Moment sonor (1)

Una porta ha quedat oberta i del pany hi penja un manyoc de claus que es gronxen, lliscant i fregant amb la mateixa porta: metall contra fusta. Sembla, com si de lluny, un fuster estigués serrant taulons.

Percussió brutal

No gaire lluny, dues illes de cases més enllà, estan construint un edifici. Desconeixem què serà. M'hi acosto i una immensa màquina Liebherr està perforant i pica i repica brutalment.

Soroll de la perforació

Però mentre ho gravo m'he de protegir tapant-me una orella amb la mà!

Esgarrifança

Des d'un sisè pis, sento com algú camina pel carrer. Sembla que arrossegui els peus. L'escolto millor, deu ser que porta xancletes. Hi ha un moment que el so s'aclareix. No hi ha trànsit i els passos agafen un pla sonor estrany, com si fossin més a prop.

Degut al rebot entre les parets dels edificis, el so arriba a ser tant proper que em giro per si algú s'acosta pel passadís. Molt estrany.

Carrera de camells

A les fires d'alguns pobles hi ha una atracció que consisteix en la carrera de les figures articulades d'una dotzena de camells amb genet. Avancen segons els encerts de cada participant a l'hora de llençar una bola a través d'una superfície foradada. Acostumen a donar, com a premi, uns grans ninots de peluix.

El soroll que s'hi fa és impressionant!

Carrera de camells (0:37)

(La foto és de Cold Cut i s'ha extret de Flickr)

Campanes: Parròquia de la Concepció (Eixample, Barcelona)

És al carrer d'Aragó amb Roger de Llúria. Amb un trànsit que no s'atura ni els dies de festa. Però al costat hi ha un racó més tranquil: els jardins del rector Oliveras. Allà m'hi he estat, avui, esperant que toquessin les dotze del migdia.

I a l'hora, les campanes han arrencat el vol. M'he quedat estupefacte: durant tres minuts i mig no s'han aturat! No sé si tots els dies festius fan el mateix, si només és pels dies especials com avui, o és perquè m'han descobert...

Campanes de la Concepció. Tros inicial (0:46)

Campanes de la Concepció (3:55)

El soundtrack real

Potser, només escoltem realment quan estem treballant i ens perdem gran part del "soundtrack" real, atenuats per les hores de feina.

Sospi ho diu en el comentari del post anterior.

Escoltar realment! Potser aquí rau la diferència entre escoltar i sentir. Escoltar és un verb actiu i sentir (sons) és un verb passiu.

Treballar cada dia amb el so et pot afinar (afuar) la sensibilitat i notar millor > reconèixer > gaudir de sons que normalment passen desapercebuts. Però, a la vegada, aquesta mateixa feina et pot saturar (omplir fins dalt).

Que cadascú cerqui el seu propi equilibri, no?

Apunts mínims (3)

Pel carrer. Un pare al seu fill: - Tapuntao? El fill li respon afirmativament.

A la plaça, el camió de les begudes puja a la vorera, davant del bar. Les ampolles, encaixades, fan un dringar graciós que acompanya el so esforçat del motor.

Davant del campanar, al portal d'una casa i protegit de la tramuntana. Vull gravar campanes, però quan toquen els quarts, una família sencera arriba amb el cotxe i volen entrar a casa seva, just per on jo m'estic.

A primera hora del matí, un frec rítmic m'arriba de sota casa. Sí, estan escombrant. Recordo l'escena d'El nom de la rosa, en la que Guillem i el novici arriben a l'abadia benedictina. També hi havia algú escombrant.

Anunciant el circ

Segons TVC, ha començat la tardor meteorològica. Prou d'estiu, doncs.

Durant les vacances d'agost el mesclador ha gravat una mica amb el nou petit gravador, el microtrack, com aquell que porta la càmera de fotos a sobre.

Un migdia qualsevol passa un cotxe anunciant un circ. Li faig una foto sonora. Dit i fet.

Anunciant el circ

Textos: Joan Perucho (1)

En sortir de l'ermita hi hagué grans ballades sota els saules, al compàs de la cornamusa. La festa quedà gravada, per sempre, a la memòria de la gent. Agnès i Montpalau divagaren pel bosc, entre rierols exquisits, sentint la música allunyada darrera seu. Un halo de poesia cenyia la parella.

Les històries naturals, de Joan Perucho. Edicions 62. Sèrie "El Cangur Plus". Edició del maig 2006, (pàgina 109).

Va quedar gravada allà on ja no s'esborrarà. Segur.