Pàgines

dijous, 28 de febrer del 2008

La realitat

Xifres oficials d'espectadors (segons el Ministeri de Cultura) que han anat al cinema a veure pel·lícules en les que he participat:

Hipnos (David Carreras): 262.546
En la ciudad (Cesc Gay): 197.106
Los Totenwackers (Ibon Cormezana): 115.425
Tu vida en 65 minutos (Maria Ripoll): 80.824
Las vidas de Celia (Antonio Chavarrías): 77.137
Entre vivir y soñar (A. Albacete i D. Menkes): 68.818
Ficció (Cesc Gay): 68.124
El habitante incierto (Gabriel Morales): 43.002
Fuerte Apache (Jaume Mateu): 40.877
Les mans buides (Marc Recha): 26.626
Honor de cavalleria (Albert Serra): 22.495
En la ciudad de Sylvia (José Luis Guerin): 17.410
Dies d'agost (Marc Recha): 8.839
La doble vida del faquir (E. Cabeza i E. Riambau): 6.280
Diario argentino (Lupe Pérez): 433

Hem de tocar de peus a terra.

(Llistat ordenat per ordre decreixent. No es compten, evidentment, els espectadors de televisió, ni les vendes i el lloguer de DVDs)

dimecres, 27 de febrer del 2008

Apunts sobre el so i la mescla de pel·lícules

Quan hi ha poc so, el públic - al cinema - escolta més i es mou poc (al seu seient).

Arrencar una pel·lícula amb un nivell alt de so (sigui o no música) pot ser contraproduent. Algú, a la cabina de projecció, pot decidir baixar el nivell d'amplificació de l'àudio i fer perillar la intel·ligibilitat del diàleg de la resta del film.

Després d'uns dies mesclant, hi ha una acomodació de les maneres de treballar i comencem a saber si podem demanar més un de l'altre (el muntador de so al mesclador, el mesclador al muntador de so). També comencem a saber quan i com podem demanar-ho. El respecte mutu fructifica.

Barrejar o mesclar?

En l'edició en català d'El Periódico de Catalunya d'ahir, dimarts 26 de febrer del 2008, en el llistat dels guanyadors dels òscars de l'edició d'enguany (pàgina 62) van traduir - erròniament - sound mixing per barreja de so, en comptes de mescla de so.

Segons el DIEC2:
  • Barrejar: Reunir en un tot (coses heterogènies). Reunir (els objectes, el contingut, de dos grups diferents) de manera que els uns restin interposats entre els altres.
  • Mesclar: Ajuntar (coses diverses) de manera que no se’n vegi la diversitat, que formin un tot aparentment homogeni.
Ja se sap que els mescladors no sempre aconseguim formar un tot aparentment homogeni, però ho intentem. Caram.

Abans, pel passeig del port

Abans, pel passeig del port,
hi passava un tren de mercaderies.
Ritme feixuc, llunyà. En el temps.

Llarg i fosc, s'arrossegava com un cuc,
desprenent sorolls entretallats,
metàl·lics i grinyolats.

Si la nit no tenia lluna,
encara l'enfosquia més.
T'adormies esperant el darrer vagó.
Tanta estona, hipnotitzat.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Noves mescles, noves pel·lícules

Hem acabat de mesclar Liverpool, la nova pel·lícula de l'argentí Lisandro Alonso.

La mescla dels elements sonors d'un film es fa, normalment, en una sala amb les característiques d'un bon cinema (dimensions, volum, so, imatge), equipada de manera que sigui més lleuger i fiable el poder equilibrar, balancejar, mesclar tots els sons que hi arriben, preparats per l'equip de muntatge de so.

Per a les pel·lícules petites (i algunes mitjanes), l'equip que munta el so està format per una (com a màxim, dues) persones. El panorama pressupostari no dóna per més. Ni aquí ni allà.

Catriel Vildosola és el sonidista, el tècnic que grava el so durant el rodatge; també és el muntador de so de tots els films d'Alonso i, a més a més, integrant del grup de rock FLORMALEVA, autors de la música amb la que arrenca LIVERPOOL.

A trendesombras.com hi ha una magnífica entrevista (Festival de Gijón, 2006), on Lisandro parla, entre altres coses, dels pressupostos baixos, de rodar en 35 mm. o en vídeo, dels films convencionals i dels que no ho són tant.

Poder participar en segons quins projectes és reconfortant. En el meu cas, si són pel·lícules, millor. Quin privilegi!

dimarts, 19 de febrer del 2008

Sobre l'escoltar (més notes)

Natàlia comenta a l'anterior nota sobre l'escoltar:
M'adono que quan gravo intento desviar la mirada del que estic gravant. La imatge em distreu. Necessito buidar un sentit per a potenciar l'altre.
Encara que amb la mirada podem abastar des d'una formiga a tocar del peu fins més enllà de les muntanyes - i això vol dir tres dimensions ben posades - , de vegades em sembla que amb el que oïm podem aprofundir més, acostar-nos més. I també podem saber més d'allò que ni podem veure.

Com si les dades (distàncies) que ens proporciona la vista sempre m'estiguessin indicant on sóc respecte al món. Per tant, quan m'acosto a alguna cosa és que m'estic allunyant d'una altra.

El so sembla que aporti menys informació, però pot ser molt precisa. I sempre m'està dient que estic en el món, que en formo part.

Més o menys...

diumenge, 17 de febrer del 2008

Mapa Sonor. Actualització.

mapa sonor de Barcelona
Actualització del Mapa Sonor de Barcelona.

Ara té 34 punts sonors. El proper objectiu - a part de seguir gravant i afegint sons - és l'adaptació i traducció al castellà i a l'anglès.

Engegar aquest mapa està servint per adornar-me (realment, no teòricament) del difícil que pot resultar intentar retratar, o definir, un espai. Què és allò que millor el defineix? M'agradaria captar les reverberacions i els ecos de certs llocs (places o carrers). M'agradaria captar les músiques de la gent parlant, sense descobrir de què parlen.

Com més sons clavo al mapa, més sons em falten. Quants carrers sense so! Quants barris on anar!

dilluns, 11 de febrer del 2008

Notes (escoltar)

Si tanco els ulls mentre estic escoltant un lloc, res desapareix. És ben bé com quan treus el color a una fotografia, amb l'ordinador. Deixa d'estar visible una capa (carregada de informació), però tanmateix segueix present, en virtut de les altres capes.

En obrir els ulls, sembla com si, imperceptiblement, l'oïda es fes enrere: un punt a segona fila. O només ho sembla? Les discussions (més o menys teòriques) sobre què és més important, si la vista o l'oïda, no m'interessen gaire.

És més fàcil escoltar el so d'un lloc que no sigui el teu lloc, que no sigui allà on hi vius. És més fàcil quan fas el badoc i ets en un lloc on no es parla la teva llengua. Les converses de la gent creen un mur que et separa de la resta dels sons. El parlar és un tipus de so que demana molta atenció i distreu molt.

dilluns, 4 de febrer del 2008

Mapa Sonor de Barcelona

mapa sonor de Barcelona
Després d'uns quants dies (i nits) de batallar-m'hi i de comentar-ho amb amics, arrenca el projecte d'un Mapa Sonor de Barcelona.

D'inici, aquest mapa sonor és modest i personal, però hi ha la voluntat d'enriquir-lo amb sons i ambients caçats per tot arreu. Una mica d'aventura.

Sempre hi ha qüestions pendents per anar mastegant. Perquè de mapes sonors n'hi ha de moltes menes...

Per fer-lo he usat: Map Maker i Google Maps API.