Pàgines

dijous, 29 de juny de 2006

Paciència

Durant unes hores pot no haver-hi accés a alguns materials d'aquest quadern degut a un canvi tècnic en el servidor amic on s'hostatgen les fotos, els sons i tots els extres d'aquest quadern (Bibliografia, Sons i espais sonors, Veus, Documentació Tècnica, etc). Paciència.

dimarts, 27 de juny de 2006

L'Honorata, ferida i condemnada.

Entre d'altres novetats, a finals del segle XIV, els barcelonins fan fer una enorme campana que toqui les hores de dia i de nit, batuda des del nou campanar de la seu gòtica per dos sonadors que mesuren el temps amb un rellotge d'arena.

Els ciutadans ja no miren el sol per saber la marxa del temps, ni s'ocupen gaire de les hores canòniques que regeixen la vida de parròquies i convents. Fan tocar les hores civils amb un rellotge manual que esdevé símbol de la vida urbana.

La campana, fabricada a Barcelona i pagada pels ciutadans, es porta amb carretes enramades fins a la Catedral. El bisbe la bateja al portal de la seu amb el nom d'Honorata i apadrina l'acte el conseller en cap. Tot seguit es puja amb grans treballs al campanar i el dia 28 de novembre de 1393 a les sis de la tarda comença a tocar les hores.

Els barcelonins al so del "gran, bell i notable seny de les hores" segueixen el seu ritme laboral, alimentari i festiu, fins que l'Honorata és ferida en el setge de 1714 i condemnada a mort.
Trobat a Una passejada pels segles XIV i XV, de Teresa Vinyoles i Vidal. Historiadora. Universitat de Barcelona.

La porta fantàstica (1)

He trobat una porta fantàstica i no penso dir a on. Durarà fins que alguna ànima insensible engegui el "3-en-uno" a les frontisses. Ja ho sé, estic preparat.

(0:18, 288 KB, mp3 estèreo)

Picaporta (Rodonyà)

picaporta
Un picaporta de Rodonyà. La Vallès el fa arribar.
És feina de cadascú imaginar-se com ha de sonar.

dimarts, 20 de juny de 2006

En el lloc de l'altre

Diuen els experts que, si l'ocasió es presenta, és convenient provar de ser a l'altre costat, de tant en tant. Allà les coses són tan diferents!
  • Ser el músic que toca a l'altre costat del vidre de la sala de control, esperant sentir-se pels auriculars.
  • Ser el productor que viu entre pressupostos, idees, hores, projectes, màquines i persones.
  • Ser el muntador de so que està vuit setmanes davant d'un parell de pantalles d'ordinador.
  • Ser el compositor que busca, abans que es faci de dia, aquells apunts musicals i no recorda on els va desar.
  • Ser el director que no ha pogut rodar tots els plans que creu essencials i no vol barallar-se un altre cop.
  • Ser el mesclador entremig dels dubtes, les proves, els canvis i aquesta data final, sempre inamovible.
  • Ser l'il·lustrador que es sorprèn que, aquest cop sí, els colors són els que havien de ser.
  • Ser el programador que té grans idees però ha de fer dotzenes de pàgines web.
Tanmateix, potser no cal provar-ho tot, no sigui que prenguessim mal. Ja costa prou ser un mateix, de tant en tant.

Temps i detalls

Temps per a fer les coses. Temps per a apropar-se (el detall) i per a allunyar-se (el global). Temps per als detalls. Temps per a poder entrar-hi i saber què cal fer i com fer-ho. Temps per a fer-ho. Temps per a gaudir-ne. Temps per a alleugerir i refrescar l'oïda. Temps per a la següent. Temps per a escriure, parlar-ne. Temps per a recordar-ho. Temps per a aprendre.

Moltes gràcies, Alex, pel teu magnífic comentari al meu escrit anterior Mesclar. Més clar.

dijous, 15 de juny de 2006

Mesclar. Més clar.

Vet aquí que la feina de mesclar (el so de pel·lícules) comporta un efecte que pot ser alhora interessant i útil: estàs concentrat tot el sant dia durant unes setmanes (normalment, més de dues).

Les successives etapes d'aquest final de la postproducció de so sempre es desenvolupen amb moltes variants dins un esquema que és clàssic. La mescla de tots aquests elements, preparats per l'equip de muntatge de so i que seran la banda sonora (diàlegs-veu, sons i músiques), sempre genera situacions i preguntes noves.

Per a un bon equilibri (balanç) entre els sons que formen una seqüència, cal conèixer aquests sons i la raó de la seva tria i posició temporal. Això demana temps. Però cal evitar que l'excés de temps no acabi ofegant i embotint els sentits (dels que mesclen) i, per tant, l'emoció (que n'és una bona guia).

Per a un bon fluir de la història, cal preservar (o no) un grau de coherència entre les seqüències. Coherència en el tipus de so, en les transicions, en el nivell del diàleg, en com es marquen els detalls, en el tractament de la música, en el nivell dels sons ambientals, etc.

Encara que el director hagi estat durant totes les setmanes en les que s'ha dissenyat i muntat el so, no podrà (o no sabrà) tenir l'actitud adequada fins que no arribi a les mescles.

D'això es tracta: mesclar és fer visible la pel·lícula que s'ha anat somiant, mentre s'esborren els camins per arribar-hi.

Mesclar: més clar. Així m'ho sembla a mi.

dilluns, 12 de juny de 2006

Picaporta (carrer Mirallers)

picaporta-mà

dimecres, 7 de juny de 2006

Picaporta (carrer Sant Lluís)

picaporta-mà

Picaporta (passeig del Born)

picaporta-mà