El so del rostoll quan s'asseca al sol, després de la pluja.
Aquest és el so en el que, tots dos, es van fixar.
I van decidir explicar-m'ho ahir tot dinant.
Potser és l'aigua que resta dins la tija segada i es dilata.
No el van enregistrar. No tothom duu a sobre una màquina de gravar. Ells hi eren, jo me'l hauré d'imaginar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada