Pàgines

dilluns, 31 de març de 2008

Textos: William Somerset Maugham

El riu és ample, groguenc i tèrbol. Més enllà de la riba sorrenca creixen les casuarines i quan el vent agita les seves fulles brodades fan un soroll com de veus humanes. Els indígenes les anomenen "l'arbre que parla", i diuen que si hom es troba, a mitjanit, a sota d'un d'ells, s'escolten veus de gent desconeguda explicant secrets de la terra.
Extret, i adaptat al català, del Carnet de un escritor, de William Somerset Maugham. Editorial Plaza & Janés. Barcelona, 1961. Traducció castellana de Manuel Bosch Barrett. (La negreta és meva)

El guix i la serra

braç enguixat
Hi ha un dia que s'ha de treure el guix que immobilitza i protegeix el braç trencat o operat. S'utilitza una serra circular mecànica que fa molt poca gràcia. Aleshores comença, pel braç despullat, dèbil i descolorit, l'etapa de la rehabilitació. Tot plegat, una aventura emprenyadora.

Serrant i treient el guix del braç (0:42)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

dilluns, 24 de març de 2008

Textos: Joaquim Torres Godori

El que em penso que estic buscant

Crec que voldria passar la major part de l'any, sense abandonar però la meva faceta itinerant ni el meset anual a la gran ciutat, en un indret que reunís, "principi de plaer", totes aquestes condicions o si més no, "principi de realitat", una bona part d'elles:

  • Pertinença a l'àrea lingüística catalana.
  • Altura de tres-cents metres sobre el nivell del mar. Menys humitat, terreny menys emmetzinat, urbanitzat, "autopistat"..., aigües de més bona qualitat, tot en relació al litoral. Uns membres de la comunitat Ilicitis, o La ciudad del hombre, d'Elx havien arribat a la conclusió que a dita altitud la qualitat de l'aire, del prana, era la més adient per a la pràctica de la meditació.
  • Clima benigne. En general, a una alçada superior als tres-cents metres l'hivern hi és dur. No vull viure preocupat pel fred; els mitjans per escalfar-se absorbeixen temps per a llur estudi i aplicació, i energia (humana). A més a més, ja que desitjo disposar d'hortalisses i fruita tot l'any he de fugir de les gelades. Miro que la temperatura mitjana de gener sigui alta: 8°, per exemple. I la calor excessiva m'aixafa.
  • Influència de la mar. Que es vegi al fons. [...]
    Aquí, per llegir-ho sencer.

diumenge, 23 de març de 2008

Font Romàntica

font del Parc del Laberint d'Horta
Al Parc del Laberint d'Horta hi ha, entre altres coses, un jardí romàntic, un canal (d'aigua) romàntic, una font romàntica...

Font Romàntica (0:45)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

El Laberint d'Horta

laberint d'Horta
El Parc del Laberint d'Horta és un espai enjardinat, amb un palau, un canal d'aigua, fonts, brolladors i unes basses. Templets, escultures neoclàssiques, un bosc i un laberint. Tot plegat fa de bon visitar, malgrat el seu aspecte antic i l'actual falta d'aigua.

Intentar trobar la sortida del petit laberint és un motiu que fa cridar als nens, jugar a amagar-se a les parelles, i somriure als grans.

Dins del laberint (1:50)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Realitat revisada

La realitat, l'escrit del 28 de febrer passat, és un llistat de les xifres d'espectadors d'uns quantes pel·lícules en els que he participat com a mesclador.

Un amic m'ha fet adonar de la meva innocència (o ignorància) al no tenir en compte alguns aspectes d'aquest negoci que jo hauria ja de conèixer millor (o no oblidar):
  • Entrades o espectadors. Les xifres oficials de la base de dades del Ministeri de Cultura són, en realitat, les entrades venudes a tot l'estat espanyol. No equival al nombre d'espectadors, perquè no sempre cada entrada vol dir un espectador. A més a més, el recompte es va actualitzant i pot no reflectir, per algun títol, la xifra real (el llistat del post és el de 28 de febrer del 2008).
  • Mercat. Els títols de la llista no són comparables entre sí. Són com pomes, peres i taronges en un mateix cabàs. Oblido que, per a cada pel·lícula, els mercats poden ser molt distints i les perspectives diferents.
  • Diferències. HIPNOS (de David Carreras) no té, ni busca, el mateix mercat que DIARIO ARGENTINO (de Guadalupe Pérez). L'ambició comercial de TU VIDA EN 65 MINUTOS (de Maria Ripoll) és diferent a la d'EN LA CIUDAD DE SYLVIA (de José Luis Guerin).
  • Abast. Nivell local o global. Hi ha produccions que comencen i acaben al mateix lloc: el mercat local, i els costa traspassar fronteres. D'altres, en canvi, tindran molts més espectadors en els festivals (de cinema), cinemateques i retrospectives. El seu mercat és global. Van dirigides a tot el món.
  • Espectadors. Durant el primer dia del festival de Locarno, la darrera pel·lícula de Marc Recha fou vista per més de 7.000 espectadors (només en les 3 funcions). EL CIELO SUBE, el seu primer llarg, encara segueix donant voltes. HONOR DE CAVALLERIA (d'Albert Serra) ha anat a més de 30 festivals.
Cinema independent. Cinema comercial. Cinema.

diumenge, 9 de març de 2008

Textos: Enric Sòria

Poc a recordar d'uns dies molt tranquils, potser massa, a Oliva, amb els meus pares. Mentre dinàvem a la platja, hi havia un silenci humà absolut, ni una veu ni un sol soroll mecànic, només l'oratge, la xiuladissa desficiosa dels ocells i la remor del mar, al fons. Una experiència de quietud que comença a ser molt rara. Ha fet un dia claríssim.
La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997, d'Enric Sòria. Edicions Proa. Barcelona, 2005. (pàgina 15)

Mapa Sonor de Barcelona (actualitzat)

mapa sonor de Barcelona
Nous sons pel Mapa Sonor de Barcelona, que ara té 42 punts sonors.

M'agradaria poder afegir una numeració als marcadors per facilitar-ne l'accés i la seva identificació. Si hi ha alguna manera, la trobarem. Tard o d'hora.

diumenge, 2 de març de 2008

Peter Cusack

Peter Cusack
Buscant mapes de sons de ciutats, trobo aquest nom: Cusack. Músic, artista sonor, fonògraf (fotògraf del so). El 1998 va engegar un projecte a la ràdio ResonanceFM sobre els sons de Londres.

Es va dedicar a preguntar a la gent quin era el so favorit de la seva ciutat i el perquè. Després, ell i el seu equip van sortir a gravar una bona colla dels sons suggerits. Es van fer exposicions, un CD "Your Favourite London Sounds" i un lloc web, favouritelondonsounds.org, del que més tard en van sortir germans:
Cada dia, un dia més, no podem pas fer-hi res. Com cantava Tony Ronald l'any 1967.