Textos: Bill Viola

Música de carrer

Diumenge, 26 de setembre de 1976, a les 8 del matí, vaig disparar a l'aire amb un rifle, unes quantes vegades a la cantonada dels carrers Cedar i Nassau al districte de Wall Street de Nova York.

Els trets es van enregistrar en uns quants gravadors d'àudio estèreo amb diverses configuracions de micròfons. Les cintes estan pensades per a ser reproduïdes tant a velocitat normal com a velocitats més lentes, per tal de revelar els patrons d'eco i de reverberació als carrers deserts.

Reasons for Knocking an Empty House. Writings 1973-1994, de Bill Viola. Thames and Hudson, (Londres, 1995).

Nota de 1976, sobre la cinta de vídeo Truth Through Mass Individuation. Bill Viola a wikipedia. Foto de Kit Fitzgerald.

Per llegir el text original.

Què fan els ocells tan d'hora? (ampliació)

Escoltant atentament l'ocellam matiner, es poden trobar moltes semblances en els seus cants. Frases idèntiques que es repeteixen i que es responen com en un eco. Motius o temes que destaquen. Són frases curtes, de vegades molt curtes, de dues només notes.

Els ornitòlegs en sabrien dir coses assenyades. El mesclador només es fixa en els patrons i, en els dos minuts i mig llargs que dura l'enregistrament, n'hi ha uns quants. N'he apartat sis: els dos primers basats en un primer tema i els altres quatre basats en un segon tema (entre parèntesi, el moment en que passa).

Recomanació: escoltar-ho amb auriculars.

TEMA 1

Tema 1 (als 00:05)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 1 (als 02:15)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

TEMA 2

Tema 2 i resposta propera (als 00:18)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 2 llunyà (als 00:27)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 2 (als 01:55)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 2 amb eco (als 02:28)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Tots aquests sons curts provenen del so del post anterior: també es pot seguir aquí, tot sencer (és una prova d'una petita QT movie amb marques - captions). La il·lustració del principi del post, signada HP, és d'Hermann Pfeiffer.

Què fan els ocells tan d'hora?

Encara no són ni les sis del matí i els ocells ja estan xerrant. Aquesta estona és un festí de virolles sonores. N'hi ha per tot. Els petits practiquen i es fan notar, cofois, mentre s'escalfen la gola. I es poden sentir acrobàcies i enfilades ben atrevides. Un veritable escàndol acústic (els tècnics l'anomenen "esac").

Els ocells matiners (2:39)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

El Parlament: dos colors, dos sons

Una visita al Parlament. Un passeig pels salons gris, rosa i dels canelobres. La sala del sessions, els despatxos i la gran escala.

Els salons gris i rosa (dels passos perduts) no sonen igual. En el saló gris el so hi és més viu, tot hi ressona: no és un bon lloc per a tenir-hi converses discretes. En canvi, el saló rosa està encatifat i apaivaga el so, que hi sembla reposar.

Visita al saló gris (0:40)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Visita al saló rosa (0:40)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Un dissabte als Encants Vells

Un passeig pels Encants Vells, al costat de la plaça de les Glòries (Barcelona) és un cosa que cal fer de tant en tant, encara que només sigui d'un any per l'altre. Anar mirant i escoltant, escorcollar una mica, remenar, xafardejar, totes elles són activitats molt recomanables. Segons els experts cal fer-ho sense buscar res en especial.

I qui diu els Encants Vells, diu el mercat de Sant Antoni, o una llibreria de vell. Llarga vida als que recullen, reaprofiten, reciclen, revenen, i als drapaires!

Un dissabte als Encants Vells (2:34)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Retruny sonor (a les Glòries)

Plaça de les Glòries (Barcelona). Un so que retruny rítmicament amb el pas de cotxes, camions i autobusos. Es pot escoltar la mar de bé a la planta de dalt de l'aparcament a l'interior de la mateixa plaça: el trànsit passa per sobre nostre. Un so curiós. És una mica com el pas d'un tren. Pot fer una mica de basarda.

Aquest so també es pot escoltar a prop d'on s'ajunten (o se separen) les dues vies rodades i pujen (de fet, una puja, l'altra baixa) cap al cercle elevat de la plaça. No crec que els veïns que viuen a tocar els faci cap gràcia.

Retruny sonor (a les Glòries) (0:59)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Font Romàntica

Al Parc del Laberint d'Horta hi ha, entre altres coses, un jardí romàntic, un canal (d'aigua) romàntic, una font romàntica...

Font Romàntica (0:45)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

El Laberint d'Horta

El Parc del Laberint d'Horta és un espai enjardinat, amb un palau, un canal d'aigua, fonts, brolladors i unes basses. Templets, escultures neoclàssiques, un bosc i un laberint. Tot plegat fa de bon visitar, malgrat el seu aspecte antic i l'actual falta d'aigua.

Intentar trobar la sortida del petit laberint és un motiu que fa cridar als nens, jugar a amagar-se a les parelles, i somriure als grans.

Dins del laberint (1:50)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Mapa Sonor de Barcelona (actualitzat)

Nous sons pel Mapa Sonor de Barcelona, que ara té 42 punts sonors.

M'agradaria poder afegir una numeració als marcadors per facilitar-ne l'accés i la seva identificació. Si hi ha alguna manera, la trobarem. Tard o d'hora.

Peter Cusack

Buscant mapes de sons de ciutats, trobo aquest nom: Cusack. Músic, artista sonor, fonògraf (fotògraf del so). El 1998 va engegar un projecte a la ràdio ResonanceFM sobre els sons de Londres.

Es va dedicar a preguntar a la gent quin era el so favorit de la seva ciutat i el perquè. Després, ell i el seu equip van sortir a gravar una bona colla dels sons suggerits. Es van fer exposicions, un CD "Your Favourite London Sounds" i un lloc web, favouritelondonsounds.org, del que més tard en van sortir germans:

• els sons favorits de Manchester
• els sons favorits de Chicago, amb un mapa sonor.
  

Cada dia, un dia més, no podem pas fer-hi res. Com cantava Tony Ronald l'any 1967.

Mapa Sonor. Actualització.

Actualització del Mapa Sonor de Barcelona.

Ara té 34 punts sonors. El proper objectiu - a part de seguir gravant i afegint sons - és l'adaptació i traducció al castellà i a l'anglès.

Engegar aquest mapa està servint per adornar-me (realment, no teòricament) del difícil que pot resultar intentar retratar, o definir, un espai. Què és allò que millor el defineix? M'agradaria captar les reverberacions i els ecos de certs llocs (places o carrers). M'agradaria captar les músiques de la gent parlant, sense descobrir de què parlen.

Com més sons clavo al mapa, més sons em falten. Quants carrers sense so! Quants barris on anar!

Notes (escoltar)

Si tanco els ulls mentre estic escoltant un lloc, res desapareix. És ben bé com quan treus el color a una fotografia, amb l'ordinador. Deixa d'estar visible una capa (carregada de informació), però tanmateix segueix present, en virtut de les altres capes.

En obrir els ulls, sembla com si, imperceptiblement, l'oïda es fes enrere: un punt a segona fila. O només ho sembla? Les discussions (més o menys teòriques) sobre què és més important, si la vista o l'oïda, no m'interessen gaire.

És més fàcil escoltar el so d'un lloc que no sigui el teu lloc, que no sigui allà on hi vius. És més fàcil quan fas el badoc i ets en un lloc on no es parla la teva llengua. Les converses de la gent creen un mur que et separa de la resta dels sons. El parlar és un tipus de so que demana molta atenció i distreu molt.

Mapa Sonor de Barcelona

Després d'uns quants dies (i nits) de batallar-m'hi i de comentar-ho amb amics, arrenca el projecte d'un Mapa Sonor de Barcelona.

D'inici, aquest mapa sonor és modest i personal, però hi ha la voluntat d'enriquir-lo amb sons i ambients caçats per tot arreu. Una mica d'aventura.

Sempre hi ha qüestions pendents per anar mastegant. Perquè de mapes sonors n'hi ha de moltes menes...

Per fer-lo he usat: Map Maker i Google Maps API.

Foguerons 2008

places amb fogueres virreina i diamant
revolució i el sol tranquil·les
troncs ben gruixuts que flamegen espurnes i olor
ple de gent gentió gentada munió
exagerat potser com acaba passant a gràcia
és una sola nit més que a la festa major d'estiu diuen
cercles asseguts menjant i bevent
mòbils a tot drap i màquines fotogràfiques
cercles cantant i fent sonar sac i flubiol
costa entendre que canten pel soroll i pel parlar
la colla dels sacs va de plaça a plaça
és un grup tancat
s'han de veure i mirar per sonar alhora
i no perdre's tocant o caminant
refugiats en un bar
es troben es saluden
ets a gràcia i segons com et pots trobar foraster
deixar-se anar
millor després de la cervesa lleugera
discrets n'hi ha com a tot arreu a segona fila
esperant que es buidi o es faci un forat
n'hi ha que criden salten xisclen
n'hi ha que ballen o ensenyen a ballar
despreocupació rialles festa
gossos sense corretja d'okupes observadors
moltes olors molts fums distints o no tan distints
barreja de musiques
una estona excusa de passeig nocturn
després el fred reapareix
a virreina un grup toca sense aturador
petites pauses peces no gaire llargues
es van tornant
una dona amb jeca vermella porta la veu cantant
a quina hora han començat? quan acabaran?
potser no està fixat
tant se val tothom s'hi apunta

Ximbombes a Diamant (0:51)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Sacs i flubiols a Virreina (1:06)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

Foguerons de Sa Pobla

Gueuloir (espai sonor)

Buscant i remenant, trobo:

Gustave Flaubert, considerat com un dels autors del XIX més interessats per la creació estilística, tenia un gueuloir a casa seva; una cambra que gaudia d'una sonoritat especial i que feia servir per llegir-hi en veu alta el que acabava d'escriure; perquè és evident que, encara que el lector no llegeixi en veu alta (si més no, avui), la música de la prosa o del vers l'ha d'embriagar sense deixar-li temps per reaccionar.

La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré. Editorial Proa. Barcelona, 2005.

• Gueule, la: boca (dels animals), la gola.
  
• Gueuler: parlar fort, cridant.
• Gueuloir: tant pot ser la boca (l'instrument per parlar), com un lloc especial per poder parlar fort (com feia Flaubert).

Lladrucs que ressonen (o el gos invisible)

Mentre al forn s'estan coent unes coques de vidre, un gos borda. Res d'excepcional. Però el ressò del lladruc entre els edificis m'incita a gravar-lo per poder-lo compartir. Dit i fet.

Lladrucs que ressonen (0:34)

Aquí per descarregar el mp3

El so de la ciutat (6). Josep M. Espinàs

Fa gairebé 30 anys, Josep Maria Espinàs va escriure aquest article al diari Avui:

Ens falten sorolls

"Pels nostres carrers es troba a cada pas un piano de maneta que fa ballar una mona, un ós, un titellaire o un clown, al compàs de les melodies de Bellini i de Gounod, que surten de mala gana de l'instrument, com si el manubri les arrossegués. A cada cantonada hi ha una orquestra ambulant, formada per professors invàlids, que tocant americanes i valsos de socis alegren el cor dels "horteras" i de les minyones de servei, recordant-los els balls de les festes del poble. I a tot això cal afegir encara la cantarella amb la qual els venedors del carrer anuncien les seves mercaderies, el tritlleig de les campanes de les cabres i les burros de la llet, les campanetes i les botzines amb què s'anuncia la venda de la sal, i els xiulets dels tramvies, i es tindrà una idea, però molt resumida, de l'incessant concert que se celebra en aquesta ciutat".

"El Correo Catalán" ha reproduït aquest text, publicat en el mateix diari ara fa exactament cent anys. Del to de la crònica sembla deduir-se que el periodista es queixava dels sorolls de la Barcelona d'aleshores.[...]

(aquí per llegir-lo sencer)

Josep M Espinàs. Diari Avui, 31 de març de 1978.

Anteriors posts sobre El so de la ciutat:

• (5) Josep Pla
  
• (4) Antoni Rovira i Virgili
• (3) Sha Changpai
• (2) Luis Martín Santos
• (1) Zoé Valdés
  

Idea per a un Servei Sonor Especial

Un servei per:

• els que estan desplaçats, allunyats o enyorats del seu entorn;
• els que estan malalts;
• els que han perdut la memòria;
  
• els que volen recordar altres èpoques a través del so.

La idea per a un possible Servei Sonor Especial (SSE) és:

Subministrar, quan el client ho demani, el so del seu entorn, del seu poble, de la seva ciutat, del seu barri, de la seva escala, de la seva feina, dels seus amics, del seu bar, del seu equip favorit.

Acostar al client els seus propis sons quotidians. Quan els necessiti, quan els trobi a faltar. Apropar-li les veus amigues, els ambients familiars, el seu món sonor.

El Servei Sonor Especial (SSE) grava i recull el so d'una manera especial, única, personalitzada. I sempre és capaç de fer arribar aquest material al client (mòbil, podcasts, etc).

Una idea extravagant oi?

Les eines d'un tonmeister

Els amics de TESI em guien fins el lloc web del senyor Eberhard Sengpiel. És enginer de so, un tonmeister, i ofereix cent (100) eines de càlcul en línia sobre àudio, acústica i tècniques de gravació al seu lloc web.

Calculadores, comparadors, taules, fórmules i convertidors. Cent eines. Inacabable!

Nit. Fulles. Motos.

De nit, el carrer es deixa sentir en les fulles que cauen dels lledoners i en el so dels nostres passos entremig de la fullaraca. Més o menys.

Les motos, sorolloses i "sempre culpables", avisen mentre s'acosten. Sortosament. Així un mateix pot regular el grau d'afuament de la seva oïda i no arribar a desplomar-se en cas d'apropament indegut, mentre espera escoltar una fulla que no acaba d'arribar.

El trànsit s'acosta i s'allunya. Sempre procura avisar. És tota una pensada, si no fos que uns sorolls emmascaren els altres i sempre queda algun element sonor descontrolat que acaba sobtant massa al vianant escoltador de fulles que cauen.

Anteriors notes sobre fulles en aquest quadern:

• Sons no gravats
• Plouen fulles
• Plàtans