Pàgines

dimecres, 23 de febrer del 2011

Mitja nit (Giovanni Pascoli)

perfil de la ciutat
Vuit... nou... encara un toc; lenta s'escorre
l'hora; i un altre, un altre. Udola un ca,
plora un mussol, no sé de quina torre.

És mitja nit. Un doble so perdura,
petja d'algú qui passa; més enllà
un rodolar de carro, que s'atura

de cop. Tot és tancat, tot sense vida,
sens color, sense forma. S'esbadella,
sola entremig de la ciutat dormida,
una finestra, com una parpella

oberta. Home qui vetles en l'estança
il·luminada, qui te fa vetlar?
Dolor antic potser? Jove esperança?
Poema del llibre Poesies, de Giovanni Pascoli. Traducció de Maria Antònia Salvà. Editorial Galerada, Cabrera de Mar (Maresme).

Esbadellar.- Obrir (alguna cosa) sense separar-ne les parts; badar. Esbatanar.

M'agrada aquest Un doble so perdura, petja d'algú qui passa... 

Una primera versió del recull de traduccions de Pascoli fetes per Maria Antònia Salvà fou prohibida per la censura l'any 1941. L'Ordenança d'aleshores establia que totes les traduccions s'havien de fer en castellà. Es podien publicar obres escrites originàriament en mallorquí, però no traduccions mallorquines d'obres estrangeres.

dilluns, 21 de febrer del 2011

L'Espia de Mahler i els sons (15 i 16)

Aquí es poden escoltar els números 15 i 16, del "Quadern de Sons" radiofònic que faig pel programa L'Espia de Mahler que realitza Jordi Cos a Ràdio Sabadell 94,6 (diumenges al migdia amb repetició el dissabte següent a les vuit del vespre):

15.- Sons de la Veu i Boca (8:08)


16.- Passeig Sonor (10:01)

diumenge, 20 de febrer del 2011

Sobre els premis de cinema

finestra amb cortina carabassa
Ara que ja han passat els premis de cinema Gaudí i Goya:
  • El primer cop que em van nominar, tant en un premi (Goya, 1992) com en l'altre (Gaudí, 2011), em van premiar.
  • Quan no l'esperava, el vaig rebre. Quan n'estava segur, no el vaig tenir.
  • Es diu que són com una rifa, però si estàs en l'equip d'una pel·lícula guanyadora tens més possibilitats.
  • Diuen que els de Madrid es voten a ells i que els d'aquí voten als seus. És molt possible.
  • Només donen una estatueta per categoria. Si sou tres, com en el cas del so, n'hi ha dos que se l'han de pagar. L'estatueta del premi Gaudí costa 500 euros. Ignoro que costa la dels Goya, però es parla d'uns 800.
  • Un conductor d'autobús es va estranyar, no fa gaire, que la meva parella treballés on treballa (un taller ocupacional) quan jo estava nominat als Goya. "Però si ell deu ser molt ric!" Aquesta és la imatge que donem, a través de les gales, els del gremi del cinema!
  • No sóc de cap de les dues acadèmies de cinema.

diumenge, 6 de febrer del 2011

De la feina de mesclar i el seu equilibri

sala de mescles Burbank, a WB
Hi ha un moment delicat, durant el procés de mescla de so d'una pel·lícula, en el que un mateix evita l'aportació de noves idees o canvis en alguna seqüència o transició sonora. I ho fa per tal de poder complir amb un calendari que es va escurçant i on les feines que queden es van apretant entre elles.

Costa tenir consciència, per una banda, del possible valor real del suggeriment que es voldria fer i, per una altra banda, de les conseqüencies de la proposta i com podria afectar a d'altres seqüències germanes en el mateix film.

De vegades es pot notar com i quan neix aquest moment.

Fotografia: InnoFader

Textos: Lluís Solà

Hi ha una paraula a la qual ens aproximem amb les paraules però a la qual mai no arribem. Aquesta és l'única paraula. Hi ha un color al qual ens aproximem amb els colors però al qual mai no accedim. Aquest és l'únic color. Hi ha un silenci al qual ens aproximem amb els silencis però al qual mai no pervenim. Aquest és l'únic silenci. La resta són reflexos d'un reflex, ombra d'ombres.
de L'arbre constant, de Lluís Solà. Editorial Proa. Barcelona, 2003.