Pàgines

dilluns, 27 de juliol del 2009

Notes esparses (9)

  • En els concerts no sempre es donen les facilitats per fugir-ne discretament.
  • Van tornar a engegar els equips de so, però a l'inrevés, i els altaveus començaren a xuclar tot el so que s'hi havia fet, deixant la plaça impecablement neta i silenciosa. Després va ploure una mica.
  • Les monedes haurien de tenir dos valors, un per cada cara. Així no caldrien tants models diferents.
  • Les formes més belles les fan els núvols. Però tenen una pega, són gratuïtes.
  • Algunes expressions del llenguatge de signes s'assemblen a algunes posicions dels acords de guitarra.
  • En engegar la tele, es va esvair alguna cosa que ens havia costat molt.
Anteriors notes esparses: (8), (7), (6), (5), (4), (3), (2), (1).

dissabte, 25 de juliol del 2009

Paella - helicòpter

paella
Una paella, de boca terrosa sobre el marbre, tremola al deixar-la després d'esbandir-la. Ho gravem i en fem un helicòpter (donant-li la volta, afegint una mica de distorsió i reverberació).

Tremolor de paella (0:10)

Paella - helicòpter (0:09)

La mida dels sons

Hi ha un moment - en l'escala dels sons - on el so, gravat i reproduït, deixa de ser creïble. Un moment on la realitat sonora sobrepassa qualsevol reproducció d'ella mateixa. I els sons, per molt ben gravats, processats, mesclats i reproduïts que estiguin, fan figa. Només en poden ser un referent, només un apunt.

Em sembla que la zona central, aquesta zona on els sons conviuen bé amb el que representen, és la mida humana: la veu, el cant, una cadira, una porta, el gos, alguns oficis, la bicicleta, etc.

Els sons més petits que la mida humana també funcionen, i molt bé. Però el so d'un avió, una nau de l'espai, l'autobús, un tro o la multitud d'un camp de futbol, no hi ha qui el faci funcionar. Les pel·lícules de cinema ho fan patent cada dia.

Pots maquillar el so. Pots usar 40 micròfons, gravar 58 pistes i mesclar en 7.1 canals, però et resultarà molt difícil fer creïble una gran orquestra. Evidentment, no es pot oblidar que intervenen molts factors en el procés de l'escolta.

El micròfon serveix molt bé per amplificar un so petit, com si fos una lupa o un microscopi. Amb els sons de mida humana, s'en surt passablement bé. Però amb els sons grans, enormes, immensos, els micròfons fracassen. No hi ha volta de full. Fracassa el micròfon i l'altaveu que en fa l'operació inversa (de l'electricitat al so).

Això és el que em sembla.

Escolta la teva orella

ecoute-ton-oreille
A força d'escoltar la música massa fort s'acaba per sentir la meitat.
Écoute ton oreille. Escolta la teva orella.

dimarts, 21 de juliol del 2009

Textos: Bartomeu Fiol

Mancament

Sentimental i empès,
al meu call manca
la música klezmer

d'un grup com Kroke:
violí, viola, percussió,
contrabaix i acordió.
Càbales del call, de Bartomeu Fiol. Edicions Proa. Els llibres de l'Óssa Menor. Barcelona, 2005. Música klezmer. Grup Kroke.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Notes esparses (8)

  • Si la grua de l'edifici del davant grinyolés, arrencaríem a córrer.
  • Com pot ser que un objecte tan petit faci tan soroll al caure al terra!
  • Entre el so i el soroll, un nou terme entremig, el sorí. Sons, sorins i sorolls.
  • Després d'una estona d'estar junts, m'adono que només recordo la seva veu i, en canvi, res del que hem parlat.
  • Li hagués agradat molt tocar l'harmònica. Però mai va ser capaç de comprar-ne cap. De petit n'havia vist una de rovellada, al terra, plena d'insectes.
  • Un cop de porta al mig del bosc. "Només és un so que s'ha perdut".
Anteriors notes esparses: (7), (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

dimecres, 15 de juliol del 2009

Notes esparses (7)

  • Sembla que hi ha més diversitat en el soroll que no pas en el so.
  • El silenci ens allunya de les coses. El soroll les apropa.
  • Un tro m'emmascara l'avió que passa a l'altre extrem del cel. Els de l'avió no deuen sentir el meu tro, tan imponent com sona!
  • Dalt de tot dels edificis, abans, només hi havia els parallamps.
  • Un sol acord de guitarra va posar en sintonia tot el vagó de tren. Els acords següents van dividir les opinions, fins que el van fer callar, amablement.
  • Em pregunto si quan plou el so va de dalt a baix, escolant-se per les clavegueres, amb la sola intenció d'augmentar el potencial sonor del mar.
  • Cada veu és un món immens, incomplet.
Anteriors notes esparses: (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

diumenge, 12 de juliol del 2009

Parlar i actuar

Acabo de veure Revolutionary Road (DVD de lloguer, en versió original). Quines veus! Quina enveja! Quan pots escoltar (i veure, és clar) actors que parlen tan bé, quin goig!

Per què "actuar de manera natural" ha de significar "no vocalitzar"? Per què està tan valorat no pronunciar bé, deixar les paraules a mig dir, les frases sense final, parlar "cap en dins" i no projectar? Per què, quan entenem un actor, ens sembla excepcional?

dissabte, 11 de juliol del 2009

Ono Lennon 1969

ono lennon 1969
ONO LENNON Ten premiers Underground Eyeopeners Forbidden Festival Loaded Screen Participation, 25/-, New Cinema Club, 122, Wardour St., W.1. 734 5888. Free 36-page programme.
Un petit anunci retallat d'un diari londinenc, estiu 1969. Res més.

Notes esparses (6)

  • Els coloms, quan arrenquen el vol, fan com si engeguessin una motocicleta, delicadament.
  • La tos ostenta un repertori molt ampli: el timbal, el martell, el ritme sincopat, el ganivet, l'avís, l'ensurt, la serra...
  • En una gravació, els defectes, la brutícia, les imperfeccions, els sorolls i les pauses estranyes formen un món sonor digne d'atenció. A l'altre extrem, l'asèpsia i el laboratori.
  • Els sons i sorolls menuts, inesperats, són sovint inaudibles però potents commutadors. Tenir-los en compte.
  • Hi ha pel·lícules (i novel·les i converses i...) que aconsegueixen entrar dins, no saps com ni quan. I s'hi queden.
Anteriors notes esparses: (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

dijous, 9 de juliol del 2009

Intentant aprendre

Diuen que s'aprèn més de l'error i el fracàs que de l'encert i l'èxit. Encara que de vegades sembla que al intentar reduir massa els primers, disminueixen les possibilitats dels segons.

Hi ha una zona, a prop de la inactivitat, on no et pots equivocar gaire. Però, segons a que et dediquis, no et pot dur massa lluny!

Es pot aprendre del que passa entremig, entre el fracàs i el succés. Perquè hi passen moltes coses, gairebé tot i contínuament, cada dia, cada hora. Hi ha moments (sovint minúsculs) on es fa difícil saber si puges o baixes, si sumes o restes. Potser és quan tot és més veritat, quan les idees d'error i encert es confonen i s'entrellacen, mostrant la seva relativitat.

Intentar aprendre del que li passa a l'altre. Els demés (encara que nosaltres també som els demés, segons la distància) són una gran font de reflexió. Quedar-se en la xafarderia, com una distracció per l'hora de dinar, és menysprear la possibilitat real, fecunda i profitosa, de l'observació.

La simulació de situacions. L'ús de la imaginació. La relectura del passat.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Barcelona - Portbou, a pas de tropa

prontuario_caminos
Clicar per veure-la amb més definició
Aquesta és la taula número 61 del quadern:
"Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña. Con los pueblos y posadas situados en sus carreras, y las horas que a paso de tropa distan unos de otros."
L'autor és Don Pedro Serra y Bosch, Teniente Coronel de Infanteria de los Reales Egércitos. Imprés a Barcelona per Juan Dorca. Data aproximada d'impressió: 1814.

La taula porta la capçalera:
Camino, parte carretero, y parte de herradura, que comprehende toda la costa de la Marina, desde Barcelona á Parbou de Francia. Este camino solo es carretero de Barcelona á Llorét.
prontuario_caminos_detall
Detall de la taula

De Barcelona a Portbou: 43 hores i mitja (a pas de tropa). Les ciutats i pobles compresos en aquest itinerari són:
Barcelona, San Adrian, Badalona, Masnou, Premiá, Vilasá, Mataró, Caldétas, Areñs de Mar, Canét, San Pol, Calella, Pineda, Malgrat, Blanes, Llorét, Tóssa, San Felio de Guixols, San Juan de Palamós, Palamós, Pals, Torruella, Bellcaire, Albons, San Pedro Pescador, Castelló, Rosas, Cadaqués, Puerto de la Selva, Llansá, Culera i Parbou.
Res, que l'estiu ja és aquí i hem de començar a veure per on anirem (si cal, a pas de tropa)...

He trobat un escrit sobre les comunicacions terrestres a Catalunya en el segle XIX, on sembla que hi ha un enllaç a una imatge del mateix prontuario, però no porta enlloc...