El so del rostoll quan s'asseca al sol, després de la pluja.
Aquest és el so en el que, tots dos, es van fixar.
I van decidir explicar-m'ho ahir tot dinant.
Potser és l'aigua que resta dins la tija segada i es dilata.
No el van gravar. No tothom duu a sobre una maquineta de gravar. Ells hi eren, jo me'l hauré d'imaginar.
dimecres, setembre 05, 2007
El rostoll i la pluja
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari