Pàgines

diumenge, 26 de juny de 2005

Fer boquilla

embocadura del seu trombó

Cada nit, a l'habitació de l'hotel, practica amb l'embocadura del trombó. Si no ho fes, els seus llavis no aguantarien gaire estona la nit de bolo amb el grup de dixieland.

dissabte, 25 de juny de 2005

Dissabte

Tota la tarda amb un helicòpter per barret a Gràcia. Per què? Una mani.

Després, a les nou de la nit, els nois de l'edifici del davant jugaven a la terrassa amb la diana electrònica: tac!, bip (sol5), tac!, bip (sol5), tac!, bip (sol5), recollir, posar a zero (mi5, do5).

I quan el nivell del soroll ambiental baixi, deixarà d'emmascarar l'aparell refrigerador del veí. Un zum-zum greu que seguirà tota la santa nit.

Blogger

La gent de Blogger ha fet algun canvi intern en el seu codi que afecta la manera com es veuen alguns blogs.

Esperarem. "A caballo regalado ..."

divendres, 24 de juny de 2005

Motors

Amb un amic anàrem a prendre unes aigües fresques a un petit bar. Era migdia, amb molta calor. A mitja conversa es va tallar el corrent elèctric: sobrecàrrega del circuit intern del recinte. De sobte, t'adones que darrera teu hi ha un immens equip refrigerador, ara silenciós. Durant una estona, sense motors, podem parlar en un altre to. Com en un altre temps.

Quan l'energia torna, amb ella retorna el progrés. Tot té un preu, oi?

dimecres, 22 de juny de 2005

Detalls (palomilla)

palomilla

És al carrer de Martínez de la Rosa cantonada Penedès. Després vaig trobar-ho en un petit recull, on hi diu:
No us hi trenqueu pas el cap! I si l'aixequeu en veureu a dotzenes per tota la vila. Els graciencs de socarrel en diuen palomilles i asseguren que aquest és l'únic nom que es donava als ferros que aguantaven les corrioles per a pujar i baixar els mobles.
Extret del recull que editaren els autors de l'exposició Detalls de Gràcia, Albert Gasulla i Eudald Gràcia. Exposició: setembre 1981. Edició llibre: novembre 1982.

dimarts, 21 de juny de 2005

Ritual

Prepares el mini-disc. Connectes el micròfon, el deixes allà on no li toqui el vent. Et penges els auriculars. Ajustes el nivell de gravació. Arrenques a gravar. Quiet. Escoltes. Passa força gent pel carrer i ningú es fixa en l'altre que perd el temps com vol. Les espardenyes piquen: un so com de partit de ping-pong. Un turista amb la maleta amb rodes: com el carro d'anar al super. Si les rajoles tenen el dibuix de la flor, el trec-trec és caòtic. Si no, és molt rítmic i et venen ganes de seguir-lo xiulant. Escoltes. Si et distreus esperant que, a la dreta, arrenqui el bus com un elefant, et sorprèn la bicicleta que surt per l'orella esquerra imitant el rodet d'una canya de pescar. I les veus. Tan a prop, si el micròfon està ben orientat. Escoltes una bona estona.

Al plegar, no caldria guardar la gravació: només m'ha de servir per això, per escoltar.

dilluns, 20 de juny de 2005

Limitacions creatives

Llegint una entrevista (*) amb el productor i enginyer Matt Wallace, trobo alguns comentaris amb els que estic absolutament d'acord:
  • Les restriccions, sovint, ajuden. Tenir 100 pistes de so dins una sessió de ProTools pot diferir massa les decisions.
  • La pre-producció és molt important. Polir i acabar les cançons sense agafar cap guitarra elèctrica, tot amb acústiques.
  • És tracta de vendre emocions, no tecnologia.
  • Voler polir-ho tot massa, sense deixar cap error, és un error. La gràcia és saber triar els errors que deixes.
Jordi Sangenís, el meu mestre en el so per a cinema, em deia que no es tractava de saber com de ho vols deixar, sinó com de malament ho pots deixar. Em va costar d'entendre, perquè és fàcil de mal interpretar.

(*) revista Electronic Musician (maig de 2005)

[Crec que m'he fet un embolic amb la negreta, la cursiva, l'asterisc i tot plegat. Alguna ànima caritativa amb coneixements de disseny és a prop?]

Una font per assossegar

Prenc bona nota del consell del divendres (17 de juny) a flux: veure i escoltar les gotes de la font de la Casa de l'Ardiaca (Barcelona). Em cau una mica lluny dels meus itineraris: hauré de trobar un lloc equivalent. Ja hi pensen prou els arquitectes?

So emmascarant. So refrescant. So hipnotitzador.

diumenge, 19 de juny de 2005

Ben equivocat, o no tant.

Ahir, dissabte, a Barcelona es va acabar el SONAR. Però el mesclador, despistat, ha sortit aquest matí per veure no sé què a no sé on.

Tan se val. Un llarg passeig per carrers ben coneguts (d'altres èpoques). Un cantant d'òpera a can Jorba (308 Kbytes, mp3 stereo). Les estàtues de les Rambles. L'olor de pixats del carrer de la Mercè. Les botigues del carrer d'Avinyó que van canviant de llogaters. Parades de pintors i d'aliments de pagès. Anar escoltant les músiques dels parlars diferents quan encara sonen musicals. Nens que juguen a pilota contra les portes metàl·liques, o amb la llauna de refresc. La plaça dels Àngels desplegada, de recollida general.

Un imant dins la llibreria xucla al mesclador. No s'haurien de prohibir algunes llibreries?

dissabte, 18 de juny de 2005

Tremolor

La poma, ara sí,
tremola amb la branca.
Xàfec d’estiu.

dilluns, 13 de juny de 2005

La paraula escoltada

Llegir un poema en veu alta. I veure que t'escolten. Somriuen. Mouen el cap, assentint. Sentir la pròpia veu i notar el seu escoltar. El poema s'alça fent un arc que comunica un interior amb un altre interior. Aquesta tarda de diumenge el mesclador s'ha estrenat, en família.

Un dels triats, era L'orgullós (Arbres, de Josep Carner):
Dalt de tot de la muntanya,
sol, hi ha un pi de vell brancam,
dalt de tot de la muntanya,
vencedor d'aquell rocam.
I menysprea vent i anyades:
morirà només d'un llamp.
Sembla un bon exercici: respiratori, social, sonor i molt a l'abast!

diumenge, 12 de juny de 2005

Textos: Ponç Pons

Amb el Cercle de Lectura de BTV, sé de Ponç Pons. Quanta ignorància sobre les nostres coses...
Sentir la neu
en ple matí d'agost.
Cor de cigales.
Dillatari. Ponç Pons. Ed. Quaderns Crema. Barcelona (2005).

Haikús. Mar i terra. Illa. Escrits esmolats. Curts. Eficàcia i dolçor. El patir de la llengua. Què bé es deixen llegir aquests llibres i quant els necessitem!

dissabte, 11 de juny de 2005

Julos

Julos Beaucarne, poeta, cantant i actor belga:
D'un de mes fémurs dans 1.000 ans un indigène fera une flûte.
Je resterai donc dans la musique. C'est bien cela le plus important.
Mon terroir c'est les galaxies, de Julos Beaucarne. Éd. LHF. Bèlgica.

dijous, 9 de juny de 2005

Iggy Poe

Juny 1998
Un article sobre Hal Willner se m'enganxa. Un productor especial de discos especials que fa un recull de poemes i històries de Poe llegits per Christopher Walken, Diamanda Galas, Iggy Pop, Gabriel Byrne, etc.

Abril 2005
Per un euro (El Periódico) es poden tenir els Contes fantàstics de Poe.

Maig 2005
Buscant CDs amb veus de poetes, ensopego amb aquest Closed on Account of Rabies. (Lloc amb accés a mostres de cada tall).

Juny 2005
Iggy (780 KB, mp3 stereo) arrenca el conte The tell-tale heart:
TRUE! --nervous --very, very dreadfully nervous I had been and am; but why will you say that I am mad? The disease had sharpened my senses --not destroyed --not dulled them. Above all was the sense of hearing acute. I heard all things in the heaven and in the earth. I heard many things in hell. How, then, am I mad? Hearken! and observe how healthily --how calmly I can tell you the whole story.

It is impossible to say how first the idea entered my brain; but once conceived, it haunted me day and night. Object there was none. Passion there was none. I loved the old man. He had never wronged me. He had never given me insult. For his gold I had no desire. I think it was his eye! yes, it was this! He had the eye of a vulture --a pale blue eye, with a film over it. Whenever it fell upon me, my blood ran cold; and so by degrees --very gradually --I made up my mind to take the life of the old man, and thus rid myself of the eye forever.

Now this is the point. You fancy me mad. (...)
El cor delator (inici). Versió catalana de Joan Solé:
Ben cert! Nerviós, sóc i he estat molt i molt, espantosament nerviós; però ¿per què dieu que sóc boig? La malaltia m'havia afuat els sentits, no m'els havia destruït ni esmussat. Sobretot el sentit de l'oïda, era agut. Sentia tot el del cel i la terra. Sentia molt de l'infern. ¿Com puc ser boig, doncs? Escolteu, i observeu amb quina lucidesa, amb quina calma us puc exposar tota la història. (...)
A Tagomago es comenta una altra producció de Hal Willner: un homenatge a la música de Kurt Weill.

dimarts, 7 de juny de 2005

Mínim

Un frec involuntari del braç amb un penjador de tovalloles genera un so que sembla el gemec d'un gos. Em giro, però al menjador no hi ha cap moviment estrany.

Uns esglaons de fusta d'una escala amb estructura metàl·lica vibren al ser trepitjats. La vibració, lleu, recorda el so que fa un mòdem al iniciar una trucada. És curiós la capacitat per a sorprendre que pot tenir un fet tan petit.

dilluns, 6 de juny de 2005

Llistes, IR i el tennis.

El mesclador no para de fer llistes. És un llistador. Això és el que és, un llistador. Llistes sobre el que vol llegir, el que vol comentar i escriure, el que vol trobar, escoltar, veure. Però els caps de setmana només duren dos dies (no sé el per què). Comences la setmana amb 'feina' endarrerida. Una sensació que, malgrat els anys que portem, encara molesta. Tot plegat, bajanades!

Em sembla que ben pocs tècnics de so i mescladors miren o coneixen aquest quadern/bloc. Per tant, potser no cal que parli del que vaig veure a la trobada de l'AES. Tampoc cal que comenti el que em va semblar el senyor George Massenburg, un gurú de la gravació, la tarda que va ser als estudis Nòmada 57.

Mentrestant, estic omplint els 2 portàtils (Mac/casa + PC/feina) de informació, programes i IR (impulse responses), per entendre millor la reverberació obtinguda per convolució i fer proves gravant mostres dels espais propis. El mesclador us mantindrà al corrent. Estic segur que és un tema que no us deixa dormir...

Dos desitjos: (1) poder triar subtítols en català en els DVDs; i (2), no estar obligat a escoltar els comentaris en les retransmissions, per exemple, dels partits de tennis. So dels tennistes (final de París, arxiu mono mp3).

divendres, 3 de juny de 2005

Després de l'AES

Després de uns quants dies de feina cap enfora per la trobada de l'AES, el mesclador torna a agafar l'estimat PowerBook i intenta seguir amb el quadern, com si es tractés d'una tornada al camp base.

Fer cinema no és tan sols fer pel·lícules. Cinema(tògraf) també es pot fer amb una càmera de vídeo. En Manu Balaguer viu pel cinema, està ben clar. Vam treballar junts a El Far, la seva primera peli. Més endavant, va muntar una productora independent, La Cofradía.

Ara, els dies 6, 7 i 8 de juny, es presenten al FNAC EL TRIANGLE (Barcelona) els darrers treballs d'aquesta petita empresa creada per en Manu.
Dilluns 6 de juny, a les 20 hores:
La Mirada Impúdica (documental, 25 minuts)
Taula rodona: Fernando Borrero, José María Ponce, Sara Bernat
Direcció: Fernando Borrero

Dimarts 7 de juny, a les 20 hores:
Cita a Tombuctú (a partir de la novel·la de Pep Subirós)
Ficció experimental Dansa-Teatre-Cinema: 50 minuts
Taula rodona : Manu Balaguer, Mercè Solé
Direcció i muntatge: Manu Balaguer

Dimecres 8 de juny, a les 20 hores:
Una mirada sobre el prado que llora (documental, 60 minuts)
Taula rodona: Pere Alberó, Manu Balaguer
Direcció i guió: Pere Alberó
Feina constant, any rere any, vídeo rere vídeo. Formigues i elefants.