Pàgines

dijous, 26 de desembre de 2013

Silence (Pat Collins)

Silence - Film - bosc

Resulta que et dediques a enregistrar sons, ets irlandès i fa quinze anys que vius a Alemanya.

Vet aquí que t'encarreguen de tornar a Irlanda per trobar i gravar ambients sonors sense màquines de fons ni sorolls produïts per l'home. Parles amb gent i viatges una mica...

Silence - Film - mar

Tot això, i més, passa a Silence, un film de Pat Collins. De dia, de nit. Al Riu, al mar, a la muntanya, al camp, al bosc. Amb vent, amb pluja. Cases buides, deshabitades. Camins, illes...

Silence - Film - arbre

Els arbres i els mapes...

Silence - Film - mapa

Silence és un film semi-documental del que desconeixia la seva existència (!) i que val molt la pena de veure i escoltar.

Silence - Film - subtitols

Es pot visionar a filmin.es per un preu super raonable. Ja em direu què us sembla!

Nota: Totes les imatges són còpies de la pantalla durant el visionat de filmin.es.

dissabte, 21 de desembre de 2013

Marabunta (els fills creixen - 2)

marabunta espectacle

Doncs això, els fills creixen…
 
Marabunta és un espectacle absolutament hilarant que es va presentar (pre-estrena) ahir a la sala El Latino del Teatre Principal de Barcelona. Marabunta és Guillem Albà i un grup de músics extraordinaris. No us ho perdeu!

En Guillem és fill de l'Olga i l'Albert, titellaires i fundadors del grup L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú).

Endavant, Guillem!

Maila (els fills creixen - 1)

maila

Doncs això, els fills creixen…

Marta Casals ha creat l'espectacle infantil MAILA i ara, per poder acabar el disc de cançons, utilitza el crowdfunding de Verkami.

Endavant, filla!

divendres, 1 de novembre de 2013

De Tati (Jacques) a Trueba (David)

INFO
De Tati a Baron (Suzanne)

A Entendre le cinéma (Daniel Deshays) llegeixo que Jacques Tati treballava el so de les seves pel·lícules d'una manera molt minuciosa. Tant, que pel so de les onades del mar, la seva muntadora Suzanne Baron havia de triar entre més de 365 gravacions! El so del mar canvia cada dia...

Suzanne Baron, resulta ser una muntadora creativa i esplèndida de films (entre d'altres) de Tati, Rouch, Maille, Rosif, Ivens i Herzog.

De Baron a Trueba (David)

Al web del film "Vivir es fácil con los ojos cerrados", David Trueba, al comentar les parelles professionals, anomena la Suzanne:
Entre los directores y sus montadores hay mayor fidelidad que entre cualquier otro departamento. Mirad las parejas inacabables, desde Scorsese y Thelma Schoonmaker; Truffaut y Martine Barraqué; Louis Malle y Suzanne Baron; Polansky y Hervé de Luze; Hitchcock y George Tomasini; Tarantino y Sally Menke [...]
David Trueba-Vivir es facil-

De fet, el viatge segueix. Trueba roda a Almeria per la història d'un professor que vol trobar en John Lennon (que està rodant un film amb Richard Lester). I d'aqui arribes al document sonor de les primeres proves de la cançó Strawberry Fields Forever, que va compondre Lennon a Almeria. Oh, què més voleu!

Com sona una sala?

How Sound Works (In Rooms)

Com arriben a ser d'espessos els llibres d'acústica! El so és invisible i costa veure per on "passa", encara que pugui deixar rastres.

Aquest petit vídeo d'Acoustic Geometry és didàctic i molt clar. M'hagués agradat veure'l quan vaig començar!

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Guerin i la música

sonograma
La revista Sonograma, tenaçment i puntual, surt quatre cops durant l'any. Els mesos de gener, abril, juny i octubre.

Aquest mes, Carme Miró entrevista a José Luis Guerin i comença amb la pregunta "Què representa la música per a vosté?" Un inici ben directe!

Guerin és molt especial en l'ús de la música en els seus films. La primera frase de la seva llarga resposta és:
La música me interesa mucho, aunque no sabría articular ni una sola idea sobre la música.
De fet, Guerin és també molt especial en l'ús dels sons. Apunta:
Crear climas sonoros es crear música de una forma muy orgánica, sin apelar a orquestas que son quizás ajenas a la imagen que estás viendo. Es necesario trabajar, estilizar ese sonido.
El senyor Guerin és un refinat i estimulant (re)constructor de móns sonors. O a mi m'ho sembla...

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Les ombres en un teatrí

teatre d'ombres-1

M'han regalat el Petit Teatre d'Ombres de Pímbalo!

És molt senzill de muntar i es pot començar de seguida, retallant les siluetes que hi ha en 9 acetats.

Amb aquest teatrí retorna aquesta cosa tan especial que tenen les ombres (com els titelles!) i que sovint oblidem.

Ara que el cinema - que és so i imatge, però, sobretot, narració - està tan trasbalsat... Gràcies, Pímbalo!

teatre d'ombres-2

dijous, 26 de setembre de 2013

El so del núvol

El so del núvol
Hi ha uns quants programes que transformen una imatge en so. Photosounder és un d'ells, i amb la demo he "tret" el so d'aquest núvol. 

El so del núvol (00:07)

dimecres, 25 de setembre de 2013

Textos aliens: Maurice Blanchot

- Una doble escucha: el ruido de la ciudad con su riqueza interpretable y siempre lista para ser nombrada, después el mismo ruido como un rumor de espuma, monótono, salvaje, inaudible, con súbitos e imprevisibles estallidos que pertenecen a la monotonía.
- No siendo el rumor más que el modo en que la ciudad hace saber que está desierta, cada vez más desierta.
El paso (no) más allá, de Maurice Blanchot. Traducció de Cristina de Peretti. Ediciones Paidós Ibérica (Barcelona, 1994).

diumenge, 18 d’agost de 2013

Notes des del Port - 5

  • La major part de tot el que veiem ho oblidem, tard o d'hora. Deu quedar arxivat al magatzem.
  • La major part de tot el que sentim (so) ho oblidem. Oblidar-ho - no assignar-li gaire importància - és necessari.
  • Ara, em pregunto: quant de temps mantenim allò que escoltem (= volem sentir voluntàriament)?
  • Què "guardem" del so que hem escoltat? Un bloc d'informació, com si fos un objecte? La impressió que ens ha causat? El tipus de so, les seves característiques? Tot plegat, en forma de metadata afegida?

dissabte, 17 d’agost de 2013

En Serra, premi a Locarno!

Altaió com a Casanova

Just abans de vacances vam mesclar HISTÒRIA DE LA MEVA MORT, d'Albert Serra, amb so de Jordi Ribas i Joan Pons. I ara, quan encara no havia actualitzat el llistat de mescles, va i guanya el premi a la millor pel·lícula a Locarno! Enhorabona!

A la foto, Vicenç Altaió, fantàstic com a Casanova (foto de Román Yñán).

Textos aliens: Pascal Quignard

La sonata de la antigua casa, que ignora las generaciones minúsculas, es de una lentitud que rebasa la memoria de sus sucesivos habitantes. El piso gime. Las persianas golpean. Cada escalera tiene su llave. La puerta del armario cruje y el resorte de los viejos divanes de cuero responde.
Todas las maderas de la casa, cuando el verano las reseca, ensamblan un instrumento musical a la vez regular y desordenado, que interpreta una composición de perdición, trabajada por una destrucción tanto más amenazante cuanto que es efectiva, incluso si su lentitud no la convierte nunca en algo íntegramente perceptible para los oídos de sus habitantes humanos. [...]
Extret de "El odio a la música" de Pascal Quignard. Traducció de Margarita Martínez. Editorial El cuenco de plata (Buenos Aires, 2012).

Llibre que em va arribar de les mans de Juan Barrero, durant la mescla de la seva pel·lícula, "La jungla interior". Gràcies!

Notes des del Port - 4

PARAULES
  • Per què la paraula escoltada té algun sentit per a nosaltres i ens "aturem" a entendre-la, a trobar-li un sentit? I, en canvi, no ho fem amb una onada escoltada? Sentim una onada i l'oblidem. Deduïm, instantàniament, que el so de l'onada no "diu" res més. Potser si fos una onada molt grossa, amb un so monstruós, reaccionaríem com davant d'un perill.
  • Les paraules duren més que el seu so. Les paraules d'una frase (que ara estem escoltant) "duren" (s'aguanten, es mantenen) mentre dura la frase.
  • En alguna part del cervell, quan parem atenció al que diu algú, hi ha una safata on es van col·locant les paraules que es diuen mentre pren forma la frase al mateix temps que el seu sentit. La safata es buida de seguida quan es tanca el sentit de la frase.

divendres, 16 d’agost de 2013

Notes des del Port - 3

  • El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
  • El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
  • Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
  • Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?

dijous, 15 d’agost de 2013

Notes des del Port - 2

  • És possible que els nous sistemes de so immersiu per a cinema puguin retornar-nos un cert grau de la facultat de triar que té l'orella quan escolta del real. Una facultat que ara tenim pràcticament anulada, quan escoltem material enregistrat, "assecat".
  • L'afany de la semblança màxima al so real, tan apreciat en el cinema, pot acabar sent un parany, un cul de sac.
  • El "botí" del so real.

dimecres, 14 d’agost de 2013

Notes des del Port - 1

  • Escoltar, com mirar, és interrogar.
  • Mirar és una acció directa. Escoltar (oïr voluntàriament) no ho sembla tant. Per què?
  • Quan entrexoco dues pedres, per què hi ha d'haver tan soroll? Passa sempre i ni ens hi fixem, però és una mica estrany...

dilluns, 22 de juliol de 2013

Aprendre del So dels Jocs

Sound In Games - cards

Sound In Games proposa una col·lecció de 77 cartes (targetes físiques) amb els patrons per al disseny de so en els jocs.
L'objectiu és concebre instruments que poden ser eficaços per accelerar i mantenir la interconnexió entre els professionals i el llenguatge de patrons, més enllà del suport referencial habitual en formes de text.

Un llenguatge de patrons té el potencial de contribuir a un moviment emancipador, ja que ha demostrat ser un format útil per experts i no experts. Els patrons són d'autoria col·lectiva a través de l'inventari, la traducció i re-síntesi de la pràctica actual i know how. Aquesta metodologia ha estat adoptada amb èxit en altres àmbits.
Les 77 targetes són:
Achievement, Acoustic Ecology, Address Others, Aesthetics, Affected Hearing, Ambiance, Anticipation, Awareness, Beacon Locator, Breath, Character Soundprint, Chitchat, Consequent Sound, Contextual Music, Cutscenes, Death, Decay, Dialogue, Diegetic Music, Directionality, Dubbing, Eavesdropping, Echolocation, Emotional Script, Engagement, Entrainment, Failure, Foley, Foley Music, Footsteps, Grunts, Heartbeat, Helper Voice, Hurry Up!, Identification, Imminent Death, In-game Feedback, Levelled Performance, Make Sound not War, Menus, Music, Musical Outcome, Narrative, Narrator, No Can Do, Noise, Ouch!, Pitch Gameplay, R-A-E-D Iterations, Radio, Recordings, Relaxation, Revelation, Rhythm Gameplay, Say that Again, Seeking for PC, Shout and Yell, Signature, Silence, Sing to Act, Sonic Weapon, Sound Decoys, Sound Design in Games, Sound Effects, Sound Input, Sound Suppressing, Sound Visualization, Stealth, Subtitles and Captions, Suspicious NPC, Thoughts, Time Twist, Title Screens, Trance, Unaware NPC, Variety, Voice Acting, Window of Opportunity. 
Feu una ullada als exemples - basat en uns quants jocs - que proposa Sound In Games. Em sembla que aquí hi ha un mètode d'aprenentage continu i molt proper, que no tant sols serveix pels dissenyadors de so del jocs... sinó per a tothom!

divendres, 21 de juny de 2013

Estudis GEMA

Logo d'estudis GEMA

Del mes de novembre de 1969 a finals de setembre de 1975, vaig treballar a l'estudi de gravació de música GEMA-2. Ara, uns quants anys després, començo a fer-ne una web: ESTUDIS GEMA.
Aquesta web vol ser un testimoni i un record dels estudis GEMA-1 i GEMA-2, ara desapareguts, dedicats a la gravació musica.

Per explicar la seva història recollim fotos, documents, testimonis, llistes de gravacions, d’equipament, anècdotes i peripècies. I es fa a través de tots els que vam ser-hi,  algun dia, com a tècnics, com a músics, com a cantants, com a fotògrafs, com a amics…

És una web en construcció. S’anirà ampliant, corregint i modificant, tant el seu contingut com la seva estructura.
Actualització (14 de juliol): La web "ESTUDIS GEMA" (abans es deia "Estudi Gema-2") recollirà fotos i informació dels dos estudis de gravació. Des del carrer del Sagrat Cor (Sarrià), al carrer de Sardenya, passant pel carrer de Bailèn.

dissabte, 4 de maig de 2013

Els contes d'en Daumal

Gràcies a AcusticaWeb, la web de David Casadevall, he pogut llegir alguns contes (sobre el so) que està escribint en Francesc Daumal per a un nou llibre.

El personatge dels contes és un mestre roncaire. Us els recomano!

Textos aliens: Asa Larsson

A l'apartament hi ha un silenci sepulcral. L'únic so és el de la seva respiració i el murmuri monòton de la ventilació. La resta de sons provenen de l'exterior: el comptador de l'electricitat que hi ha a l'escala, el repartidor de diaris, la gent que puja i baixa les escales, o els cotxes i els vianants nocturns que passen pel carrer. Quan els nens eren petits, l'habitació s'omplia amb els seus sons: la respiració curta i ràpida d'en Johan, la respiració forta de la Calle, que dormia sota una piràmide de peluixos, i la Madelene, per descomptat, que roncava a la mínima que es refredava. Però després els sons es van anar apagant. Els nois se'n van anar a les seves pròpies habitacions, i la Madelene es feia l'adormida quan ell arribava a casa.

No, ja n'hi ha prou. S'aixeca, posa un clàssic del Clint Eastwood i se serveix una copa. Potser aconseguirà adormir-se al sofà.
Aurora boreal, la novel·la d'Asa Larsson. Traducció de Núria Vives. Columna Edicions (Barcelona, 2009).

Àudio Potable

AudioPotable
El servei d'àudio potable (Audios de Barcelona).

dissabte, 20 d’abril de 2013

Persimpatia

Per Simpatia-poster
Persimpatia és un llargmetratge documental musical, produït per Ernesto Briceño i Guillermo Asensio.

De la seva web
  • El Ricard Margarit era un luthier català poc convencional que va desafiar i va inspirar el món de la música fent violins amb cordes addicionals. Les cordes principals es toquen com en un violí estàndard i la resta vibren per simpatia, d’aquí el nom del documental. Només 4 músics en el món tenen un d’aquests violins especials fets per en Ricard.
  • Després de la sobtada mort d’en Ricard, l’Ernesto s’embarca en un viatge per buscar els altres 3 violinistes, amb l’objectiu de compartir vivències i donar sentit a la vida del seu mentor. El seu somni és reunir-los en un concert únic a Barcelona, com a darrer comiat al seu amic Ricard.
  • Els personatges principals són 4 violinistes singulars: Subramaniam (Índia), Paul Giger (Suïssa), Zoltán Lantos (Hongria) i Ernesto Briceño (Veneçuela).
  • Altres personatges: el Jaume Bosser (luthier), el Xavi Turull (mentor del grup de flamenc fusió Ojos de Brujo), o l’Alexandre Letellier (luthier d’orígen francés resident a l’Índia).
  • Ricard Margarit era un català que va desafiar convencions. En una societat cada vegada més homogènia, considerem que és important encoratjar el pensament lliure i les persones que s’atreveixen a ser diferents.
Vegi's el vídeo a vimeo:
xsimpatia3

diumenge, 7 d’abril de 2013

Bigas Luna!

Bigas Luna a la mescla d'ANGUIX

A més a més de les retallades, de l'ofec de les productores degut el retràs escandalós dels pagaments de les institucions i els cinemes, la falta de liquiditat general i l'impagament de moltes partides, ara s'ens moren els directors!

He mesclat cinc títols de la filmografia de Bigas Luna, un dels directors amb els que ha resultat més fàcil i estimulant treballar. Un home creatiu, obert, atent i entranyable.
  • LOLA (1985)
  • ANGUISH / ANGOIXA (1986)
  • JAMÓN, JAMÓN (1993)
  • VOLAVÉRUNT (1999)
  • SON DE MAR (2001)
La fotografia és de 1986, durant el master final d'ANGUIX / ANGOIXA, on hi ha una pel·lícula dins d'una altra. Aleshores va ser un repte tècnic apassionant, tenint en compte els mitjans amb els que comptavem.

D'esquerra a dreta: el cap de Pepón Coromina (productor), Bigas Luna (director), Ernest Blasi (muntador de so), Ricard Casals (mesclador). I a la meva esquerra es veu una mica la mà de Tim Partridge (consultor de Dolby).

dimecres, 13 de març de 2013

Víctor Amman (1948-2013)

Victor Amman

Víctor Amman - Un record per aquest pianista finíssim, de mirada viva i entremaliada!

Vegi's:
 En Victor Amman i els seus valors
Bon viatge a Victor Amman 

dilluns, 4 de març de 2013

Camins i rondes

cel_BCN

Pot semblar que sentim el que està dibuixat al cel,
però sota, a l'ombra, hi passa la Ronda de Dalt.

dissabte, 2 de març de 2013

Efectista de Sala (estereotips)

foley_artist_caricatura

Estereotips: L'Efectista de Sala (cinema).

Foley Artist (països anglosaxons). Bruiteur (països francòfons).

Dibuix de K. Donnelly. Trobat a Studio Sound, l'esplèndida revista de so - maig de 2001. És el Foley Artist.

Mesclador de So de Cinema (estereotips)

mesclador_cinema_caricatura

Estereotips: El Mesclador de So de Cinema.

Re-recording mixer (dubbing Mixer, film sound mixer, als països anglòfons). Mixeur (ingénieur du son de mixage, als països francòfons).

Dibuix de K. Donnelly. Trobat a Studio Sound, la desapareguda i fantàstica revista de so - juliol de 2001.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Final d'etapa. Renovar o liquidar.

Porta amb grafiti

Sembla que aquest 2013 es perfila - per a un servidor - com un final d'etapa. Un final d'etapa temut i esperat alhora i, des de 2008, acomboiat per una crisi econòmica enorme, global i profunda.

El món del cinema porta uns quants anys regirant-se i removent-se:
  • Les majors es decideixen pel digital com a format únic de la distribució dels seus títols.
  • Sembla ser que, a partir de l'any que ve, els laboratoris espanyols deixaran de subministrar còpies de 35mm.
  • Reducció de plantilles. A tot el món i  a tots els àmbits: cinemes, laboratoris i estudis.
  • Anar al cinema en família, malgrat els packs i ofertes, és una ruïna.
  • Es preveu una disminució brutal en el nombre de sales de cinema.
  • Va augmentant l'urgència de vehicular més eficaçment la distribució del material audiovisual per adaptarse a les noves modalitats de consum.
  • El projecte català de so immersiu, Immsound, ha estat engolit per Dolby, tot just quan començava a marcar territori. L'operació, potser, ja els hi anava bé a les dues empreses...
I els estudis de post-producció?
Renovar o liquidar.

dilluns, 7 de gener de 2013

Gaudir de la música

Understand Music de finally a, Vimeo.

Un esplèndid vídeo d'animació sobre la música. Entendre la música? Gaudir-ne!

El dia de Reis

Rei Mag Negre

Al matí rebo un missatge de la Marta:
M'acabo de llevar i estic sentint els petits que viuen al nostre costat: "El joc del Montser, uaaaaalaaaa!!!" i l'altre: "La pilota màgica!!!" No hi ha res com ser nen i viure un matí de Reis... ;-)
Ara, a la nit, gairebé tothom ja està dormint. I el rei negre torna a casa seva, abans que desmuntin el pessebre.

divendres, 4 de gener de 2013

Il·lusió i moviment. De les ombres al film.

A la Capella de Santa Àgata (Barcelona) es pot veure una exposició especial, la mostra d'algunes peces de la magnífica col·lecció d'aparells de cinema de Josep Maria Queraltó.

S'hi pot anar fins el 27 de gener de 2013. L'entrada és gratuïta i el llibre catàleg (inclou dvd) només costa 15€.

És emocionant veure aquests enginys per fer ombres, el megaletoscopi, el diorama, un zoòtrop, un praxinoscopi, uns visors, una esplèndida llanterna màgica, kinores i un cinematògraf Lumière!

-----
Zoòtrop
-----
Ombres - Silueta d'elefant 

Sempre havia vist les fotos d'aquests invents als llibres, però mirar a través d'un megaletoscopi i veure com s'il·lumina Venècia, d'aquesta manera tan senzilla, eficaç i suggeridora és molt especial.
-----
Venècia de dia (Megaletoscopi)

-----
Venècia de nit (Megaletoscopi)

Josep Maria Queraltó ha sigut un professional al món del cinema des que va començar. Gairebé tothom que hagi treballat a una cabina de cinema, un laboratori o a un estudi de postproducció, coneix Queraltó, a través de l'empresa que va fundar, Suministros Kelonik.

Davant de la llanterna màgica de dos objectius i tenint al fons el retaule de la Capella de Santa Àgata, he pensat que hi havia alguna relació entre les dues coses...

-----
Llanterna màgica de dos objectius

Més informació, amb entrevista, al blog Cosas de Absenta, un lloc molt interessant que recull històries de Barcelona.