les tens - et fas uns propòsits de llegir, de repassar, d'aprendre més l'ús d'alguns programes (com Final Cut, Reaper o Max/Msp). T'endus llibres, dvds, un tecladet, una gravadora... Des de ciutat, gairebé tot es veu amb urgència. I un cop deixes de tenir un horari, els pantalons són curts i el calçat, com a molt, són sandàlies, aleshores les llistes programades es dil·lueixen com vapor. I la feina és teva per esforçar-te a "aprofitar" el temps. Quina tonteria!
• N'hi ha que, de nit, baixen al carrer per parlar amb el mòbil. No us sorprèn com en són de clares les converses, tant per part del que veieu parlar com de l'interlocutor? Com que el carrer és terreny neutral...
• Hi ha directors que t'han agradat més que el film que han fet, que t'ha acabat decebent. I n'hi ha d'altres que preferiries oblidar-los, però en canvi la seva pel·lícula t'acaba enganxant. I no hi ha res a fer. I què dirien ells de nosaltres?
• Ah, m'oblidava: els senyors de DOLBY han comprat immSound. Tot plegat va de molts altaveus als cinemes per millor immergir l'espectador en el món sonor de les pel·lícules. Aquesta immersió no té detractors?

La foto és d'una paret pintada en una casa enderrocada del carrer Ventalló cantonada Travessera de Gràcia (Barcelona). Ja hi han pintat a sobre i han aixecat parets.

U de gener

Com cada inici d'any (si es pot), anar a veure i tocar el mar és sempre recomanable. No cal banyar-s'hi, però diuen que va molt bé, tant pels peus com pel cap...

Després d'uns quants dies de moure mobles i endreçar habitacions (sense cap visita a Ikea), un horitzó ample i llunyà ajuda a fer el canvi d'any. He oblidat gravar sons i no m'he dedicat a escoltar. S'assembla al que escriu Antonio Colinas.

Heus aquí el petit pessebre de l'Enric i la Marta, amb dos pastors músics. Un toca el sac de gemecs i l'altre una espècie de flauta o gralla. A la dreta un trico-traco, un instrument ben senzill construït amb una branca d'escardot. Què hi voleu més? Ah, sí, un porc, un gall, un gos i un conill, que s'els mira. Ja hi som tots!

Molt bon any!

Recuperació

> A Observations on film art, el blog de David Bordwell, es parla de les dificultats de l'expansió del cinema 3D.

> En Biel Mesquida, quin apassionat de l'escriptura! Del post "La joia dels set sentits":

Cerc els fonaments d'una sensibilitat aguda i molt hàbil per agafar les percepcions del gust i dibuixar-ne les prolongacions delicades i efímeres. Perquè la bellesa funciona com una sinècdoque, participa d'una retòrica del sensible. La bellesa que hi ha per escriure: quin territori inacabable!

> sinècdoque: Figura retòrica que consisteix a ampliar o restringir el significat d’un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, etc.

> L'equip de Cultured Code té un sol producte per Mac OS X, Things, un organitzador de tasques. No sé el per què, però m'agrada el seu estil.

> La Suzanne Vega ha escrit un article sobre el perquè serveix una melodia. Molt bé.

Melody is its own idea, like sculpture. You don’t look at a piece of sculpture to see what is resting on top of it. A great melody has its own design, a beautiful combination of intervals and rhythms usually expressing the emotion of the song. Somehow a melody is connected, like the sense of smell, to memory, so when you hear a song it connects you in a flood of emotions to the time and place of that song. I am sure there are reasons in the brain for this, but as a songwriter I don’t need to know how the brain does it, only that it does.

> Film Studies for free, una web amb molts recursos pels que els agrada el cinema.

Notes esparses (8)

• Si la grua de l'edifici del davant grinyolés, arrencaríem a córrer.

• Com pot ser que un objecte tan petit faci tan soroll al caure al terra!

• Entre el so i el soroll, un nou terme entremig, el sorí. Sons, sorins i sorolls.

• Després d'una estona d'estar junts, m'adono que només recordo la seva veu i, en canvi, res del que hem parlat.

• Li hagués agradat molt tocar l'harmònica. Però mai va ser capaç de comprar-ne cap. De petit n'havia vist una de rovellada, al terra, plena d'insectes.

• Un cop de porta al mig del bosc. "Només és un so que s'ha perdut".

Anteriors notes esparses: (7), (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Notes esparses (7)

• Sembla que hi ha més diversitat en el soroll que no pas en el so.

• El silenci ens allunya de les coses. El soroll les apropa.

• Un tro m'emmascara l'avió que passa a l'altre extrem del cel. Els de l'avió no deuen sentir el meu tro, tan imponent com sona!

• Dalt de tot dels edificis, abans, només hi havia els parallamps.

• Un sol acord de guitarra va posar en sintonia tot el vagó de tren. Els acords següents van dividir les opinions, fins que el van fer callar, amablement.

• Em pregunto si quan plou el so va de dalt a baix, escolant-se per les clavegueres, amb la sola intenció d'augmentar el potencial sonor del mar.

• Cada veu és un món immens, incomplet.

Anteriors notes esparses: (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Ono Lennon 1969

ONO LENNON Ten premiers Underground Eyeopeners Forbidden Festival Loaded Screen Participation, 25/-, New Cinema Club, 122, Wardour St., W.1. 734 5888. Free 36-page programme.

Un petit anunci retallat d'un diari londinenc, estiu 1969. Res més.

Notes esparses (6)

• Els coloms, quan arrenquen el vol, fan com si engeguessin una motocicleta, delicadament.

• La tos ostenta un repertori molt ampli: el timbal, el martell, el ritme sincopat, el ganivet, l'avís, l'ensurt, la serra...

• En una gravació, els defectes, la brutícia, les imperfeccions, els sorolls i les pauses estranyes formen un món sonor digne d'atenció. A l'altre extrem, l'asèpsia i el laboratori.

• Els sons i sorolls menuts, inesperats, són sovint inaudibles però potents commutadors. Tenir-los en compte.

• Hi ha pel·lícules (i novel·les i converses i...) que aconsegueixen entrar dins, no saps com ni quan. I s'hi queden.

Anteriors notes esparses: (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

Intentant aprendre

Diuen que s'aprèn més de l'error i el fracàs que de l'encert i l'èxit. Encara que de vegades sembla que al intentar reduir massa els primers, disminueixen les possibilitats dels segons.

Hi ha una zona, a prop de la inactivitat, on no et pots equivocar gaire. Però, segons a que et dediquis, no et pot dur massa lluny!

Es pot aprendre del que passa entremig, entre el fracàs i el succés. Perquè hi passen moltes coses, gairebé tot i contínuament, cada dia, cada hora. Hi ha moments (sovint minúsculs) on es fa difícil saber si puges o baixes, si sumes o restes. Potser és quan tot és més veritat, quan les idees d'error i encert es confonen i s'entrellacen, mostrant la seva relativitat.

Intentar aprendre del que li passa a l'altre. Els demés (encara que nosaltres també som els demés, segons la distància) són una gran font de reflexió. Quedar-se en la xafarderia, com una distracció per l'hora de dinar, és menysprear la possibilitat real, fecunda i profitosa, de l'observació.

La simulació de situacions. L'ús de la imaginació. La relectura del passat.

Vet aquí (2)

Escoltar i gaudir del que es fa (del que grava un mateix o els altres). Potser és suficient (de moment), no?

Vet aquí

Si gravar sons no ens ensenya a escoltar millor; si parlar dels sons no ens porta a parlar del que fem tots plegats; si escoltar els sons no serveix per escoltar millor als altres; si guardar els sons i documentar-los no ens incita a conèixer on s'han fet, com s'han fet, què o qui els ha fet i el perquè; si compartir sons no provoca compartir més; si jugar amb els sons i transformar-los no desemboca a transformar-nos; aleshores millor que ho deixem per a un altre i provem amb el disseny de sanefes, els escacs, l'escalada lliure o el joc del go. Vet aquí.

El dia de la llufa

Sincronia

Hi ha dies rics en coincidències. És quan reps tres trucades de persones que han treballat juntes, però que ara no ho fan i et telefonen per tres coses diferents, deslligades. Sorprenent. És quan, després de llegir uns comentaris de la Vallès sobre la seva feina de traduir, veus a BTV un Saló de Lectura sobre traductors. Sorprenent.

Què és el que lliga les hores i els fets perquè sincronitzin tan bé?

La nova ràdio?

Ràdio a l'abast de gairebé tothom? Gravar i mesclar a casa. Penjar-ho a un servidor. Donar-ho a conèixer. S'hi subscriuen, s'ho baixen, s'ho escolten. Quan volen!

Idea nascuda del iPod d'Apple (per PC i Mac) en rapidíssima expansió. Fins i tot la BBC fa Podcasts.

Llegit a radioxfactor:

• PODCAST: Un programa (show) gravat, normalment en mp3, a l'abast per baixar-se de la xarxa i ser escoltat en qualsevol lector mp3.
• PODCATCHING: rebre Podcasts d'una manera automatitzada, via subscripcions (gratuïtes).
• iPODDER: el programa pel Podcatching. Per PC i per Mac (també gratuït).

Altres fonts:

• I Love Radio.org
• dailysourcecode
• radio.weblogs
• lynch
• pirateradiostation
• podcasts.engadget

(...)

Què es pot escriure mentre va creixent el nombre de morts (la tercera part, nens) per les onades provocades per un sisme submarí a l'Àsia?

Res. Poca cosa. Qui ho sap? Potser deixar de fer el que fem és com aturar la bicicleta i caure.

Sense accés. Sense oblidar.

Durant dos dies llargs i fins ara (migdia de les eleccions) no he tingut accés a aquest Quadern de sons. Poca cosa, o gens, hi hagués pogut escriure. Ja n'hi ha que ho fan abastament. Tristor, ràbia, emoció, reflexió, converses, llegir, esperar, mal treballar, temor pels pares, pels fills, pels altres... I aquest matí, votar. Com un alliberament. Com un crit profund. Clam.

Un dia, treballant, se'm va ocórrer pensar com es podia estar mesclant una pel·lícula i oblidar les imatges brutals dels nens en la misèria. Em sembla que l'única resposta possible és que no s'ha d'oblidar res. I viure i treballar amb la més sencera contundència, totalment. Sabent que la més petita cosa que un fa, diu i pensa, afectarà als demés, a tot i a tothom. Vull tornar a tenir l'esma de parlar sobre els sons i la seva exploració. Amb ganes i sense remordiments. Sense oblidar res.

Ensorrament

Madrid!

Notes breus

(1)

Ja tinc el Diccionari d'onomatopeies, de M. Riera i M. Sanjaume. (Edicions 62. El Cangur / Diccionaris. Octubre 2002). Magnífic. Quina feinada més ben feta, i quantes llistes i consultes ens estalvia!

Potser un dia es pot arribar a fer un Diccionari de sons i sorolls. En paper, en línia, escrit, visual o escoltat. Diccionari de referències, d'acostaments, d'idees, eines…

(2)

A "El Periódico de Catalunya" d'avui, diumenge, un article sobre L'últim esmolet de l'Eixample (pàgina 43). Ricardo Pérez, ganiveter ambulant d'Ourense.

Un esmolet al Port de la Selva (estiu de 2000)

(3)

Al dominical del mateix diari, Isabel Coixet escriu l'article Van Damme Hirakata, l'escoltador. Una tarda en una plaça d'un barri de Tòquio. Un home s'asseu a escoltar a qui desitgi parlar-li. No diu res i escolta. La necessitat de parlar i que algú escolti.

D'on surt aquesta història? És una anècdota escoltada, llegida, 'vista' al cinema, o imaginada?

Cec (1)

• 1934 - Constitució del Sindicat de Cecs de Catalunya.
• 1934 - Primer sorteig del cupó de cecs.
• 1938 - Creació de l'Organització Nacional de Cecs d'Espanya (ONCE).

Cec. Venda de cupons al carrer (0:19)