Pàgines

dilluns, 27 de març de 2006

Una porta, un lament

Exercici sonor:

(1) Obrir una porta corredissa de fusta.
(2) Agafar els dos grinyols a prop del final i fer-los sonar molt lents. Filtrar les freqüències baixes a 250 c. i les altes a 4.450 c. (24 db/octava).
(3) Escoltar (amb auriculars!) el lament submarí i com ressona.

Obertura de porta (0:09, mp3 stereo, 140 KB).
Lament de porta (0:11, mp3 stereo, 168 KB).

dimarts, 14 de març de 2006

Notes esparses (3)

  • Si baixes les escales no duguis les dues mans a les butxaques.
  • El millor equip per a gravar sons és, potser, un bloc i un llapis.
  • No et pots cordar les dues sabates alhora.
  • No contraposar so i soroll. El soroll és una categoria de so.
  • Mentre passava pel meu costat, el pare li diu al seu fill: “jo tenia un piano i...”.

dijous, 9 de març de 2006

Prendre el so de les coses petites

La gent de Tesi m'ha deixat una joguina per prendre so: el Marantz PMD671 (gravador de dues pistes d'àudio digital en targeta CF), a més d'una parella de micròfons Neumann K100!

Superluxe absolut. Si m'hi acostumo estic perdut. Li he de trobar alguna pega... Ah, sí, tot plegat és massa voluminós per dur-ho còmodament cada dia a sobre. El minidisc encara ens farà servei.

Si gravo coses grans (com el trànsit), em queda un so net, detallat, potent. I si gravo coses petites també em queda net, detallat, potent. Això està bé. Tinc moltes coses petites per a gravar, per acostar-m'hi. Micro-gravació. Microscopia del so, gairebé.

Un so petit i amplificat (engrandit) adquireix un caràcter diferent. I els sons fora de context deixen de ser el so que fa tal cosa per agafar vida pròpia, amb una enorme capacitat de suggestió. O així a mi m'ho sembla.

Omplint el setrill amb oli d'oliva (0:17, 264 KB, mp3 mono).

diumenge, 5 de març de 2006

Gavines

gavina a la teulada

La Bet m'avisa que la pluja fa un ritme divertit al picar sobre la barana de la terrasseta. Busco el minidisc i arrenco a gravar, però el ritme ha variat massa i ara ja és una mica intranscendent. Després hi haurà una sirena, algú que canta cridant pels carrers i una gavina que xiscla.

Més tard endreço el so gravat i escolto el crit de la gavina (0:32, 496 KB, mp3 estèreo): és un so potent, impertinent i una mica estrany, però no massa, enmig del trànsit lleuger d'un diumenge al matí. La gavina s'havia instal·lat en una teulada desgavellada plena de taulons i amagatalls pels coloms, que han fugit ben depressa.

I el vent despentinava gavina i coloms, que s'espiaven de lluny, impassibles.

Textos: Lluís Maicas

Entra el silenci
pels portellons
i escarrinxa els sons.
El seny del foll, de Lluís Maicas. Perifèrics. Palma de Mallorca, 1998.

dimecres, 1 de març de 2006

Textos: Salvador Pániker

Cuando le preguntaron a Debussy que a qué reglas se atenía para componer, el músico respondió: "mon plaisir". Las cosas se hacen por el valor que tienen en sí mismas, sin pensar en fines trascendentes. Sin distinguir entre lo principal y lo secundario.
Cuaderno amarillo, de Salvador Pániker. Random House Mondadori. Debolsillo. Barcelona, 2003. Pàgines 45 i 276, respectivament.