Pàgines

diumenge, 30 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (16)

instrument musical inventat
Dibuix fet per G.L.G., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Reus.

Inventar instruments musicals (15)

instrument musical inventat
Dibuix fet per L.A.D., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Reus.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Parlant amb Joan Quilis (1980)

La revista L'ARC VOLTAIC va publicar en l'edició de l'estiu de 1980 (número 8) aquesta entrevista, feta per Ramón Font i Ernest Blasi, a Joan Quilis, tècnic de so directe, pioner i mestre en aquesta branca del so per a cinema.

joanquilis_sodirecte
(Joan Quilis - a l'esquerra - fent el so directe de KRAMPACK)

SO I REALITAT. PARLANT AMB JOAN QUILIS

[...] una entrevista amb en Joan Quilis, tècnic de so - o bé, segons les denominacions d'altres països, sonidista, sound operator, ingénieur du son -, pretén d'obrir l'horitzó del lector cap a indrets específics de la tècnica i l'estètica fílmica, i esbrinar-ne la interrelació.

A. V. Quina és la situació del so dins la producció cinematogràfica a Espanya [1]?

J.Q. La majoria de vegades trobem el so en una situació que indefectiblement es reflecteix després a les pel·lícules. El paper que juga durant el rodatge és convencional, i el tracte que rep, displicent. Només se'l reclama per a l'acabat del film. Per a aquest acabat hi ha uns models, que poden variar amb les modes i les èpoques, però que gairebé sempre són els estàndars americans. Ara bé, aquí ni tan sols ens referim al model "original". Des de la nostra situació còmoda i rutinària, el model de so més a l'abast dels recursos posats a contribució pels productors, de la infraestructura tècnica de què disposem i de l'orella atàvica i ensinistrada de l'espectador, és el d'un determinat cinema de Hollywood en V.E. [...]

Aquí, per llegir l'entrevista sencera.

[1] No oblidar que es tracta d'una entrevista feta el mes de maig de 1980. Encara que en algun moment pugui no semblar-ho.
* * *
Al llibre Disseny i creativitat sonora, hi ha una entrevista més recent a Joan Quilis, feta per Cinto Niqui.

dijous, 27 de desembre del 2007

Coordinador de postproducció

Després del rodatge d'una pel·lícula, ve la postproducció. És una etapa llarga i complexa que inclou el muntatge de la imatge, el muntatge de so, la gravació i mescla de la música, el possible nou enregistrament de diàleg, la gravació dels efectes de sala i altres sons que puguin fer falta, mescles provisionals per ensenyar o provar, premescles i mescles de tot el so del film, master final del so, i tots els temes corresponents al laboratori de imatge (negatiu de imatge, còpies de treball, etalonatge, control de la còpia final, etc). A part dels possibles trailers (muntatge de imatge, de so i mescles), versió per DVD, etc.

Tot plegat significa reunions, calendaris, pressupostos, acords, compromisos i molta sang freda, paciència, contactes, bon humor i molta salut.

És difícil treballar en el so d'una pel·lícula sense un coordinador de postproducció. Però no totes les productores el tenen en plantilla (o el poden tenir o contractar), i aquestes feines les acaben fent, com poden, persones diferents. També hi ha la idea (una mica equivocada) que un que acaba de començar (o un becari) pot aprendre fàcilment a fer de coordinador de postproducció.

Què cal saber per fer aquesta feina? Aquí es pot llegir com ho demana una productora d'Ottawa (Canadà). En copio la llista de requeriments (Job Requirements):
· excellent skills with scheduling staff and workflow
· excellent communication/people skills
· understanding of post procedures, production and workflow.
· ability to multi-task
· ability to motivate a team
· Innovative Problem-Solver
· ability to work to strict deadlines
· effective organizational skills
· ability to work well under pressure
· knowledge of the Broadcast technical requirements
· advanced computer skills (MAC)
· knowledge with File Maker Pro, Photoshop and Illustrator
· some experience with tape and DVD/CD duplication
No està gens malament.

Visió

palmera
Si un s'acosta suficient a la fotografia de la palmera, pot arribar a sentir el soroll exagerat que fa tot l'ocellam. I la remor que fa el riu quan, més avall, arriba a la cascada. En aquesta selva tot està viu, només cal imaginar-s'ho.

Però després de prendre el cafè, s'ha de tornar a la feina i mirar d'acabar-la abans del migdia.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (14)

instrument musical inventat
Dibuix fet per L.O.J., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Tarragona.

Inventar instruments musicals (13)

instrument musical inventat
Dibuix fet per J.C.T., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Balaguer.

Acostant l'orella a un escriptori.

Textos: Joan Perucho (4)
La muralla de la Xina

La muralla de la Xina salta les muntanyes i serpenteja amb coqueteria a les valls tot perdent-se a l'horitzó. Les dames hi passegen amb ombrel·les guarnides, cosides delicadament, brandant picarols d'argent i sedes de colors; els cavallers hi van amb buirac i sagetes mentre saluden plens d'arrogància. Aquest món, hom el troba esvaït a la cal·ligrafia dels poemes que el meu guia Zi Lu m'ensenya a la ciutat de Xian. Acosto l'orella a un escriptori lacat, de color verd malaquita, i allà hi sento la veu de les donzelles banyant-se, rialleres però difuntes, dins el gran riu imparable de l'oblit.
Cendres & diamants, de Joan Perucho. Editorial Columna. Barcelona, 1989.

Anteriors textos de Perucho en aquest quadern:

Gent de cinema. Actualització (3)

RECURSOS
RECURSOS: FER UN CURT, FER UN FILM

dimarts, 25 de desembre del 2007

Gent de cinema. Actualització (2)

PÀGINES WEB
  • Unidentified Sound Object. Lloc sobre la teoria i aplicació de les noves tecnologies al so-per-a-cinema, a la música electrònica, al disseny de so, als entorns sonors immersius, a la síntesi de so i al procés digital del so. Pàgina portada per dos músics d'electrònica experimental.
  • Thompsound. Lloc dedicat a l'intercanvi d'informació sobre operadors de la perxa (so directe) i a la producció de cinema en general.
  • Fieldsounds. Pàgina d'Ande Schurr, tècnic de so directe (sound recordist) d'Auckland, Nova Zelanda. Amb escrits seus que poden ajudar a fer un bon so.
  • Perchman.com. Anuari dels perchman francesos. El "perxista" (boom operator) és qui porta el micròfon. En aquest lloc s'hi poden trobar dossiers sobre la pròpia feina.
  • Esrproductionsound.com. Un exemple de pàgina d'una professional del so directe: Erika Schengili-Roberts, de Toronto, Ontario.
FÒRUMS I GRUPS

diumenge, 23 de desembre del 2007

Gent de cinema. Actualització (1)

BLOGS
  • Film sound daily. Entrevistes amb la gent de so (post-producció) i els estudis on es mesclen els darrers films.
  • The music of sound, de Tim Prebble, home de so, música i cinema: supervisor, dissenyador i muntador de so. Resident a Miramar, Wellington, Nova Zelanda.
  • Life below the line, de BTL, una tècnica de so directe de Nova York.
  • Sync sound cinema, de Christian Dolan, tècnic de so directe per cinema i TV, de Porland, Oberon.
  • Palmeraudio, de Phillip W. Palmer, tècnic de so directe.
  • Farroutpro. Blog de Scott Farr. Amb fotos interessants del seu equip per fer so directe.
  • Jwsound, Jeffrey S. Wexler, tècnic de so directe de Santa Mònica, California.
  • Bondelev. David J. Bondelevitch, treballa com a muntador (editor) de diàleg i música, i mesclador a Los Angeles.
  • Cinemasound. Lloc dedicat a tot el que es relaciona amb el so, amb èmfasi en el so per imatge (en tots els àmbits).
  • Harp28.com. Petit blog de Mike Peter Reed, d'Hampshire, UK.
  • Hellifiknowblog. Lindsay Jones, compositor, dissenyador de so i escriptor.
Tècnic de so directe: Location sound, production sound mixer.
Mesclador de cinema: Re-recording mixer (USA), dubbing mixer (UK).

diumenge, 16 de desembre del 2007

Un calendari útil

calendari perpetu

En Nèstor Pellicer i l'Antoni Carbonell van fer, per l'any 1984, un calendari d'un sol mes, un mes perpetu. Tot un calendari amb molt pocs dies feiners. Val la pena donar-li un cop d'ull!

Text d'en Jordi Pablo comentant el calendari (catàleg de l’Exposició “Tresors Gràfics” que es va fer a Barcelona, l’any 1998/99).

dissabte, 15 de desembre del 2007

Un so especial

Havia trobat un so especial, diferent, únic. Però com que aquella tarda no havia agafat la gravadora, no se'l va poder endur. Va decidir memoritzar-lo d'alguna manera.

Tenia por d'oblidar el que ell pensava que era l'essència del so i es va esforçar en recordar-lo com si fos un petit conte, com si el so expliqués un conte. I així ell ho va anar explicant als amics, narrant una petita història. Cada dia, aquesta narració s'enriquia i s'allargava una mica més.

Va transcorre tota una setmana i, finalment, abans d'ahir, va poder anar al racó on esperava tornar a sentir aquell so especial, diferent, únic. El va sentir i el va gravar, però ja no li va semblar ni tan especial, ni tan únic. Només diferent.

Fa una estona que l'he deixat al seu petit estudi, ben capficat encara, estudiant l'enregistrament.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (12)

instrument musical inventat
Dibuix fet per S.A.T., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Inventar instruments musicals (11)

instrument musical inventat
Dibuix fet per I.V.P., en una enquesta escolar, l'any 1979.

Tipologia casolana dels sons (1)

Els sons són, de vegades, mengívols. També poden ser olorosos, tocables, somiables. Hi ha evidències que poden ser moltes més coses.

Els sons són llargs i amples.- Plantat davant d'un so (o sota, si es deixa), un es deixa envoltar. Si el so és prou llarg, n'hi ha prou en tancar els ulls. Són sons llargs: una tronada, el mar, la pluja, el vent (sobretot en una arbreda), el trànsit rodat i l'ambient de gent en una gran estació. Són llargs perquè duren en el temps. I també són amples perquè et poden envoltar (si et deixes).

Els sons són grans i petits.- Són petits quan t'hi has d'acostar i parar l'orella. El petit grinyol en engegar l'estufa elèctrica, un clip cau al terra, gires el full del llibre, et grates la barba... Són grans quan no se't fa difícil sentir-los. Fins i tot, alguna vegada, te n'has d'apartar. Un autobús passa arran. El tren. Un tro sec i enfadat...

Un so pot ser ample i llarg i ser alhora petit: el plugim tot just encetat, les remors suaus...

I els sons mitjans.- Són els sons que no són ni prou grans ni prou petits, ni prou amples ni prou estrets, ni prou llargs ni prou curts. D'aquests, sembla que n'hi ha molts. I cada dia se'n fan més. No hi ha qui ho aturi.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Escriure (guions) per escoltar

De vegades costa pair i saber aprofitar tot el que un es troba navegant. No és fàcil, entre altres raons perquè molt sovint t'adones que diuen, i molt ben dit, allò que t'agradaria haver escrit.

1000dollarfilm.com és un lloc on dos guionistes-realitzadors mostren el camí i les idees per arribar a fer una pel·lícula amb només $1000 (dòlars USA). Un objectiu molt afinat.

El seu post Writing For Ears, not Eyes (Escrivint per les orelles, no pel ulls) és magnífic. Parla del que guionistes i directors han de considerar a l'hora de pensar i escriure el guió, fent un ús creatiu del so.

Apunten tres àrees:
  • El so com a paisatge.
  • El so com a metàfora.
  • El so com el millor efecte visual.
En destaco: És possible crear amb el so uns efectes visuals millors que amb la imatge... perquè quan expliques la història amb el so, la gent usa la seva imaginació, [...] imaginant una imatge millor que la que puguem crear amb la càmera.

No cal afegir res més. De moment.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (10)

instrument musical inventat
Dibuix fet per R.V.M., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Inventar instruments musicals (9)

instrument musical inventat
Dibuix fet per I.H.C., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Lladrucs que ressonen (o el gos invisible)

Gravant des de la terrassa
Mentre al forn s'estan coent unes coques de vidre, un gos borda. Res d'excepcional. Però el ressò del lladruc entre els edificis m'incita a gravar-lo per poder-lo compartir. Dit i fet.

Lladrucs que ressonen (0:34)

Textos: Bert Schierbeek

fulla d'arbre
Feuille 1

une feuille
main jaunie
frissonne prise
par un vent
inconnu

craque plus tard
sèche
sous mon pied
Formentera, de Bert Schierbeek (1918-1996). Traducció de l'original holandès al francès d'Henry Deluy. Editions Royaumont. Luzarches (Île-de-France), 1990.

A Formentera el coneixien amb el nom de “Xerimbec”, segons es pot llegir en el paràgraf Llibres i articles en holandès i anglès, 1910-1988, de l'estudi Formentera. Cultura i arts. Literatura (Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera). Sembla que hi ha una traducció al català (del llibre de poemes), però no l'he trobat.

dimecres, 21 de novembre del 2007

Música i so

Un amic músic (ara és fabricant d'instruments) em va dir: la música no té res a veure amb que les coses sonin. La música és una altra cosa. Encara que també es faci amb sons, puntualitzava.

I des d'aleshores, aquest pensament, aquesta afirmació, aquesta paradoxa, no ha deixat de burxar el meu cap. Música i so, a part?

Potser ja està bé així.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Una pipa

pipa musical
Gràcies a musicaporuntubo (via web de música) descobreixo aquesta pipa de Chema Madoz.

El so de la ciutat (6). Josep M. Espinàs

Fa gairebé 30 anys, Josep Maria Espinàs va escriure aquest article al diari Avui:
Ens falten sorolls

"Pels nostres carrers es troba a cada pas un piano de maneta que fa ballar una mona, un ós, un titellaire o un clown, al compàs de les melodies de Bellini i de Gounod, que surten de mala gana de l'instrument, com si el manubri les arrossegués. A cada cantonada hi ha una orquestra ambulant, formada per professors invàlids, que tocant americanes i valsos de socis alegren el cor dels "horteras" i de les minyones de servei, recordant-los els balls de les festes del poble. I a tot això cal afegir encara la cantarella amb la qual els venedors del carrer anuncien les seves mercaderies, el tritlleig de les campanes de les cabres i les burros de la llet, les campanetes i les botzines amb què s'anuncia la venda de la sal, i els xiulets dels tramvies, i es tindrà una idea, però molt resumida, de l'incessant concert que se celebra en aquesta ciutat".

"El Correo Catalán" ha reproduït aquest text, publicat en el mateix diari ara fa exactament cent anys. Del to de la crònica sembla deduir-se que el periodista es queixava dels sorolls de la Barcelona d'aleshores.[...]
(aquí per llegir-lo sencer)
Josep M Espinàs. Diari Avui, 31 de març de 1978.

Anteriors posts sobre El so de la ciutat:

dissabte, 17 de novembre del 2007

Llimona (i pera)

Hi ha una llimona
acabada d'obrir
a la cuina.

Si l'olor fos so,
seria una música suau
de bon escoltar.

Postdata: En Gonzalo, inspirat i matiner, escriu:
Hi ha una pera
que s'acaba d'esberlar
al meu fruiter,
de tan madura.

Si l'olor fos so,
seria una música densa
com de tambors a la selva.
Olors i tambors. Així arrenca el dia.

Idea per a un Servei Sonor Especial

Un servei per:
  • els que estan desplaçats, allunyats o enyorats del seu entorn;
  • els que estan malalts;
  • els que han perdut la memòria;
  • els que volen recordar altres èpoques a través del so.
La idea per a un possible Servei Sonor Especial (SSE) és:
Subministrar, quan el client ho demani, el so del seu entorn, del seu poble, de la seva ciutat, del seu barri, de la seva escala, de la seva feina, dels seus amics, del seu bar, del seu equip favorit.

Acostar al client els seus propis sons quotidians. Quan els necessiti, quan els trobi a faltar. Apropar-li les veus amigues, els ambients familiars, el seu món sonor.
El Servei Sonor Especial (SSE) grava i recull el so d'una manera especial, única, personalitzada. I sempre és capaç de fer arribar aquest material al client (mòbil, podcasts, etc).

Una idea extravagant oi?

Inventar instruments musicals (8)

instrument musical inventat
Dibuix fet per P.P.M., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Inventar instruments musicals (7)

instrument musical inventat
Dibuix fet per J.L.B., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

dijous, 15 de novembre del 2007

En compte

Aquí, un avís sobre les condicions d'ús (no sempre llegides), i els drets i deures que un pot contraure amb Youtube i MySpace.

Les eines d'un tonmeister

Els amics de TESI em guien fins el lloc web del senyor Eberhard Sengpiel. És enginer de so, un tonmeister, i ofereix cent (100) eines de càlcul en línia sobre àudio, acústica i tècniques de gravació al seu lloc web.

Calculadores, comparadors, taules, fórmules i convertidors. Cent eines. Inacabable!

Acústicaweb

David Casadevall és una de les tres persones que tiren endavant Acústicaweb. La seva targeta diu: Màster en Acústica Arquitectònica i Ambiental, Arquitecte Tècnic i Consultor Acústic.

És un lloc web molt ben fet, ordenat, molt clar i ric en continguts. L'anomenen observatori acústic. I aviat farà un any que existeix. Enhorabona.

En el darrer paràgraf de la seva presentació, diuen:
Vivimos envueltos de sonidos y ruidos. Sonidos que ocupan el espacio, que lo traspasan y nos cambian el estado de ánimo. Estamos acostumbrados a escuchar música, sirenas de ambulancias, sonrisas, televisores, cafeteras, tizas raspando la pizarra, una campana, un perro, un despertador, un grito, un susurro,..., y el sonido sigue siendo un gran desconocido. Todos vamos adquiriendo una cultura visual, una cultura del gusto y una cultura del olfato, pero el tacto y el oído quedan en un segundo plano, a pesar de cada sonido que percibimos lleva asociado una emoción y nos causa una reacción. Nos falta una cultura del sonido.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Textos: Rosa Lentini

Homilía

En la torre del campanario un ritmo pautado,
el toque de muerto, en la iglesia
la misa de réquiem de Bach.

Sordas supervivientes, las notas
suben hacia la bóveda,
parten del silencio hacia el silencio,
donde el olvido nada y los peces comen
suaves de nuestros labios, quietos.
Siempre hay alguien encogido
cuando inundamos la placenta.
Luego llega la culpa.

¿Es ésta la frontera?

De pronto la música
desciende como una malla
y del rosetón llegan vivos los colores:
dormir en ellos, venas antiguas y depuradas.

Todo hace el amor con el otro lado.

El maestro de música, con su puño,
abre y cierra los sonidos.
El sur hacia mí, de Rosa Lentini. Ediciones Igitur. Montblanc (Tarragona, 2001).

Aquí, una entrevista (diari Avui, 28 de juliol del 2005, format pdf).

dissabte, 10 de novembre del 2007

Diegesi (OffScreen)

Offscreen és una altra revista (en línia) magnífica sobre cinema. El volum doble d'agost i setembre de 2007 agrupa articles i reflexions sobre el So en el Cinema i més Enllà.

En el sisè apartat, Discursos sobre Diegesi, hi ha un curt i contundent escrit de Randy Thom, un home de so pel cinema amb un currículum impressionant.

Acústica de l'ànima tracta sobre l'ús del terme diegètic durant el treball de so a les pel·lícules i comença així:
Durant els trenta anys de converses que he tingut amb companys, treballant en llargmetratges als USA i la Gran Bretanya, ningú mai no ha utilitzat la paraula diegètic excepte per ridiculitzar-la com a terme acadèmic d'ús poc pràctic. Mai no he sentit ningú fer una pregunta a un director com, "aquest tret és diegètic?" o "aquest solo de saxo és diegètic?". Sospito que una de les raons és que hi ha maneres més directes de fer aquestes preguntes quan es treballa en un film: "Jim sent el tret?". "Sent el saxo, l'Angela?"
Agraeixo Francesc Poquet per l'impuls que, sense ell proposar-s'ho, m'ha portat a escriure aquest post.

Hi ha massa imatges (Hors Champ)

Una de les bones revistes en línia sobre cinema és Hors Champ.

Hi ha massa imatges és l'escrit de Bernard Émond, realitzador, guionista i productor. Porta el suggeridor subtítol de "Carta als joves que em demanen com esdevenir cineastes". En retallo el final:
Mais au bout du compte, à ceux qui aspirent à devenir cinéastes, il faut par-dessus tout rappeler que l'art est à la fois une rupture et une rencontre. Une rupture, parce que l'artiste doit sortir de lui-même, combattre les évidences et la facilité, affronter et décoder le monde. Mais l'art est aussi une rencontre parce qu'il y aura, un jour, dans une salle obscure, quelqu'un à qui on parlera.

En una traducció automàtica, però plausible, al català:

Al capdavall, als que aspiren a fer-se cineastes, cal per damunt de tot recordar que l'art és a la vegada una ruptura i una trobada. Una ruptura, perquè l'artista s'ha de sortir d'ell mateix, combatre les evidències i la facilitat, enfrontar i desxifrar el món. Però l'art és també una trobada perquè hi haurà, un dia, en una sala fosca, algú a qui es parlarà.
A la mateixa revista hi ha una entrevista (feta el 2005).

divendres, 9 de novembre del 2007

Textos: Guillem Simó

No diguis mai: "faré". No barregis les bones intencions amb la virtut, no confonguis la borratxera amb la ressaca, els mots amb els fets. No decideixis actuar: actua directament (o no actuïs). Mentrestant, la música, l'art, en complicitat amb la natura, et farà companyia, i els lapses del dubte seran, tanmateix, els més plens. [...]
En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2003. Guillem Simó. El Gall Editor. Pollença, 2005 (pàgina 52). (La negreta és meva)

dijous, 8 de novembre del 2007

Nit. Fulles. Motos.

De nit, el carrer es deixa sentir en les fulles que cauen dels lledoners i en el so dels nostres passos entremig de la fullaraca. Més o menys.

Les motos, sorolloses i "sempre culpables", avisen mentre s'acosten. Sortosament. Així un mateix pot regular el grau d'afuament de la seva oïda i no arribar a desplomar-se en cas d'apropament indegut, mentre espera escoltar una fulla que no acaba d'arribar.

El trànsit s'acosta i s'allunya. Sempre procura avisar. És tota una pensada, si no fos que uns sorolls emmascaren els altres i sempre queda algun element sonor descontrolat que acaba sobtant massa al vianant escoltador de fulles que cauen.

Anteriors notes sobre fulles en aquest quadern:

dimecres, 7 de novembre del 2007

Inventar instruments musicals (6)

instrument musical inventat
Dibuix fet per F.J.A.S., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

dilluns, 5 de novembre del 2007

Inventar instruments musicals (5)

instrument musical inventat
Dibuix fet per M.D.M.S., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Tarragona.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Escombrant el bosc inundat

Bosc inundat de COSMOCAIXA
Després de la visita decebedora a l'exposició temporal Física i música (CosmoCaixa), i d'un volt a la Sala de la Matèria, sempre estimulant, entrem a un món tancat i humit. Una mica de selva, a mig camí entre la representació i l'espectacle.

Ocells, peixos, serps, animals grans i petits al bosc inundat. Arbres molt alts, lianes i una pluja fina que dibuixa l'arc de sant Martí. Durant el passeig per la selva apareix una senyora escombrant i prevenint del que els ocells deixen anar (es coneix els seus llocs preferits).
Escombrant al bosc inundat de COSMOCAIXA
A la gravació hi ha, doncs: ocells, una mica de públic i la senyora escombrant. Em pregunto si ella també forma part de l'espectacle.

Escombrant el bosc inundat (0:44)

divendres, 2 de novembre del 2007

Obres i sorolls

El treball de construcció d'un nou edifici, a prop de casa, genera força soroll, i és variat. Des d'on visc, un sisè pis, m'arriba el so de tot el que fan allà baix. Però el més molest, per a mi, és una baixa freqüència, d'uns 37 cicles, que es manté gairebé tota l'estona i que sembla fer ressonar el menjador. Depèn d'on em col·loqui, aquest to baix i greu augmenta o s'arriba a cancel·lar i desapareix.

Estar sotmès moltes hores a certs nivells de sons de baixa freqüència (entre 20 i 200 cicles/segon) pot arribar a produir trastorns a la salut. Són sorolls (remors) difícils de reduir o contrarestar, generats normalment per motors, equips d'aire condicionat, refrigeradors, etc.

M'acosto a les obres. Hi ha un camió al carrer que aguanta, amb el seu braç-grua, les travesses de ferro de l'estructura mentre les estan soldant. El carrer és estret i faig una gravació des de l'altra voravia.

Mesuro el nivell del so amb el camió aturat: 61 dB (A) SPL. Però amb la corba de ponderació C, que no filtra tant la mesura, em dona 89 dB (C) SPL. Aquesta diferència de 28 dB evidencia l'existència exagerada del component greu.

Obres de construcció (0:59)
Divendres. Dia laborable per uns. Dia de festa (pont) per altres. Però el soroll...

PD: Dissabte parlo amb un dels treballadors de l'obra. El soroll de tan baixa freqüència (37 cicles) surt del generador que tenen instal·lat a la zona posterior. Tot i tenir els comptadors, encara no arriba el subministrament d'energia elèctrica. Aviat, doncs, s'acabarà aquest so que se sent més que s'escolta.

dijous, 1 de novembre del 2007

Inventar instruments musicals (4)

instrument musical inventat
Dibuix fet per J.M.P., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Inventar instruments musicals (3)

instrument musical inventat
Dibuix fet per J.A.L.R., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

De la necessitat i la dificultat d'escriure i publicar

L'editorial UOC acaba de publicar Disseny i creativitat sonora, un llibre que porta un subtítol llarg: El so al cinema, la televisió, la ràdio i la música. Persones i tecnologies que hi intervenen.

L'autor és Cinto Niqui, un nom important al món de la ràdio i la comunicació. És enginyer tècnic, llicenciat en filologia catalana i doctor en comunicació. Queda clar: un home molt interessat en el so.

El llibre és necessari i interessant. A més de l'explicació de molts processos i eines de treball amb el so (música inclosa), hi ha quinze entrevistes amb professionals molt diversos. El més interessant, per a mi, ha estat llegir l'entrevista amb Joan Quilis, el tècnic de so directe (cinema) més important per a la nostra història.

Tanmateix, desitjaria que en una segona edició es poguessin millorar alguns punts:
  • No hi ha índex de noms.
  • No hi ha glossari: indispensable en un llibre tècnic on el lèxic es basa en la convivència difícil dels termes anglosaxons i la seva adaptació al català.
  • La bibliografia és escassa.
  • L'ordenació del llibre és confusa: la numeració dels capítols es repeteix en les dues parts del llibre i la numeració dels paràgrafs no inclou la del propi capítol.
  • Hi ha algunes imprecisions i errors.
  • No totes les entrevistes porten data ni estan actualitzades: algunes es van fer fa més de catorze anys.
No és fàcil escriure sobre temes tècnics i alhora mantenir un bon grau d'actualitat. Ànim!

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Empatx de noms

En un article sobre la pel·lícula de Guerin, En la ciudad de Sylvia, s'anomena o es fa referència a: Proust, Gérard de Nerval, Tati, Ozu, Hergé, Cazotte, Eustache, Rivette, Pialat, Chaplin, Renoir, Dostoievski, Dant, Petrarca, Truffaut i Leger (pel ballet mecànic).

Quin empatx...!

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Inventar instruments musicals (2)

instrument musical inventat
Dibuix fet per R.R.V., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Alguaire (Segrià).

Inventar instruments musicals (1)

instrument musical inventat
Dibuix fet per J.J.P.G., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Textos: Val del Omar

Agua Voz

El agua es voz del Dios que buscamos
que necesitamos porque somos casi agua
aguafuego misterio.
Una aceleración que nos lleva a la inhibición
el vacío sordo donde comenzar a oír la música callada, la soledad
sonora, sonido del agua dentro del agua –mundo de silencio.
El reloj espectador enmudece ahogado en agua
para oír la voz del tiempo,
“si quieres saber, olvídate que existes”.
Tientos de erótica celeste, de Javier Val del Omar. Edició de la Diputación Provincial de Granada, 1992.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Semàfors i motors

Esperant el canvi de color del semàfor, al mesclador se li planta al costat una moto Harley, d'aquestes que diuen tenir el so patentat. Engega la gravadora. Quan arriba el verd, la moto desapareix, ben decidida.

Una Harley de costat (0:32)
Al següent semàfor és un autobús el que es col·loca de costat i fa un soroll estrany, una tremolor aguda. També el grava. No crec que el tinguin patentat...

Un autobús de costat (0:22)

Les dotze del migdia a Sant Pau

campanar sant pau
Aprofitem el diumenge per gravar alguna campana. Però el so escoltat dins el recinte de l'Hospital de Sant Pau (Barcelona), a les dotze del migdia, és esmorteït, discret i acabo dubtant si són campanes o un altaveu graduat per a no molestar els malalts. Ocells, nens, maletes amb rodes i turistes acompanyen sonorament aquest espai interior de l'hospital. A fora, la ciutat no es deixa oblidar.

Sonen les dotze a Sant Pau (1:06)

dijous, 25 d’octubre del 2007

El so dels vestits

show studio_sons de roba
A través de la magnífica pàgina d'Emilio Ruiz, un dels creadors del Archivo Sonoro, arribo al lloc de Show Studio, gent del món de la moda. Han gravat, dins una cambra anecoica, el so dels vestits.

Onze petites movies, totes fetes amb vestits de diferents materials. Sons que, escoltats amb auriculars i a un cert nivell, poden arribar a ser impressionants.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

El document sonor (i la seva dificultat)

Una foto és una foto i es veu de seguida. Un text és un text i no costa d'identificar: diaris, llibres i subtítols. Però amb un document sonor, què? No es deixa veure gaire bé. Sovint va acompanyat d'un petit triangle decantat, amb quatre lletres: PLAY.

Fins que no hem sentit del tot un so no el podem conèixer sencer. I si el document sonor és llarg, al final un es pregunta "però què era el que sonava al principi?". Els documents sonors reclamen massa atenció. Fan mandra.

Els que van de turistes a la Índia tornen amb centenars de fotos. Però quants sons, sense estar lligats a una imatge, porten?

Un àlbum de fotos fa de bon mirar. Un llibre fa de bon llegir. Un plat de macarrons fa de bon menjar. Però un paquet de documents sonors costen de pair. I per això només ens els empassem si són dins una pel·lícula, una cançó, un espot publicitari o un documental de balenes.

Està encara per inventar, una nova manera de copsar els sons, de emmagatzemar-los, de compartir-los. I potser també, d'escoltar-los.

Tot arribarà. Quan ens traguem de sobre tanta maquinària.

S'acosta una tempesta (sons grans)

cel de tempesta
Seqüència: ocells, botzina de cotxe, remor de trons, veus i ambient del veïnat, passa un helicòpter, crits nens i sorolls metàl·lics, arrenca una motocicleta, un tro sord, un tro més proper, primeres gotes de pluja, una persiana es tanca, un tro més fort i arrenca a ploure!

Comença a ploure (3:02)


Dos trons (0:35)

Castanyes (sons petits)

Paella de castanyes torrades
El diumenge, una torrada de castanyes amb la paella foradada.

I després, pelar una castanya abans de menjar-la. Sons secs, aguts, fins, entre cristall i fusta. Bon profit.

Pelar una castanya (0:16)

divendres, 19 d’octubre del 2007

La garrafa i l'aigua

sonograma: omplir garrafa d'aigua
Omplir una garrafa de plàstic de 5 litres, dins una pica metàl·lica, genera una música pròpia.

Hi podem escoltar:
  1. una remor fosca, baixa i persistent, que deu ser la vibració de la pròpia pica a través de la base de la garrafa;
  2. un segon fil sonor que va pujant de to, cada cop més agut;
  3. un tercer fil més agut , que apareix als 39 segons, mentre l'anterior es va diluint;
  4. un rajolí més present, que arrenca al minut i dura fins l'aturada final, quan ja vessa l'aigua i t'esquitxa.

Omplint una garrafa d'aigua (1:10)
Aquesta imatge és una part (fins els 6 KHz) del sonograma de la gravació.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

La gata que miola

Nit a la ciutat


La gata que miola (00:42)

Archivo Sonoro

Fa poc vaig descobrir el Archivo Sonoro, un lloc on recullen i documenten sons, creat per Carlos Emilio, Gabriela i Marbel, a Chiapas, Mèxic. En la seva justificació diuen:
¿Qué pasa con esos sonidos que nunca más se van a escuchar? Voces y sonidos en los cafetales, ingenios azucareros, platanares, milpas, bosques, selvas, cerros, mares, ríos caudalosos, lagunas, presas, templos, cuevas, parques, panteones, edificios arqueológicos y en las urbes, que son elementos culturales que integran una diversidad vigorosa y actual.

Este archivo sonoro será un punto de referencia, comunicación e intercambio entre habitantes de Chiapas, con otros del país y del mundo, interesados en conocer la distinción que existe en los lugares en que habitan, debido a sus diferencias; de esta manera se brinda la oportunidad de que generaciones siguientes conozcan parte de su historia.
De tant en tant hi faré una escoltada! Ben segur.

Passejant (3): plaça del Pi

Mercat de segells a la plaça Reial (Barcelona)
El mercat de productes artesanals de la plaça del Pi (Barcelona) és una bona excusa per passejar i comprar alguna cosa, com un paquet d'eryssimum, l'herba dels cantors.

I s'hi un ho vol, una ampolla d'oli verge d'oliva, de vi, o formatge, galetes, mel, etc. El so que s'hi fa, al ser una plaça petita, no té tant ressò com el del mercat anterior (a la plaça Reial). La façana principal de l'església del Pi sembla protegir els tendals de les parades.

Plaça del Pi. Mercat de productes artesanals (01:10)

Passejant (2): plaça Reial

Mercat de segells a la plaça Reial (Barcelona)
A la plaça Reial (Barcelona) es celebra, cada diumenge i des de fa més de seixanta anys, la Fira de Filatèlia i Numismàtica, un petit mercat de segells i monedes.

Palmeres i cotorres. Veïns i turistes al voltant de la font. Mentre, sota les arcades, la gent seu al voltant de les taules per prendre una cervesa fresca o un vermut ben acompanyat.

Plaça Reial (Barcelona). Mercat de segells (01:03)

Passejant (1): campanes i turistes

darrera la catedral (Barcelona)
Darrere la catedral de Barcelona, un dia de festa. Escoltant la gent que passa, els músics de carrer, els grups de turistes i les campanes del migdia.

Campanes darrere de la catedral (05:47)

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Textos: Roger Caillois

A l'inici, capítol sobre Mitologia. Pedres de la Xina, hi trobo:
A l'ouest de la préfecture de K'i, à soixante-dix li de l'arrondissement de Long, il existe une grotte appelée la caverne des dragons ou des poissons. Il s'y trouve une pierre qui est tantôt grande, tantôt petite. Si quelqu'un la brise et qu'il en examine l'interieur, il y aperçoit des figures de dragons et de poissons.

Ceux qui passent devant cette caverne évitent de parler. Ils entendent des bruits lointains de tonnerre et d'ouragan. Ils s'arrêtent, en proie à la terreur. Tout le monde n'entend pas ces bruits.
N'he fet una traducció aproximada:
A l'Oest de la prefectura de K'i, a setanta li del districte de Long, existeix una gruta anomenada la cova dels dracs o dels peixos. S'hi troba una pedra que tan aviat és gran com petita. Si algú l'aparta i n'examina l'interior, hi veu figures de dracs i de peixos.

Els que passen davant aquesta cova eviten parlar. Senten sorolls llunyans de tro i d'huracà. S'aturen, aterrats. No tothom sent aquests sorolls.
Pierres, de Roger Caillois. Éditions Gallimard. Collection Poésie (1971).

A Los paisajes de la Rue Jacob, José Antonio Millán parla d'una petita galeria on s'hi exposen pedres.

A Rocks - Bill Atkinson hi ha una col·lecció de fotografies de pedres amb dibuixos espectaculars.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Les màquines tenen veu de dona

màquina de control

Control d'entrades i sortides (0:09)

Gasolinera. Tria del tipus de gasolina (0:08)

dimarts, 2 d’octubre del 2007

La rutina i el músic de cinema mut

RUTINA

Cuando se entra a valorizar el poder que puede tener determinado hecho repetido hasta el cansancio, me viene a la memoria lo acontecido a un músico que ejerció su profesión allá por los tiempos del cine mudo. Este hombre, diariamente, sin fallar una sola vez durante años, haciendo siempre el mismo recorrido en línea recta, iba desde su casa al cine y del cine a su casa.

Sucedió que una noche, que se encaminaba como de costumbre al trabajo, se levantó un viento tan fuerte que lo obligó a volverse de espaldas para encender un cigarrillo. Entonces nuestro músico siguió caminando en esa dirección y regresó de nuevo a su casa.

Seguramente se durmió cansado por haber cumplido otra jornada de labor.
Del llibre de cròniques Yo, pianista de varieté, de J. Lamarque Pons. Editorial Alfa. Montevideo, 1968.

diumenge, 30 de setembre del 2007

Anuncis de carrer

cursos de música
El mes de setembre assegura, sempre, noves col·leccions de fascicles i molts anuncis, pasquins i cartells al carrer. Aquest anunci d'una escola del carrer Roger de Flor de Barcelona m'ha impressionat.

Vull triomfar? Vols triomfar? Vol triomfar? Volem triomfar?

(He esborrat l'adreça i el telèfon de contacte de la imatge)

dijous, 20 de setembre del 2007

L'avi i el nét (petita història)

Una sala d'estar amb un avi i el seu nét. L'avi està llegint un llibre seriós (pàgina 58), un assaig sobre la decadència de l'art modernista. És l'hora d'anar a dormir i el nét li demana un conte, com gairebé cada dia. L'avi li contesta: - I si aquest vespre me l'expliques tu a mi?

El nen li agafa el llibre i comença a llegir, des de la pàgina 37, ben decidit. Llegeix segur, amb bona entonació i ritme. Marca bé les afirmacions i segueix el desenvolupament dels arguments amb una pronúncia clara i convincent. L'avi està bocabadat.

El nen ho fa tant bé que el text agafa, per a l'home, una nova significació i transcendència. Paràgrafs que abans havia trobat incomprensibles, ara se li tornaven entenedors i diàfans.

Al cap d'una estona, el nen s'atura en sec, li torna el llibre i fent una ganyota, li diu: - Avi, no he entès ni una sola paraula!

diumenge, 16 de setembre del 2007

Una campana a casa

campana petita
Ens hem comprat una campana. Feia anys que veia aquestes campanes, en tres mides, en una de les parades del mercat dels divendres. N'hi havia una quarta, massa gran. Aquesta és petita, amb un diàmetre de la base de la copa de 12,5 cm.

Les campanes d'un campanar civil, una mica esquerdades, són les que m'han acompanyat des del meu primer dia, fins que vaig aixecar el vol. Aquesta campana és petita i és a casa. Té un so net, i petit.

Tocs de campana petita (0:48)

En una exposició

dibuix exposició
Una exposició de dibuixos al Caixa Forum. L'espai escoltat sembla més gran del que és: una sala partida en tres. Tothom parla suaument i ningú vol destorbar als demés: un lloc de respecte assolit.

M'enduc, sorprès i menys ignorant, el dibuix esclatant de Victor Hugo: les quatre ratlles d'un pont entre unes muntanyes ben fosques.

El so en una exposició de dibuix (0:49)

(ajustar el nivell d'escolta per evitar que aquesta gravació no resulti exagerada)

dimecres, 12 de setembre del 2007

Prova acústica (3): el tren

Les rodes del tren

picant les rodes del tren

Ignoro si encara es fa amb els nous models de trens, però recordo haver vist i sentit com picaven les rodes del tren a l'estació per saber si estaven en bones condicions. Els ben entrenats podien diferenciar el so que dóna una roda amb fissures o esquerdes del que dóna una roda sencera, íntegra.

Imatge extreta del magnífic railwayarchive.org, (un wheel-tapper, Leicester, 1910).

A YouTube es pot veure aquest vídeo.

Les vies del tren

picant les vies del tren

Un cheminot. Imatge del llibret Les mondes sonores, de Denis Fortier. Presses Pocket, 1992.

Prova acústica (2): la síndria

prova acústica a una síndria

Com triar les millors síndries?
Un aparell, analitzant la ressonància acústica, detecta si una síndria té buits d'aire en el seu interior. Els buits ressequen la fruita i en redueixen la seva qualitat.

Procediment?
Una bola metàl·lica pica en un punt de la fruita, aquesta vibra i un micròfon, a sota, recull aquesta vibració perquè un ordinador l'analitzi.

Ho ha estudiat Belén Diezma, de l'Escola Politècnica d'Osca. Ha trobat que les síndries senceres, sense buits, mostren una freqüència de ressonància al voltant dels 170 Hz. I les síndries que contenen buits, entre 120 i 130 Hz.

Es pot llegir el seu estudi (en anglès): Vibrational analysis of seedless watermelons: use in the detection of internal hollows. Dibuix extret de El Periódico de Catalunya (19 de maig de 2005).

Prova acústica (1): els escultors

Para asegurarse de que la piedra era de la medida justa y no tenía fallos, iban a hacer la prueba acústica, y al primer golpe, cuando brotó del bloque un sonido agudo, cuyas oscilaciones vibratorias sentí dentro de mi cuerpo, no pude evitar acordarme sin querer de aquel día ya remoto en el que mi padre, para sorpresa mía, me alargó el mazo y me invitó a comprobar por mí mismo la pureza de la piedra: Pega, chaval, y escucha el sonido, y así sabrás cómo es la piedra por dentro; el sonido hace transparente a la piedra. Quién sabe por qué demonios se le ocurrió darme el mazo, a lo mejor es que todavía tenía planes para mí, no me importa admitirlo; bueno, el caso es que pegué un mazazo. Jamás habría creído que fuera posible sacar de aquel colosal mazacote muerto un sonido tan puro, que vibró largamente, y que al final penetró en mí con tanta finura y agudeza, que lo sentí como un dolor reconfortante, de verdad. Me refiero a que sentí físicamente las ondas del sonido y al mismo tiempo me pareció ver una luz irisada. Si la piedra hubiera tenido dentro oquedades o depósitos de arcilla o de arena, no habría soltado un sonido tan vibrante, sólo se habría oído algo así como cuando una maceta se estrella contra el suelo.
Extret de La prueba acústica, de Siegfried Lenz. Tusquets Editores. Colección Andanzas. Trad. de Joan Parra. Barcelona, 1993.

Aquí també en parlen, ja amb sistemes informatitzats. Els nous procediments també impliquen l'ús d'ultrasons.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Del perill d'escoltar un cargol de mar

escoltant un cargol

Del llibre El hombrecito Fermín, de Hans Jürgen Press. Edit. Labor. Bolsillo Juvenil. Barcelona, 1977.

Anterior cargol de mar en aquest quadern.

Textos: Joan Perucho (3)

cara

Extracte de la història Isidro de las Pedrochas, de Joan Perucho:
DE LA VEU

- Per què els homes tenen ordinàriament la veu gruixuda?
- Perquè tenen ampla la canya del pulmó, i obertes les vies on es forja.

- Per què les dones tenen veu de tiple?
- Perquè la seva complexió prem les artèries vocals, i amollen la veu prima, i subtil; i perquè tenen estreta la canya del pulmó i rep poc aire, i és molt prim i subtil, i així surt la veu. Quan els homes neixen, diuen A, que és veu gruixuda, i forta. Les dones. E, que és blana i subtil.

- Per què s'enrogallen els homes quan veuen el llop?
- Per especial virtut del llop, que li va donar la natura per a la seva defensa. I perquè és summament fred el cervell, i envia per l'aire uns vapors tan revinguts i crassos, que premen el pit i el pulmó, i relaxen les artèries vocals, que amb prou feines poden amollar la veu els que el troben.

- Per què molts homes tenen veus excel·lents per a músics i d'altres molts, o el comú, no en tenen, tenint tots el mateix pulmó i canya i artèries locals?
- Perquè en uns la canya és molt ampla, en d'altres molt estreta; en d'altres molt veloç, i subtil; en d'altres molt dura, i tardana. Aquests darrers no poden cantar; els que la tenen veloç i subtil son tiples; els que la tenen forta, tenors; els que la tenen estreta, contralts; els que la tenen ampla, contrabaixos. I en la majoria d'ells és lleugera i deseixida per a fer refilets de gorja; i si no és lleugera i deseixida, no se'n poden fer.

Per llegir-lo sencer
Històries apòcrifes, de Joan Perucho. Edicions 62. Barcelona, 1991.

Tres llocs triats dels molts que parlen de Joan Perucho :Anteriors textos de Perucho en aquest quadern:Per cert, el cognom Pedrochas sembla la versió castellana de Perucho, oi?

Apòcrif: adj. No autèntic, fingit. Llibre (o escrit) fals o atribuït falsament a un autor o temps determinat.

divendres, 7 de setembre del 2007

Roques i onades

roques i mar
Amb les onades, l'aigua de mar penetra per forats, escletxes, entrades, clots i coves. L'aigua s'hi esclafa, salta, hi rellisca, llepa, desgasta, forada i s'hi amaga. Fa dotzenes de petits sorolls, milers de bombolles, centenars de sanefes.

Només cal seure a prop i atendre. Però costa tant deslliurar-se de la pressa!

Roques i mar (0:48)

dimecres, 5 de setembre del 2007

El rostoll i la pluja

El so del rostoll quan s'asseca al sol, després de la pluja.
Aquest és el so en el que, tots dos, es van fixar.
I van decidir explicar-m'ho ahir tot dinant.
Potser és l'aigua que resta dins la tija segada i es dilata.

No el van enregistrar. No tothom duu a sobre una màquina de gravar. Ells hi eren, jo me'l hauré d'imaginar.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Textos: Jules Renard

El frifrit

Al caire del teulat de la pallissa, un pinsà canta. Repeteix, a intervals iguals, la nota hereditària. A força de mirar-lo, l'ull tèrbol ja no el destria del cobert massís. Tota la vida d'aquestes pedres, d'aquest fenc, d'aquestes bigues i d'aquestes teules s'escapa per un bec d'ocell.

O més aviat la mateixa pallissa xiula una cançoneta.
Històries naturals, de Jules Renard. Traducció i edició de Costa/Woith. Edicions de 1984. Barcelona, 1999.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Escoltar com passen

M'agrada seguir com va canviant el so d'unes veus, al carrer, mentre giren (tomben) cantonades i van passant per carrers diferents.

Es nota molt quan són dues noies les que passen dalt d'un motocicle. La moto no peta exageradament i el so de les seves veus, més agudes, es va modulant entremig dels obstacles i parets. Seguir un so fins que sembla fondre's és un privilegi. A ciutat, aquestes modulacions es perden de seguida entre els edificis alts i un soroll ambiental excessiu. Només les nits insinuen aquesta possibilitat, però els sons que s'hi troben són uns altres.

Sempre que he provat de reproduir o simular aquest efecte en cinema ho he trobat molt difícil. La riquesa del que podem arribar a escoltar és ben musical!

dilluns, 20 d’agost del 2007

Textos: Lluís Solà

Finisterre (14)

Tusso.
Vibra un objecte.
Silenci.
Floració de l'ombra.

Inici d'un escaire?
Fixació del vent?
El zenit fulla.

Ocorre un camió.
Tanco la porta.
Fuga.
del llibre Laves, escumes (1975) de Lluís Solà.

Textos: Alexandre Plana

La rialla invisible

Una alzina es decanta en un revolt del camí i els vianants s'ajupen en passar per dessota les branques. En els camps de blat la verdor es decandeix d'esperar les primeres pluges. Sona una rialla i no es veuen enlloc els llavis que riuen. L'aire, però, s'ha acolorit sota l'alzina, entre dues esgarrifances.
El mirall imaginari, d'Alexandre Plana. Editorial Selecta. Biblioteca Selecta, 53. Barcelona, 1925-1949.

dimarts, 31 de juliol del 2007

Textos: Guillem d'Efak

ESTIU

Aquest sóc jo, l'arbre,
net i retallat contra l'alba.
Les meves salives són denses,
potent el tronc, poderoses i
espesses les meves sabes.

El goig dels meus somnis
botant de branca en branca
és una collita de joguines
sobre la platja.

Aquest sóc jo, l'arbre,
a contrallum de l'alba.
Del poema L'ARBRE del llibre Madona i l'arbre. Guillem d'Efak, Edicions Proa. (Barcelona, 1970).

dilluns, 30 de juliol del 2007

Generadors

generador elèctric
Aquest és el generador elèctric d'emergència que està davant del número 84-86 del carrer Sant Antoni Maria Claret (Barcelona). Està col·locat sobre la vorera, a uns 3 metres del portal. A part d'electricitat, genera calor, aire i soroll.

Els nivells de pressió sonora són:

Des de l'altra vorera, a 15 passes: 75 dB SPL (A)

Des del portal, a 3 passes: 84 dB SPL (A)
Hi ha un gran contingut de greus en el so, com és lògic en aquestes màquines. Potser no és percebut en aquestes dues mostres de 20 segons. Si fem les mateixes mesures amb la corba de ponderació C, els nivells de pressió sonora (SPL) són, respectivament: 90 dB (C) i 98 dB (C).

¿No resulten intolerables, aquests nivells de soroll, pel que són més a prop, veïns i vianants?

NOTA: He usat un sonòmetre d'ús general (Radio Shack). Per tant, aquestes mesures tenen una tolerància de +/- 2 dB. Tanmateix, el que indiquen és força evident. La gravació s'ha fet una mica abans del migdia del dissabte.

diumenge, 29 de juliol del 2007

Textos: Manuel Borgunyó

dibuix llibre M. Borgunyo
Manuel Borgunyó, músic i pedagog genial, escriu (som a l'any 1933):
La dificultat cabdal, la més delicada i alhora la més difícil de superar, és el professor. Només imposant-se enèrgicament als interessos creats per la rutina i el favor es podrà obtenir l'adhesió i el concurs dels elements veritablement aptes a realitzar a l'escola, amb tota integritat, la gran missió renovadora.

Constitueix una necessitat tan apressadora la formació d'un cos de professors especialitzats en l'educació musical escolar, que sense ell és impossible de pensar resoldre el problema. Qualsevol solució, sense el personal adequat, constituiria un error funestíssim d'irreparables conseqüències.

Les aptituds indispensables per exercir un eficaç apostolat dins l'escola primària han d'ésser ben especificades. No és indispensable, per exercir-lo, ni ésser un gran concertista ni un compositor notable. Basta ésser, per damunt de tot, un músic artista en possessió de les facultats naturals indispensables per actuar amb totes les possibilitats d'èxit.
La Música, el Cant i l'Escola (Orientacions), de Manuel Borgunyó (Rubí, 1886 - Madrid, 1973). Llibreria Bastinos, Barcelona (1933). Llibre editat sota els auspicis del Conservatori de Música de Sabadell. Extracte del capítol La música i l'escola.

En record del mestre Borgunyó, músic i pedagog, un article de Joan Vila al número 13 (novembre 2003) de la revista ateneuTots, de l'Ateneu Igualadí.

El seu cosí Agustí Borgunyó (1894 -1967) també fou músic, pianista i compositor, autor de més 180 sardanes. Va nèixer a Sabadell i es va nacionalitzar ciutadà dels EUA.

divendres, 27 de juliol del 2007

Cercadors de sons

llibre chercheur sons
Chercheurs de sons, un magnífic i completíssim blog de Gérard Nicollet. Ha publicat el llibre del mateix títol, amb dibuixos de Vincent Brunot, on presenta 30 inventors (de parla francesa) d'instruments de música.

Lutheria experimental, música mecànica, invents sonors, actuacions de grups, festivals, trobades, llibres, discos, ràdio. De tot sobre el so imaginatiu. Aquest blog és inacabable.

dimarts, 24 de juliol del 2007

S'ha fet de nit a Barcelona

Accident. Desastre. Vergonya. Ràbia. Cassolada. Silenci. Milers d'abonats de Barcelona ens hem quedat sense electricitat. I una bona colla no sabem quan tornarà.

Mentre la cassolada d'ahir per la nit retronava entre carrers i edificis, creant una espècie de sintonia i unió entre els afectats, el temple que hi ha dalt del Tibidabo lluïa, petulant tot ell, la seva lluminària, indiferent a les recomanacions d'estalvi energètic. És evident que les coses de la terra no s'han de barrejar amb les del cel.

Però hem de saber administrar la indignació. No sigui que quan ens tornin l'electricitat acabem donant les gràcies.

Una cassolada a les fosques (0:35)
Per cert, una mica de lluna ens va acompanyar tota la nit, sense el brogit de neveres i equips d'aire condicionat. Quin silenci!

dilluns, 23 de juliol del 2007

Digital Music – DIY Now!

gat, portada de llibre
Digital Music – DIY Now!. Un ebook (llibre electrònic) per aprendre a guanyar-se la vida fent música amb ordinadors. I és gratuït. Gràcies!

L'han escrit Michael W. Dean and Chris Caulder, dos apassionats músics que també escriuen, fan vídeos, auto-publiquen llibres, etc. És interessant el pròleg on parlen de les dificultats d'escriure un llibre entre varis i d'intentar publicar-lo.

Michael diu: Les millors idees no poden ser robades, perquè les millors idees t'inclouen a tu mateix com a part integral de la fórmula.

DIY: do it yourself: fes-ho tu mateix.

divendres, 20 de juliol del 2007

Una porta es queixa

sonograma d'una porta que es queixa
Una de les portes de l'aparcament, la primera per baixar a les plantes de sota, sona amb veu pròpia. Gairebé totes les portes tenen veu pròpia. Però, darrerament, aquesta porta es queixa i no sé el per què. Una bona greixada l'alleujaria. Ben veritat. Però és això el que vol?

La imatge és el sonograma del seu so. Segur que pot ajudar a fer un bon diagnòstic a algun amatent metge de portes.

Una porta amb veu pròpia (0:11)

dimarts, 17 de juliol del 2007

L'Exploratorium i la utilitat dels barrets

Quan un ensopega amb projectes com Listen: Making Sense of Sound, poden passar-li (al menys) tres coses:
  • (1) li agafen ganes de fer-ho tot, provar-ho tot, adaptar-ho, copiar-ho, saltar-hi a sobre i fer-ho servir de trampolí;
  • (2) es desanima una mica pensant en el que costa fer les coses i en que mai se'n sap prou;
  • (3) decideix comprar-se un barret per, de tant en tant i respectuosament, "treure's el barret".
El projecte Listen és dins l'Exploratorium, el Museu de la Ciència, l'Art i la Percepció Humana de San Francisco.

Hi ha activitats en línia i en el propi museu. Guies per escoltar (com escoltar en el camp i la muntanya, com escoltar un automòbil, etc). Fabricació d'instruments sonors (i musicals) amb tot tipus de materials. Jocs amb els sons. Creació de paisatges sonors. Física del so.

En prenc bona nota i m'emporto feina per les vacances.

dilluns, 16 de juliol del 2007

Davant de les campanes, granotes

granotes sota el parasol
Davant per davant del rellotge i les campanes del post anterior, hi ha un altre mosaic de ceràmica, on un paraigües protegeix del sol a dues granotes. Sota l'escena, el nom de la fàbrica de paraigües.

En parlen a mira que he fet i el hilo.

diumenge, 15 de juliol del 2007

Campanes al carrer del Clot

campanes al carrer del clot
Al carrer del Clot, cantonada amb Rafael Capdevila, hi ha un rellotge amb dues campanes muntades en una mínima estructura metàl·lica, sota una espècie de petita cúpula que les separa del parallamps.

L'edifici, de l'arquitecte August Font, va ser alçat el 1915 i és la sucursal d'una entitat d'estalvis. Hi ha un panell de ceràmica escenificant la llegenda de sant Martí, dalt de cavall i amb una espasa, fent dues parts de la seva capa per compartir-la amb un pobre.

Com passa sovint, les dotze m'han agafat de camí:

Les dotze, al carrer de sota (0:32)
Però el toc (mínim) de la una del migdia no se m'ha escapat:

La una al carrer del Clot (0:36)
Llegendes sobre sant Martí a festes.org