Pàgines

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Alice Herz-Sommer


Alice és pianista i molt aviat farà 107 anys. Va néixer a Praga i ara viu a Londres, on cada tarda la visiten les seves amigues per xerrar i jugar a l'Scrabble. Durant la segona guerra mundial els nazis la van empresonar en un camp de concentració, on va seguir tocant. El seu optimisme i energia és alliçonador.

Alice Dancing Under the Gallows (Alice Ballant Sota la Forca) és un documental dirigit per Malcolm Clarke.

PD (14 novembre).- Aquest vídeo ja no es pot veure al Youtube. Ha sigut reemplaçat per un altre, més curt. El projecte del film es pot veure a nickreedent.com. Per aquesta raó - la volatilitat dels vídeos - no m'agrada incloure'ls en els posts d'aquest blog...

dimarts, 26 d’octubre del 2010

L'Espia de Mahler i els sons (1, 2 i 3)

Dins del programa L'Espia de Mahler, de Ràdio Sabadell 94,6, hi ha Quadern de sons, un petit espai dedicat al so. Està basat en posts d'aquest blog i, evidentment, parlo dels sons i de com els escoltem (entre altres coses).

Si voleu escoltar aquest petit espai aquí hi ha els tres primers:

1.- Introducció (4:26)

2.- Les portes (4:21)
¡
3.- La veu (4:50)

L'Espia de Mahler i els sons (inici)

logo de radio sabadell
L'Espia de Mahler és un magnífic nou programa de Ràdio Sabadell 94,6 que va començar el passat 10 d'octubre. Qui el porta és el músic Jordi Cos, viola de l’Orquestra Simfònica del Vallès i, també, president del consell d'administració de l'orquestra.
Un programa musical i d’actualitat centrat en les millors peces simfòniques. Un format per escoltar i aprendre i per aprendre a escoltar les grans obres de la mà de Jordi Cos. I per conèixer l’actualitat d’un gènere que ha fet sort a la ciutat.
En Jordi m'ha convençut per col·laborar-hi amb Quadern de sons, un petit espai (5 minuts aprox.) on parlo sobre el món dels sons.

L'Espia de Mahler es pot escoltar "a la carta" amb una subscripció al podcast; o bé baixant-vos el programa directament. Durada del programa: 1 hora.

Els tres primers programes:
Sisplau, feu-me cas i no us perdeu el violí fabulós de Patrícia Kopatchinskaja, al tercer programa!

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Rafael Poch Balasch

Rafael Poch Balasch
En Rafael Poch Balasch ens ha deixat, sobtadament: va morir aquest diumenge passat, amb 66 anys.

Ell em va acollir als estudis Gema-2 (al carrer de Sardenya, 228, Barcelona), on feia de director tècnic. Així, jo, amb 20 anys, vaig poder entrar al món de la gravació de música i so.

El meu primer dia de feina va ser el 10 de novembre de 1969: fa més de 40 anys! Aquell matí el mestre Josep Casas Augé estava gravant l'orquestra pel disc "Festa Major" de La Trinca. Aquell esclat encara no se m'ha esborrat. Durant unes quantes setmanes no vaig tocar de peus al terra...

En aquell estudi immens, que havia sigut iniciat, tècnicament, per Pere Ullod, hi varem treballar una colla de tècnics: Rafael Poch, Luis Montero, Enric Català, Xavier Batllés, Joan Sirvent, Josep Maria Rodón, Jordi Vidal, Joan Vidal...

En Rafael va ser un bon mestre, un bon company i un bon amic. És bonic pensar que, quan ja no hi som, sempre queda en els demés una part nostra, com una petita llavor.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Sons i narració

fossil
Com en el bon cinema, no calen grans demostracions sonores, sovint amb unes petites anotacions n'hi ha prou:

A l'església parlant amb el reverend Jones (pàgina 107):
Tota l'estona sentia el fregadís de l'escombra sobre el terra [...]
Tres línies més avall:
El soroll de l'escombra es va aturar, però el reverend va seguir avançant pel passadís en direcció al púlpit de roure [...]
Seguim a l'església (pàgina 111):
Al cap d'uns quants versicles el vaig deixar d'escoltar. Per començar, ja els coneixia, i a més a més, la seva veu d'oboè, mancada de la profunditat que s'espera d'algú en la seva posició, se'm feia insuportable. De fet, preferia la recitació inculta de Fanny [...]
Criatures extraordinàries, de Tracy Chevalier. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. La Magrana, Barcelona, 2010. Fotografia de Kevin Walsh.