Pàgines

dijous, 9 de juny de 2005

Iggy Poe

Juny 1998
Un article sobre Hal Willner se m'enganxa. Un productor especial de discos especials que fa un recull de poemes i històries de Poe llegits per Christopher Walken, Diamanda Galas, Iggy Pop, Gabriel Byrne, etc.

Abril 2005
Per un euro (El Periódico) es poden tenir els Contes fantàstics de Poe.

Maig 2005
Buscant CDs amb veus de poetes, ensopego amb aquest Closed on Account of Rabies. (Lloc amb accés a mostres de cada tall).

Juny 2005
Iggy (780 KB, mp3 stereo) arrenca el conte The tell-tale heart:
TRUE! --nervous --very, very dreadfully nervous I had been and am; but why will you say that I am mad? The disease had sharpened my senses --not destroyed --not dulled them. Above all was the sense of hearing acute. I heard all things in the heaven and in the earth. I heard many things in hell. How, then, am I mad? Hearken! and observe how healthily --how calmly I can tell you the whole story.

It is impossible to say how first the idea entered my brain; but once conceived, it haunted me day and night. Object there was none. Passion there was none. I loved the old man. He had never wronged me. He had never given me insult. For his gold I had no desire. I think it was his eye! yes, it was this! He had the eye of a vulture --a pale blue eye, with a film over it. Whenever it fell upon me, my blood ran cold; and so by degrees --very gradually --I made up my mind to take the life of the old man, and thus rid myself of the eye forever.

Now this is the point. You fancy me mad. (...)
El cor delator (inici). Versió catalana de Joan Solé:
Ben cert! Nerviós, sóc i he estat molt i molt, espantosament nerviós; però ¿per què dieu que sóc boig? La malaltia m'havia afuat els sentits, no m'els havia destruït ni esmussat. Sobretot el sentit de l'oïda, era agut. Sentia tot el del cel i la terra. Sentia molt de l'infern. ¿Com puc ser boig, doncs? Escolteu, i observeu amb quina lucidesa, amb quina calma us puc exposar tota la història. (...)
A Tagomago es comenta una altra producció de Hal Willner: un homenatge a la música de Kurt Weill.