Pel que concerneix el piano, la tècnica del so sembla trobar contínuament noves dificultats. Per què era tan fàcil, als anys trenta, de fer bons enregistraments de piano? Quan escolto els discos de Cortot, Fisher o Schnabel, tinc la impressió d'estar ben col·locat en una bona sala de concert; la sonoritat d'aquests pianistes està ben restituïda (arriba bé). El piano és homogeni en tots els seus registres i la dinàmica és del tot convincent, tant en els forte com els pianissimo.Alfred Brendel. Extret de l'article publicat a la revista Le Monde de la Musique (juliol-agost 1979), arran de la versió en francès del seu llibre Musical Thoughts and Afterthoughts, London, 1976.
No he canviat d'opinió, malgrat les explicacions tècniques que m'han donat i que consideraven provat que els límits dels mètodes d'enregistrament de l'època excloïen tota reproducció fidel.
Més aviat tinc la impressió que la sofisticació de les tècniques d'enregistrament actuals fan que l'arbre tapi el bosc. Ara, certs discos reclamen altaveus molt especials, que només convenen a llocs ben determinats si es vol obtenir un so amb la textura ideal i evitar que l'agut i el baix no siguin massa distants i donin la impressió de venir d'instruments diferents o situats més o menys lluny.
A l'època dels 78 rpm, els grans enginyers de so potser escoltaven la música amb tota la innocència, en el seu desenvolupament horitzontal; però avui dia, els seus col·legues que sovint són d'una competència musical i tècnica impressionant, els costa de perdre el costum d'una escolta vertical i renunciar a fer un treball de resincronització extremadament minuciós: d'aquesta manera, la seva pràctica del muntatge esdevé, per a ells, una segona natura.
És un projecte, obert a tothom, que neix amb la intenció de produir sintetitzadors de veu en català d'alta qualitat i d'accés lliure. La síntesi de veu té moltes aplicacions, com lectura de correu electrònic, sistemes d'informació telefònica, etc. Una aplicació, que motiva aquest projecte, és com eina d'accessibilitat, per facilitar l'accés a la societat de la informació a les persones amb discapacitats visuals i motrius.
El sintetitzador de veu que utilitza és el sistema Festival, que neix com a sistema de síntesi multi llenguatge al Centre for Speech Technology Research (CSTR) a la Universitat d’Edinburgh.
Escoltar el paràgraf anterior amb veu sintètica en català
Per què sóc un tècnic de so directe?No sóc cap traductor. Aquesta versió catalana del post Why I am a Location Sound Mixer és aproximada. Hi ha algunes expressions, tan senzilles com "the sound guy" i "a sound person", que no sé ben bé com traduir-les. Per tant, hi he hagut d'afegir alguns parèntesi extra i un interrogant al títol. Qualsevol suggeriment serà benvingut.
Darrerament he estat en projectes ben diferents. El darrer any he fet, sobretot, vídeo corporatiu, reality tv i algunes notícies. Però fa poques setmanes faig fer una pel·lícula independent (indi film), vídeo corporatiu, publicitat a nivell nacional i una mica de consultoria d'àudio. Ha estat bé aquest canvi de ritme, tot i que a les pel·lícules independents no es paga tan bé com en alguns dels meus altres treballs. Hi havia un estudiant de primer curs de cinema que em demanava "Per què ets el (noi) del so directe?". Li vaig contestar amb les meves respostes usuals com: que gaudeixo d'aquest nou desafiament diari, que m'agrada trobar-me amb nova gent, que m'agrada ser el meu propi cap i que m'agrada ser capaç de mesclar, i passar temps a South Florida, Georgia i a molts altres llocs.
Després que contestar-li, el noi em respongué, "Podries haver tingut aquestes mateixes coses si fossis un grip (mecànic, elèctric), un operador de càmera o fessis qualsevol altre treball en el cinema. Jo li vaig respondre: "Sóc el (noi) del so. Ho porto a la meva sang. Tinc un instint i un sisè sentit sobre això, que no tenen la majoria de les persones. I no em puc imaginar fent qualsevol altra cosa amb la meva vida, i fins i tot si fes un munt de diners fent alguna cosa, encara voldria fer quelcom que estigués relacionat amb el so. És aquesta passió la que em porta a treballar durament fins a 14 i 16 hores al dia". M'agradaria sentir els vostres comentaris del perquè sou una persona de (dedicada al) so.
El ritme de la màquina de les obres (0:33)
[1] Ocell entremig del soroll (0:21)
[2] Soroll que envolta l'ocell (0:21)
Nota: El tercer so, "Ocell alliberat del soroll", té segurament un grau excessiu de processament, però em sembla que funciona bé com a exemple.
[3] Ocell alliberat del soroll (0:21)
Existeixen artefactes al mercat mitjanament bons per a poder agafar els sons del vent, de l'aigua, dels ocells, de les fulles...?Sí senyor, hi ha artefactes, petits com una càmera de fotos, que graven so.
En gravar s’aprèn a escoltar.Aquestes ratlles formen part de l'article escrit per al web de música de la Carme Miró. Aquesta web és un lloc on s'hi han aplegat, ben ordenats i disposats, articles sobre música, activitats pedagògiques, suggeriments, material per l'educació musical i tot de recursos sobre música.
Sigui per una cosa o una altra, sortir a gravar és com anar a pescar: cal saber esperar, amb paciència. També és una cacera: cal conèixer els llocs, saber camuflar-se. Preguntar i prendre notes. Estar a punt per l'imprevist: de vegades pesques allò que no t’esperaves.
Potser del que es tracta és de no esperar res d’especial...
No importa tant l’equip amb el que un grava, sinó el gravar. La pitjor gravació és la que no s’ha arribat a fer. Cal sortir a gravar ara, avui. No esperar a demà. Bé, gravar demà, també...
He pensat en tu. Ahir diumenge era al poble i vaig anar a tocar del bosc, em vaig aturar i vaig escoltar. Déu n'hi do la d'ocells que en aquella hora feien gresca! Moltes mallerengues. Que si tenim campana? Crec recordar que només la toquen, i a mà, un quart abans de missa. Ah, i els tractors no sonen com abans i passen molt de pressa.El mesclador somriu una mica, pren nota i per la nit ho passa al quadern.
A l'època de les mescles de Lola (1985), en Bigas Luna i un dels seus muntadors, Anastasi Rinos, em van parlar d'ACCESS (Automated Computer Controlled Editing Sound System) i l'empresa que el va crear, Neiman-Tillar Associates (NTA).i Alan Splet (un dels tres assistents especials pel so de Days of heaven):
Quan tothom muntava el so dels films en taules de muntatge (o en movioles), tros a tros, so a so, tallant i empalmant bandes magnètiques sense cap possibilitat de saber com sonaria tot plegat, només per l'experiència o la imaginació, NTA va imaginar i construir el primer equip computeritzat d'edició de so digital per a cinema.
ACCESS gestionava tot l'arxiu sonor que contenien set discos durs de 200 MB cadascun, amb una capacitat total de 4 hores i 40 minuts d'efectes i ambients de so, (a 25 KHz i 12 bits).
Un cop el muntador de so (l'editor, que s'en diu avui dia) havia triat, deixat a mida, sincronitzat amb la imatge en Umàtic 3/4" i equalitzat tots els sons que necessitava per cada bobina de 10 minuts (ara es treballa amb bobines de 20 minuts), es feia una transferència en grups de sis pistes a material magnètic 35 mm. per poder anar a mesclar. NTA va rebre un Òscar l'any 1979.
Aquest home tenia una sensibilitat especial per a trobar sons, aparellar-los i dosificar-los. És curiós trobar-lo en un dels seus primers títols, després d'haver fet Eraserhead, del senyor Lynch.
