Poc a recordar d'uns dies molt tranquils, potser massa, a Oliva, amb els meus pares. Mentre dinàvem a la platja, hi havia un silenci humà absolut, ni una veu ni un sol soroll mecànic, només l'oratge, la xiuladissa desficiosa dels ocells i la remor del mar, al fons. Una experiència de quietud que comença a ser molt rara. Ha fet un dia claríssim.La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997, d'Enric Sòria. Edicions Proa. Barcelona, 2005. (pàgina 15)
diumenge, març 09, 2008
Textos: Enric Sòria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari