Pàgines

diumenge, 30 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (16)

instrument musical inventat
Dibuix fet per G.L.G., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Reus.

Inventar instruments musicals (15)

instrument musical inventat
Dibuix fet per L.A.D., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Reus.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Parlant amb Joan Quilis (1980)

La revista L'ARC VOLTAIC va publicar en l'edició de l'estiu de 1980 (número 8) aquesta entrevista, feta per Ramón Font i Ernest Blasi, a Joan Quilis, tècnic de so directe, pioner i mestre en aquesta branca del so per a cinema.

joanquilis_sodirecte
(Joan Quilis - a l'esquerra - fent el so directe de KRAMPACK)

SO I REALITAT. PARLANT AMB JOAN QUILIS

[...] una entrevista amb en Joan Quilis, tècnic de so - o bé, segons les denominacions d'altres països, sonidista, sound operator, ingénieur du son -, pretén d'obrir l'horitzó del lector cap a indrets específics de la tècnica i l'estètica fílmica, i esbrinar-ne la interrelació.

A. V. Quina és la situació del so dins la producció cinematogràfica a Espanya [1]?

J.Q. La majoria de vegades trobem el so en una situació que indefectiblement es reflecteix després a les pel·lícules. El paper que juga durant el rodatge és convencional, i el tracte que rep, displicent. Només se'l reclama per a l'acabat del film. Per a aquest acabat hi ha uns models, que poden variar amb les modes i les èpoques, però que gairebé sempre són els estàndars americans. Ara bé, aquí ni tan sols ens referim al model "original". Des de la nostra situació còmoda i rutinària, el model de so més a l'abast dels recursos posats a contribució pels productors, de la infraestructura tècnica de què disposem i de l'orella atàvica i ensinistrada de l'espectador, és el d'un determinat cinema de Hollywood en V.E. [...]

Aquí, per llegir l'entrevista sencera.

[1] No oblidar que es tracta d'una entrevista feta el mes de maig de 1980. Encara que en algun moment pugui no semblar-ho.
* * *
Al llibre Disseny i creativitat sonora, hi ha una entrevista més recent a Joan Quilis, feta per Cinto Niqui.

dijous, 27 de desembre del 2007

Coordinador de postproducció

Després del rodatge d'una pel·lícula, ve la postproducció. És una etapa llarga i complexa que inclou el muntatge de la imatge, el muntatge de so, la gravació i mescla de la música, el possible nou enregistrament de diàleg, la gravació dels efectes de sala i altres sons que puguin fer falta, mescles provisionals per ensenyar o provar, premescles i mescles de tot el so del film, master final del so, i tots els temes corresponents al laboratori de imatge (negatiu de imatge, còpies de treball, etalonatge, control de la còpia final, etc). A part dels possibles trailers (muntatge de imatge, de so i mescles), versió per DVD, etc.

Tot plegat significa reunions, calendaris, pressupostos, acords, compromisos i molta sang freda, paciència, contactes, bon humor i molta salut.

És difícil treballar en el so d'una pel·lícula sense un coordinador de postproducció. Però no totes les productores el tenen en plantilla (o el poden tenir o contractar), i aquestes feines les acaben fent, com poden, persones diferents. També hi ha la idea (una mica equivocada) que un que acaba de començar (o un becari) pot aprendre fàcilment a fer de coordinador de postproducció.

Què cal saber per fer aquesta feina? Aquí es pot llegir com ho demana una productora d'Ottawa (Canadà). En copio la llista de requeriments (Job Requirements):
· excellent skills with scheduling staff and workflow
· excellent communication/people skills
· understanding of post procedures, production and workflow.
· ability to multi-task
· ability to motivate a team
· Innovative Problem-Solver
· ability to work to strict deadlines
· effective organizational skills
· ability to work well under pressure
· knowledge of the Broadcast technical requirements
· advanced computer skills (MAC)
· knowledge with File Maker Pro, Photoshop and Illustrator
· some experience with tape and DVD/CD duplication
No està gens malament.

Visió

palmera
Si un s'acosta suficient a la fotografia de la palmera, pot arribar a sentir el soroll exagerat que fa tot l'ocellam. I la remor que fa el riu quan, més avall, arriba a la cascada. En aquesta selva tot està viu, només cal imaginar-s'ho.

Però després de prendre el cafè, s'ha de tornar a la feina i mirar d'acabar-la abans del migdia.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (14)

instrument musical inventat
Dibuix fet per L.O.J., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Tarragona.

Inventar instruments musicals (13)

instrument musical inventat
Dibuix fet per J.C.T., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Balaguer.

Acostant l'orella a un escriptori.

Textos: Joan Perucho (4)
La muralla de la Xina

La muralla de la Xina salta les muntanyes i serpenteja amb coqueteria a les valls tot perdent-se a l'horitzó. Les dames hi passegen amb ombrel·les guarnides, cosides delicadament, brandant picarols d'argent i sedes de colors; els cavallers hi van amb buirac i sagetes mentre saluden plens d'arrogància. Aquest món, hom el troba esvaït a la cal·ligrafia dels poemes que el meu guia Zi Lu m'ensenya a la ciutat de Xian. Acosto l'orella a un escriptori lacat, de color verd malaquita, i allà hi sento la veu de les donzelles banyant-se, rialleres però difuntes, dins el gran riu imparable de l'oblit.
Cendres & diamants, de Joan Perucho. Editorial Columna. Barcelona, 1989.

Anteriors textos de Perucho en aquest quadern:

Gent de cinema. Actualització (3)

RECURSOS
RECURSOS: FER UN CURT, FER UN FILM

dimarts, 25 de desembre del 2007

Gent de cinema. Actualització (2)

PÀGINES WEB
  • Unidentified Sound Object. Lloc sobre la teoria i aplicació de les noves tecnologies al so-per-a-cinema, a la música electrònica, al disseny de so, als entorns sonors immersius, a la síntesi de so i al procés digital del so. Pàgina portada per dos músics d'electrònica experimental.
  • Thompsound. Lloc dedicat a l'intercanvi d'informació sobre operadors de la perxa (so directe) i a la producció de cinema en general.
  • Fieldsounds. Pàgina d'Ande Schurr, tècnic de so directe (sound recordist) d'Auckland, Nova Zelanda. Amb escrits seus que poden ajudar a fer un bon so.
  • Perchman.com. Anuari dels perchman francesos. El "perxista" (boom operator) és qui porta el micròfon. En aquest lloc s'hi poden trobar dossiers sobre la pròpia feina.
  • Esrproductionsound.com. Un exemple de pàgina d'una professional del so directe: Erika Schengili-Roberts, de Toronto, Ontario.
FÒRUMS I GRUPS

diumenge, 23 de desembre del 2007

Gent de cinema. Actualització (1)

BLOGS
  • Film sound daily. Entrevistes amb la gent de so (post-producció) i els estudis on es mesclen els darrers films.
  • The music of sound, de Tim Prebble, home de so, música i cinema: supervisor, dissenyador i muntador de so. Resident a Miramar, Wellington, Nova Zelanda.
  • Life below the line, de BTL, una tècnica de so directe de Nova York.
  • Sync sound cinema, de Christian Dolan, tècnic de so directe per cinema i TV, de Porland, Oberon.
  • Palmeraudio, de Phillip W. Palmer, tècnic de so directe.
  • Farroutpro. Blog de Scott Farr. Amb fotos interessants del seu equip per fer so directe.
  • Jwsound, Jeffrey S. Wexler, tècnic de so directe de Santa Mònica, California.
  • Bondelev. David J. Bondelevitch, treballa com a muntador (editor) de diàleg i música, i mesclador a Los Angeles.
  • Cinemasound. Lloc dedicat a tot el que es relaciona amb el so, amb èmfasi en el so per imatge (en tots els àmbits).
  • Harp28.com. Petit blog de Mike Peter Reed, d'Hampshire, UK.
  • Hellifiknowblog. Lindsay Jones, compositor, dissenyador de so i escriptor.
Tècnic de so directe: Location sound, production sound mixer.
Mesclador de cinema: Re-recording mixer (USA), dubbing mixer (UK).

diumenge, 16 de desembre del 2007

Un calendari útil

calendari perpetu

En Nèstor Pellicer i l'Antoni Carbonell van fer, per l'any 1984, un calendari d'un sol mes, un mes perpetu. Tot un calendari amb molt pocs dies feiners. Val la pena donar-li un cop d'ull!

Text d'en Jordi Pablo comentant el calendari (catàleg de l’Exposició “Tresors Gràfics” que es va fer a Barcelona, l’any 1998/99).

dissabte, 15 de desembre del 2007

Un so especial

Havia trobat un so especial, diferent, únic. Però com que aquella tarda no havia agafat la gravadora, no se'l va poder endur. Va decidir memoritzar-lo d'alguna manera.

Tenia por d'oblidar el que ell pensava que era l'essència del so i es va esforçar en recordar-lo com si fos un petit conte, com si el so expliqués un conte. I així ell ho va anar explicant als amics, narrant una petita història. Cada dia, aquesta narració s'enriquia i s'allargava una mica més.

Va transcorre tota una setmana i, finalment, abans d'ahir, va poder anar al racó on esperava tornar a sentir aquell so especial, diferent, únic. El va sentir i el va gravar, però ja no li va semblar ni tan especial, ni tan únic. Només diferent.

Fa una estona que l'he deixat al seu petit estudi, ben capficat encara, estudiant l'enregistrament.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (12)

instrument musical inventat
Dibuix fet per S.A.T., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Inventar instruments musicals (11)

instrument musical inventat
Dibuix fet per I.V.P., en una enquesta escolar, l'any 1979.

Tipologia casolana dels sons (1)

Els sons són, de vegades, mengívols. També poden ser olorosos, tocables, somiables. Hi ha evidències que poden ser moltes més coses.

Els sons són llargs i amples.- Plantat davant d'un so (o sota, si es deixa), un es deixa envoltar. Si el so és prou llarg, n'hi ha prou en tancar els ulls. Són sons llargs: una tronada, el mar, la pluja, el vent (sobretot en una arbreda), el trànsit rodat i l'ambient de gent en una gran estació. Són llargs perquè duren en el temps. I també són amples perquè et poden envoltar (si et deixes).

Els sons són grans i petits.- Són petits quan t'hi has d'acostar i parar l'orella. El petit grinyol en engegar l'estufa elèctrica, un clip cau al terra, gires el full del llibre, et grates la barba... Són grans quan no se't fa difícil sentir-los. Fins i tot, alguna vegada, te n'has d'apartar. Un autobús passa arran. El tren. Un tro sec i enfadat...

Un so pot ser ample i llarg i ser alhora petit: el plugim tot just encetat, les remors suaus...

I els sons mitjans.- Són els sons que no són ni prou grans ni prou petits, ni prou amples ni prou estrets, ni prou llargs ni prou curts. D'aquests, sembla que n'hi ha molts. I cada dia se'n fan més. No hi ha qui ho aturi.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Escriure (guions) per escoltar

De vegades costa pair i saber aprofitar tot el que un es troba navegant. No és fàcil, entre altres raons perquè molt sovint t'adones que diuen, i molt ben dit, allò que t'agradaria haver escrit.

1000dollarfilm.com és un lloc on dos guionistes-realitzadors mostren el camí i les idees per arribar a fer una pel·lícula amb només $1000 (dòlars USA). Un objectiu molt afinat.

El seu post Writing For Ears, not Eyes (Escrivint per les orelles, no pel ulls) és magnífic. Parla del que guionistes i directors han de considerar a l'hora de pensar i escriure el guió, fent un ús creatiu del so.

Apunten tres àrees:
  • El so com a paisatge.
  • El so com a metàfora.
  • El so com el millor efecte visual.
En destaco: És possible crear amb el so uns efectes visuals millors que amb la imatge... perquè quan expliques la història amb el so, la gent usa la seva imaginació, [...] imaginant una imatge millor que la que puguem crear amb la càmera.

No cal afegir res més. De moment.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Inventar instruments musicals (10)

instrument musical inventat
Dibuix fet per R.V.M., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.

Inventar instruments musicals (9)

instrument musical inventat
Dibuix fet per I.H.C., en una enquesta escolar, l'any 1979 a Lleida.