Pàgines

divendres, 27 de maig de 2005

Textos: Miquel Bauçà (4)

Per què no et fan el pes
les grans obres de musica?
- És un estupefaent
enllaunat i que figura
que sempre ha de ser eficaç.
Al cervell, no li agrada
que li diguin què ha de fer.
Prefereix trobar les seves.
Rudiments de saviesa, Miquel Bauçà. Ed. Empúries. Barcelona, 2005.

dijous, 26 de maig de 2005

Run-run

Buscant per a la nota anterior trobo aquest post d'ahir, escrit just abans de les bombes d'ETA. Arrenca així:
El run run. Por Miguel Ángel Serrano

Un tipo con un martillo neumático me persigue. A veces le acompaña alguien con una lijadora o con una taladradora, o todos a la vez. Es el run run de la ciudad. Está el tráfico, también: motos petardo, infames turbos de nocturnos buses, automóviles.
La gente grita. La gente chilla. La gente alardea a alaridos.

Per seguir llegint-lo: Blog de letras de Madrid.

Una línia de so: de Richard Long a Menchu Gutiérrez.

Al mesclador li arriba un article retallat de Babelia/El País, del dissabte 14 de maig: El tiempo y los grillos, escrit per Menchu Gutiérrez.

Parla d'una litografia de 2 metres d'alt on hi ha la descripció de tots els sons que van anar apareixent durant un viatge a peu que Richard Long va fer per la costa sud d'Espanya, l'any 1990. Copio (l'accés online és de pagament) algunes notes que conté la litografia:
Rugido del oleaje en Ribadesella.
Un río atronador en el desfiladero de los Beyos.
Un busardo maullando cerca de Horcadas.
Un puerco chillando en Salices del Río.
Un perro ladrando en Sahagún.
(...)
Rugido del oleaje en Málaga.
Menchu Gutiérrez escriu:
El graznido de un ave, el chasquido de una rama o el ladrido de un perro se convierten así en hitos de sonido, piedras sonoras que marcan un punto del camino.
També parla dels haikús de Basho. I de Francis Galton (geògraf, meteoròleg, antropòleg, criminòleg, etc.) que volia incloure, en els mapes, informació sobre les olors i els sons de cada lloc. Parla de més coses, però sobretot m'he quedat amb les ganes de llegir alguna cosa d'aquesta madrilenya, traductora i escriptora, que ha publicat uns quants llibres de poemes i una novel·la breu, Disección de una tormenta.

En aquest cas, del dit que assenyala la lluna, m'he quedat amb el dit. De moment.

dilluns, 23 de maig de 2005

AES

Aquest cop no ens cal agafar cap avió ni llogar cap habitació d'hotel. L' Audio Engineering Society, AES, serà al CCIB (Barcelona) del dia 28 al 31 de maig.

Passejar-se durant hores entremig dels stands de fabricants d'equips pel so, de tot tipus de processadors, micròfons, gravadors, altaveus, materials d'acústica i quatre-centes coses més.

Acabar cansat i mig content i mig trist d'haver vist allò que ens aniria bé però que ara no toca comprar i d'haver trobat possibles maneres de millorar el procés del treball amb el so. Amics i coneguts. Competència i aliats. Gent de tota la vida i gent nova, novíssima. Genis i xerraires. I al final, una bona col·lecció de targetes.

Aquest any no hi ha excusa.

dijous, 19 de maig de 2005

Bach i Pla

A la matinada, Roldós toca les tres primeres 'Suites' angleses de Bach. La primera és molt pianística - per al meu gust, massa. Les altres dues són esplèndides. La forma dolça del perfil llunyà de les muntanyes de la música de Bach.
Quadern gris, de Josep Pla (pàgina 436). Edicions Destino. Cinquena edició, 1991.

dilluns, 16 de maig de 2005

B_ch i Pl_

L_ f_rm_ d_c_l d_l p_rf_l ll_ny_ d_ l_s m_nt_ny_s d_ l_ m_s_c_ d_ B_ch.
Quadern gris, de Josep Pla (pàgina 436). Edicions Destino. Cinquena edició, 1991.

dijous, 12 de maig de 2005

Nivells

Poc trànsit: 53 db SPL/A.
Passa un cotxe: 64 db SPL/A.
Passa una furgoneta: 69 db SPL/A.
Borda un gos en un balcó: 72 db SPL/A.
Passa un camió: 74 db SPL/A.

Lloc: Una tercera planta al carrer del Perú. El Poblenou. Hora: tres quarts de sis de la tarda.
Unitat de mesura: decibel SPL (Sound Pressure Level), corba de ponderació A.

dimarts, 10 de maig de 2005

Mongetes i música

mongetes

L'empresa Nickerson Zwaan comercialitza llavors de llegums. Entre elles hi ha una varietat de mongeta que rep el nom de Musica. Amb la tavella (beina) molt tendra, d'uns 22 cm. de llargada.

Glenn Gould

El pianista té un mètode increïble de preparar-se per a les sessions d'enregistrament de (per exemple) les quatre balades de Brahms.

Abans de prendre la decisió de gravar-les no les havia tocat mai, ni desxifrat, ni escoltat. Apart de la primera balada, quan l'assajaven els seus companys del conservatori.

Aquesta decisió de gravar la pren dos mesos abans d'anar a l'estudi. Durant les sis setmanes següents es dedica a estudiar les partitures sense acostar-se al piano, el·laborant una concepció molt clara de com vol abordar-les. Les treballa en el seu cap i deixa que hi rodin, dotzenes de vegades. Caminant o conduint, tan se val.

Les darreres dues setmanes les toca al piano, una hora al dia com a màxim. Dos dies abans de les sessions, s'absté de tocar. Segueix sense tocar el piano fins que els tècnics de l'estudi acaben amb tots els preparatius i el responsable diu 'Primera presa!'.

Molt sovint, aquest primer enregistrament és el millor perquè és el moment amb la imatge mental més pura, menys lligada a les contradiccions de la realitat d'un instrument.
Adaptació lliure d'un extracte de la darrera entrevista de Non, je ne suis pas du tout un excentrique, de Glenn Gould. Un montage de Bruno Monsaingeon. Librairie Arthème Fayard, 1986.

De quina manera i en quin grau podem utilitzar aquest mètode en el nostre treball?

diumenge, 8 de maig de 2005

Un geni tossut a l'AES

placa de circuit imprés de TESI

Vaig conèixer un altre Ricard, fa una pila d'anys, en un concert coral (l'estrena de la Cantata Tirant lo Blanc de Ros Marbà, potser?), i ell l'estava enregistrant amb un Revox (extraordinari magnetòfon semiprofessional).

Vaig trobar algú que tenia interessos semblants als meus. Era l'inici dels ordinadors i ell s'hi va apuntar, construint-ne i aprenent a programar-los. Un camí llarg (televisió, estudis de gravació i de doblatge, enregistraments per lliure, responsabilitats tècniques durant les Olimpíades del 92) el van portar a muntar una empresa pròpia d'enginyeria.

Amb el temps ha resultat ser un geni i un tossut. És capaç de dissenyar i calcular infraestructures audiovisuals, construir equips útils per el funcionament dels estudis, les emissores de ràdio i televisió, o pels aeroports. El seu cervell no para. Quina ràbia!

No és fàcil ser una empresa petita. Les experiències difícils de gent propera m'ho han demostrat.

L'altre dia em va ensenyar el seu darrer projecte: Coda, una matriu de commutació, enrutament i conversió de senyals àudio (analògic i digital) que, en una primera etapa, arriba fins a 240 x 240 canals. Un equip molt potent, pensat, finançat i fabricat per ell, aquí.

Ricard Camprodon, ens veurem a l'AES, aquest final de maig a Barcelona!

About music

Duckworth: Are you always thinking about music?
John Zorn: Always. It's like when I'm in a car riding down the road, I'm always counting the lines and making polyrhythms out of them. Do you know what I'm saying? When I'm walking down the street, my steps become a rhythm. It's just always there. I grew up on TV; there's always been sound with the image. It's like I live in a movie or something. I see an image and I hear music with it. I was brought up that way. I walk down the street and I hear a soundtrack in my head for the movie that I'm in, which is my life. It's kind of sick.
Talking Music (Conversations with American Experimental Composers), de William Duckworth. Schirmer Books. New York, 1995.

Qui no ha seguit algun cop el ritme dels eixugaparabrises? dels llums intermitents? dels ascensors al anar pujant els pisos? dels llums que indiquen una farmàcia? del so dels talons d'aquell, tan decidit? de la pluja quan comença? d'aquests estris per centrifugar l'enciam? de les gotes d'una aixeta mal tancada? del ritme al baixar una escala? al marcar un número de telèfon? al batre un ou per fer una truita? del carret d'anar a comprar al super, entremig de les rajoles amb relleu? o la maleta amb rodes ben plena al tornar de viatge?

dissabte, 7 de maig de 2005

Trens i trons

Aprofito un comentari enviat per la Judith:
Cafè Lumière, una pel·lícula que he vist al BAFF, m'ha fet pensar en el mesclador. La pel·lícula parla del pas del temps, de les vides que van i venen com els trens i un personatge que es dedica a enregistrar el so d'aquests trens (no costa gaire entendre-hi la figura del director de cinema que intenta mostrar aquest pas del temps).
per pensar en alguns dels sons que són tan agraïts d'enregistrar, tan suggeridors a l'hora d'escoltar, tan útils en una mescla: trons i trens. N'hi ha d'altres (bicicletes, coloms, el vent que xiula, les veus de nens jugant) però aquesta nota ha de ser curta perquè marxem a un dinar familiar multitudinari. Seguirem. Paraula. Gràcies, J.

divendres, 6 de maig de 2005

050505

S'ha acabat el dia 050505. Les setmanes, tan de pressa, qui sap el què són? Tanmateix, és ben veritat que hi ha èpoques i circumstàncies que fan les hores i els dies massa llargs. Ara per ara, el mesclador deixa pel dissabte + diumenge les notes per aquest quadern que necessiten més temps.

Passa una cosa curiosa i xocant: m'he anat fent una llista d'idees per escriure notes sobre el so i poder-les desenvolupar amb una perspectiva més global, però aquesta llista ha crescut molt, i al estar ordenada per temes sembla que reclami un tractament amb més profunditat i més dedicació. La llista, impertinent, fa el seu camí i aquest quadern sobreviu.

Jaume Sisa (al Saló de Lectura de BTV) parlant de Música Dispersa. Un setmana de poesia. Un dinar, immens, de família. I les hores del dia, tan mal administrades!

(Aquest post: cap vincle, cap nom en negreta, un sol nom en cursiva)