Pàgines

dissabte, 22 de gener del 2011

Heràclit

La divisa d'aquest quadern és "El so imaginat és el més potent i suggeridor". Ho crec de veritat. Potser algun dia, altre cop, ja no es caldrà el cinema ni la televisió i podrem imaginar i somiar sense que ens ho donin tot tan mastegat. Mentrestant, prefereixo el cinema que suggereix al que ensordeix.

L'altre dia, en un llibre de Joachim-Ernst Berendt, vaig trobar un aforisme d'Heràclit:
Αρμονίη αφανής φανερής κρείττων
l'amic Stefano el tradueix per "L'harmonia amagada és més poderosa que la manifesta". És ben bé el mateix. Sóc tot un clàssic!

Pa Negre. Millor So als premis Gaudí 2011

nen_panegre
Dani Fontrodona (so directe), Fernando Novillo (muntatge de so) i un servidor, Ricard Casals (mescla de so), rebem el Premi Gaudí 2011 al millor so per la pel·lícula "Pa Negre", d'Agustí Villaronga.

No vaig anar a la cerimònia de lliurament dels premis, però es va donar una circumstància curiosa. Encara que el presentador va dir que "era en directe", la veritat és que la retransmissió de TVC es feia uns 45 minuts més tard. I quan uns companys, que sí eren al teatre, em van felicitar (telefònicament), ens va sobtar molt i vam dubtar de si es tractava d'una broma..

Quan va arribar el moment, vaig dedicar-li a l'Elisabet, perquè ja se sap que la parella és qui pateix més els horaris i els humors canviants dels mescladors!

A l'hora de fer el so d'una pel·lícula hi intervé més gent de la que es nomina als premis. Són els tècnics que graven diàlegs, els efectes de sala i els diversos sons a l'exterior. També ho és el mateix efectista: en José Manuel Lara (tot un professional), i molts d'altres que col·laboren, en un moment o altre, en el llarg procés de postproducció del so d'una pel·lícula.

"Pa Negre" també està nominada pel so als premis Goya. Però no patiu ni passeu ànsia, amb una mica de sort no haurem de carregar amb aquella figura tan pesada del pintor!

L'Espia de Mahler i els sons (12, 13 i 14)

El petit espai radiofònic sobre el so que faig pel programa L'Espia de Mahler que realitza Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6 (diumenges al migdia amb repetició el dissabte següent a les vuit del vespre), passa de setmanal a quinzenal, a partir de diumenge que ve.

Els tres darrers són:

12.- Francisco López (7:25)

13.- Knud Viktor (6:36)

14.- Les campanes (8:27)

diumenge, 2 de gener del 2011

La primera gravació de l'any

gravant el mar
El primer dia de l'any toca fer la primera gravació, del so del mar...

Textos: Maxime Alexandre

closca
La pell i els ossos (fragment)

La meva ombra forma una closca sonora
I el poeta escolta el seu passat
Dins la petxina de l'ombra del seu cos

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

La peau et les os (extrait)

Mon ombre forme un coquillage sonore
Et le poète écoute son passé
Dans la coquille de l'ombre de son corps
Maxime Alexandre. Poeta i dramaturg nascut a Alsàcia (1899-1976). Comença a escriure en alemany. Més tard, quan viu a Paris, escriu en francès i als darrers anys retorna a l'alemany. Durant la seva vida fa 35 canvis de domicili.