Pàgines

diumenge, 27 de gener de 2008

Foguerons 2008

ximbomba de Sa Pobla
places amb fogueres virreina i diamant
revolució i el sol tranquil·les
troncs ben gruixuts que flamegen espurnes i olor
ple de gent gentió gentada munió
exagerat potser com acaba passant a gràcia
és una sola nit més que a la festa major d'estiu diuen
cercles asseguts menjant i bevent
mòbils a tot drap i màquines fotogràfiques
cercles cantant i fent sonar sac i flubiol
costa entendre que canten pel soroll i pel parlar
la colla dels sacs va de plaça a plaça
és un grup tancat
s'han de veure i mirar per sonar alhora
i no perdre's tocant o caminant
refugiats en un bar
es troben es saluden
ets a gràcia i segons com et pots trobar foraster
deixar-se anar
millor després de la cervesa lleugera
discrets n'hi ha com a tot arreu a segona fila
esperant que es buidi o es faci un forat
n'hi ha que criden salten xisclen
n'hi ha que ballen o ensenyen a ballar
despreocupació rialles festa
gossos sense corretja d'okupes observadors
moltes olors molts fums distints o no tan distints
barreja de musiques
una estona excusa de passeig nocturn
després el fred reapareix
a virreina un grup toca sense aturador
petites pauses peces no gaire llargues
es van tornant
una dona amb jeca vermella porta la veu cantant
a quina hora han començat? quan acabaran?
potser no està fixat
tant se val tothom s'hi apunta


Ximbombes a Diamant (0:51)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Sacs i flubiols a Virreina (1:06)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Foguerons de Sa Pobla


dimecres, 23 de gener de 2008

Sobre sons perduts

Descobreixo a la revista Gràcia del mes de gener una entrevista amb Teresa Rubio sobre la segona edició del projecte "Sobre els sons perduts". És una Iniciativa de l'Associació Experimentem amb l'Art (C/ Torrijos, 68. 08012 Barcelona).

Es tracta d'incitar a diversos col·lectius del barri de Gràcia de Barcelona a enregistrar el seu entorn sonor, la seva identitat sonora. El resultat de tot plegat es pot escoltar a Ràdio Gràcia (107,7 FM) els dies 21, 23, 28 i 30 de gener, de 19 a 19.30 hores.

La primera emissió va ser abans d'ahir, dilluns. Me l'he perdut. Avui - dimecres - intentarem estar atents a la segona. Ignoro si Ràdio Gràcia té una pàgina web pròpia - no l'he sabut trobar - on es puguin tornar a escoltar alguns dels programes ja emesos.

Em pregunto si el projecte "Sobre els sons perduts" té un lloc web on hagin penjat els sons recullits, amb informació de com li ha anat a cada col·lectiu enregistrador. Estaria bé.

A l'observació (de l'entrevista publicada): "Però no treballeu amb sons perduts, sinó presents", Teresa Rubio respòn: "Són sons perduts sempre, perquè tots els sons es perden. No queden enlloc. Aquesta conversa ja s'hauria perdut si no fos per la gravadora."

És cert. Tanmateix, el so només pot existir quan algú l'escolta. Oi? Hi pensarem.
***
PD: Per cert, aquest és el post número 700. El primer, la nit del 23 d'octubre del 2003.

divendres, 18 de gener de 2008

Transició

La feina de mesclar ha assecat, darrerament, al mesclador. Que s'obliga a escriure perquè els blogs demanen assiduïtat. Tantes coses per anotar, tantes coses per enregistrar (gravar). I s'esperen a la cua, pendents del canvi de guàrdia. El cap de setmana s'acosta amb cara gentil i segurament el que ara s'escriu demà passat serà oblidat, potser farà riure. Vet aquí les minúscules dificultats d'un aprenent.

dissabte, 12 de gener de 2008

Notes i memòria

Dies de vent. Tremolen les planxes que tapen les obres dels edificis, i les bosses de plàstic volen, despistades, enmig dels carrers. El vent, capaç de netejar el cel, s'entreté desordenant tot el que troba. És un bon trabucador.

La feina de mesclar (el so de les pel·lícules) no s'ha fet sempre de la mateixa manera. Segurament seguirà canviant molt, com les eines amb les que treballem.

La memòria no és el fort del mesclador. Veient "Amantes", de Vicente Aranda, m'adono que, com a mínim, hi ha unes magnífiques campanades (crec que són de la catedral de Burgos). Després de tantes llunes...

diumenge, 6 de gener de 2008

Inventar instruments musicals (18)

instrument musical inventat
Un instrument supersònic. Dibuix fet per J.J.B.J., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Reus.

Inventar instruments musicals (17)

instrument musical inventat
Instrument amb ajuda electromecànica. Dibuix fet per R.C.A., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Textos: Junichirô Tanizaki

Quan estic assegut davant un bol de sopa i sento el lleu xiulet que emet, penetrant com el cant d'un insecte llunyà, començo a assaborir els gustos que encara no he tastat i entro en una mena de trànsit. Deu ser una sensació semblant a la que tenen els mestres de te, que en sentir bullir l'aigua se senten transportats com si sentissin el vent entre les branques del famós pi d'Onoue. Es diu que la cuina japonesa no és per menjar-la sinó per mirar-la, però en aquest cas gosaria dir que no és tan sols per mirar-la, sinó també per meditar. És una mena de música silenciosa que surt de la combinació dels estris lacats amb la llum d'una espelma que parpelleja en la foscor.[...]
Elogi de l'ombra, de Junichirô Tanizaki. Angle Editorial. Barcelona, 2006.

dissabte, 5 de gener de 2008

Textos: Guillem Simó (2)

¿Qui negarà que el plaer de la gran música és un substitut de qualsevol barroera explicació? Per molt que ho intenti no aconseguiré mai explicar tot el que em passa, tot el que sent, tot el que desig. Els prosistes ho tenen malament, els poetes no tant; però els músics sí que poden aspirar a aquesta gran síntesi. [...]
En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2003. Guillem Simó. El Gall Editor. Pollença, 2005 (pàgina 78).

Anterior text en aquest quadern: Textos: Guillem Simó (1).

dimecres, 2 de gener de 2008

Gueuloir (espai sonor)

Buscant i remenant, trobo:
Gustave Flaubert, considerat com un dels autors del XIX més interessats per la creació estilística, tenia un gueuloir a casa seva; una cambra que gaudia d'una sonoritat especial i que feia servir per llegir-hi en veu alta el que acabava d'escriure; perquè és evident que, encara que el lector no llegeixi en veu alta (si més no, avui), la música de la prosa o del vers l'ha d'embriagar sense deixar-li temps per reaccionar.
La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré. Editorial Proa. Barcelona, 2005.
  • Gueule, la: boca (dels animals), la gola.
  • Gueuler: parlar fort, cridant.
  • Gueuloir: tant pot ser la boca (l'instrument per parlar), com un lloc especial per poder parlar fort (com feia Flaubert).

dimarts, 1 de gener de 2008

Cap d'any

primeres onades de l'any 2008
Nit de Cap d'Any. Crits d'alegria. Una noia llença un "feliç any nou!" a tot el veïnat (als 19"). Després són els petards, les botzines de cotxe, les petites trompetes de broma i les fantàstiques i llunyanes (des d'on som) sirenes dels vaixells.

Nit de Cap d'Any (1:40)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
Matí de Cap d'Any. Pel carrer, només els que passegen el gos i alguns que tornen a casa, com la noia que diu "que dormis bé!" (als 4" d'aquest apunt sonor). Després són les gavines, un avió que passa i poca cosa més. Tranquil·litat absoluta.

Matí de Cap d'Any (1:42)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
Migdia de Cap d'Any. Cadascú comença l'any com li sembla i pot. Una manera de fer-ho és anar a veure i tocar el mar. Hi hem anat, passejat, gravat unes onades i hem vist com una colla, amb barret nadalenc, feia el seu primer bany de mar a les dotze en punt. Estimulant.

Primeres onades de Cap d'Any (1:36)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
el primer bany de l'any