Pàgines

diumenge, 30 de maig de 2010

El so de les rajoles noves

Rajolaire a BCN
El so del martell quan pica les rajoles, ja col·locades una al costat de l'altra, té un regust d'artesà, encara, de gent d'ofici. Aquesta gravació és plena de sorollam: màquines, compressors i trànsit rodat, però el so de buit i el ritme com ho fa crec que es mereixen un post.

Col·locant rajoles noves (0:33)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Sons del Quadern - Barcelona

Sons BCN
Sons del Quadern - Barcelona, el meu mapa sonor de la ciutat, està actualitzat (61 sons).

Feia mesos que ho necessitava, pobret. La veritat és que he quedat desencantat dels mapes sonors. A part d'algunes excepcions, són farragosos i poc interessants. Fa molta mandra de buscar-hi com sona aquell lloc o l'altre. El meu mapa tampoc s'escapa d'aquest veredicte.

És per això que ara hi ha una segona pàgina (molt senzilla i gens espectacular!) amb accés a tots els sons sense necessitat de mapa. Quan trobi una manera de lligar-ho millor, i no necessiti programadors especialitzats, ho faré. Paraula. Mentrestant, seguim (aquest és el post 1001!).

dijous, 27 de maig de 2010

Fátima Miranda

fatima_miranda
Una veu extraordinària. Si no la coneixeu gaire, sisplau, no deixeu d'entrar al seu web per escoltar, mirar i llegir. Quina veu!

També hi ha Meredith Monk i Diamanda Galás. Totes de primera, però Fátima està més a prop.

dimecres, 26 de maig de 2010

detall partitura Barber
Música no és decòrum, no és mercaderia sonora ni hermetisme ni prebenda munífica, ni sorpresa tecnològica, etc. És in(quieta) reflexió meditabunda (i potser problematitzadora) que s'emplena d'emoció i records.
Extret de Mistral, el gran compositor, escrit de Llorenç Barber. Revista Transversal, núm. 8. Lleida, 1999.

diumenge, 23 de maig de 2010

Bergman, teatre i cinema.

Para el director, la última semana de ensayos es díficil de soportar. La empresa ha perdido lo que tenía de excitante, el hastío es agobiante, los defectos saltan a la vista, una fría indiferencia envuelve el cerebro y los sentidos como una niebla que no levanta.
Ho diu Ingmar Bergman a les seves memòries (*). Està parlant d'un director de teatre, però és aplicable a molts directors de cinema quan arriben als darrers dies de la postproducció d'àudio: han vist les escenes del seu film tants cops que no els produeix gairebé cap emoció.

Saber (i poder) mantenir l'atenció, les antenes, és una de les dificultats de fer una feina creativa, els moviments de la qual responen - majoritàriament - a emocions i sentiments.

(*) Linterna Mágica, Tusquets Editores, Barcelona, 1987.

dissabte, 15 de maig de 2010

El pianista i el so imaginari

Gould a 1957
L'oïda interna de la imaginació és un estimulant més potent que qualsevol cosa que pugui provenir de l'observació externa.

La presència tàctil d'aquesta Fuga [en do major K. 394 de Mozart] representada per la posició dels dits, i representada també pel tipus de so que es pot obtenir quan estàs a la dutxa i sacseges el cap amb l'aigua sortint de les dues orelles. És la cosa més lluminosa, la més emocionant que puguem imaginar.
Sobre l'oposició entre la música del color (timbre, instrument, plaer, teatralitat) i la música de l'estructura (forma, escriptura, pensament, meditació):
A ell [Gould] li agradava que el so fos imaginari, i va estar a la recerca del so que no ho és. Del so, no pas perdut, sinó absent.
Fragments extrets de Glenn Gould piano solo, de Michel Schneider. Éditions Gallimard, 2009 (reedició). La traducció (aproximada) del francès és meva.

dijous, 13 de maig de 2010

Comentaris recuperats

Una part interna i oblidada d'aquest quadern han sigut els comentaris que algú escrivia al cap d'un temps i quedaven a l'espera de ser "moderats", o sia que un servidor els hi donés el vist-i-plau. I allà s'hi quedaven, durant mesos. Avui els he descobert i els he pogut llegir (i esborrar-ne molts).

Demano disculpes a: Anònim, Augusto Casanovas, Imarú (filla de Polo Aledo, muntador de so), David (amb dotzenes de missatges, gràcies!), Daniel, Quintessential Studios, Carme Miró (el comentari sobre els acordions me l'havia el compositor i director d'orquestra Casas Augé), Ivan (gràcies per la precisió sobre el terme falleba) i Ramon (em sembla que ara ja hi ha servei de subscripció RSS).

Prometo estar més atent.

Eines: Agent Orange (cue sheet)

innisfree_cuesheet
Dels fulls de mescla d'Innisfree (gentilesa de l'incansable Almiñana), fets a mà i contínuament posats al dia, als fulls extrets gairebé automàticament, d'una de les darreres mescles, hi ha un bon tros!
PN_foley_cuesheet
Entremig de tants canvis tecnològics, aquí vam perdre el costum de fer els fulls de mescla. Entre altres coses, perquè el muntatge de so fet amb ordinador pot fer visible el "rodar" de les pistes de so amb els seus blocs sonors. A partir d'un cert nombre de pistes, però, torna la invisibilitat, degut a la densitat.

Agent Orange
, un petit programa fet per Jamie Hardt, muntador de so que ha treballat a The Hurt Locker (film guanyador de 6 oscars), converteix en un full de mescla (cue sheet) l'exportació - com a arxiu de text (text file) - de les pistes seleccionades, feta des de ProTools. Senzill, útil, net i barat (gratuït).

dimecres, 12 de maig de 2010

Eines: +matrix (Soundhack)

+matrix
A soundhack.com hi ha un paquet gratuït de plugins interessants. Entre ells, +matrix, un decodificador/codificador de senyal estèreo MS molt útil. Pots transformar un senyal MS en LR i un LR en MS, a més de poder aplicar un guany (+/- 12 dBs) als components MID i SIDE.

Tom Erbe també fou l'autor, fa uns quants anys (amb OS9, l'anterior sistema operatiu d'Apple), de Soundhack (ara hi ha versió per OS +10.4), capaç - entre d'altres coses - de convolucionar dos sons. Em sembla que aleshores, i fora dels cercles acadèmics, no existia un programa que ho pogués fer i em pregunto quins programes hi ha ara que ho puguin fer bé (a part de les reverberacions de convolució).

diumenge, 9 de maig de 2010

103 mescles de pel·lícules

Tal com va anar tot l'any passat (i la cosa no ha millorat gaire...) no creia poder arribar al centenar de mescles fetes. Però després d'actualitzar i endreçar la llista de pel·lícules (de producció original) que porto mesclades, en surten 103!

Aquests treballs passen per gairebé totes les etapes del so per a cinema: les primeres encara són monoaurals i, evidentment, analògiques. Després arriba el Dolby Stereo (quatre canals bàsics de so) amb la reducció de soroll Dolby A i després SR. I finalment, el gran canvi de l'analògic al digital, amb 6 canals de so. Tota una història de la tècnica!

La 103 és GUEST, el darrer llargmetratge documental de José Luis Guerin. Pràcticament mesclat, ja és a punt d'anar al laboratori per a fer-ne còpies.

Pels tafaners, dos llistats (perquè el que diu IMDB no és del tot complet ni precís):

Notes Sonores

Una petita bona notícia: hi ha un nou blog d'algú que es dedica al so, i pel cinema!

Notes Sonores ha tret el nas. Mica en mica s'anirà fent el seu lloc. N'estic segur. Estarem tots ben atents. Enhorabona, Marc! Necessitem els teus sons, els teus escrits, el que vas trobant. Necessitem la teva energia, curiositat, ganes, empenta... Dona-li la volta a tot!

dissabte, 1 de maig de 2010

Eloisa Matheu i la ràdio

eloisa matheu
Eloisa Matheu, biòloga i audionaturalista va parlar, fa dos dies i a la ràdio, amb Joan Barril. Aquí, per escoltar l'entrevista.

La Matheu recull i enregistra sons de la natura des de fa vint anys.
  • El so és tan efímer!
  • El so sembla que no existís si algú no l'escolta (o grava).
  • De vegades, escoltes coses però no les veus, les veus però no les escoltes.
  • Per què canten els ocells? Per establir un territori i buscar femella.
  • Com identifico els ocells? Pel seu timbre. I també per l'estructura del seu cant, pel ritme i la freqüència. La melodia pot variar, però el timbre es manté en cada espècie.
Hi ha un moment de l'entrevista on es diuen uns poemes sobre animals i el seu so, per després escoltar un tall de so i comentar-lo. En el primer, el senyal horari competeix amb els grills interferint (o fent de contrapunt) l'enregistrament. Total: 69 segons dient el poema i 18 segons per escoltar els grills (amb senyal horari inclòs). Sort que diuen que "la ràdio és so".

Eloisa Matheu, en aquest moment, té dues pàgines web:
(El dibuix de dalt forma part de la seva web)