Pàgines

dimecres, 15 de juliol de 2009

Notes esparses (7)

  • Sembla que hi ha més diversitat en el soroll que no pas en el so.
  • El silenci ens allunya de les coses. El soroll les apropa.
  • Un tro m'emmascara l'avió que passa a l'altre extrem del cel. Els de l'avió no deuen sentir el meu tro, tan imponent com sona!
  • Dalt de tot dels edificis, abans, només hi havia els parallamps.
  • Un sol acord de guitarra va posar en sintonia tot el vagó de tren. Els acords següents van dividir les opinions, fins que el van fer callar, amablement.
  • Em pregunto si quan plou el so va de dalt a baix, escolant-se per les clavegueres, amb la sola intenció d'augmentar el potencial sonor del mar.
  • Cada veu és un món immens, incomplet.
Anteriors notes esparses: (6), (5), (4), (3), (2), (1).

[espars -a: adj. Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb altres.]

1 comentari:

David ha dit...

El soroll ens allunya de nosaltres mateixos, el silenci ens acosta.