M'agrada seguir com va canviant el so d'unes veus, al carrer, mentre giren (tomben) cantonades i van passant per carrers diferents.
Es nota molt quan són dues noies les que passen dalt d'un motocicle. La moto no peta exageradament i el so de les seves veus, més agudes, es va modulant entremig dels obstacles i parets. Seguir un so fins que sembla fondre's és un privilegi. A ciutat, aquestes modulacions es perden de seguida entre els edificis alts i un soroll ambiental excessiu. Només les nits insinuen aquesta possibilitat, però els sons que s'hi troben són uns altres.
Sempre que he provat de reproduir o simular aquest efecte en cinema ho he trobat molt difícil. La riquesa del que podem arribar a escoltar és ben musical!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada