Pàgines

dimecres, 28 de setembre de 2005

Visionats i ràbia

Abans d'ahir, dilluns, vaig veure (visionar, en diem) dues pel·lícules a la feina. Feia molt que no passava. Sempre ens falta temps i, un cop entren a mescles, costa poder veure-les senceres i sense entrebancs.

Al matí, an unfinished life. Un cop vista la primera bobina (d'uns 14 minuts) ja no podia alçar-me i marxar. En volia més. Gran pantalla amb una còpia de 35 mm. amb so original sense subtítols. El meu coneixement de l'anglès no és suficient per entendre-ho tot, però tant se val. Tant se val.

Quina ràbia. Enganxat a la cadira, com quan érem marrecs...

I per la tarda, Corpse Bride. Apa, ja hi tornem a ser. Vista en projecció de betacam en pantalla gran d'una cinta protegida (logos i viratge de color). Cinc bobines amb un so envejable.

Quina ràbia. Aquesta tropa saben fer tan bé el so! El que m'enganxa, m'arriba i m'acosta a la història, és el detall. Què hi vols fer? El detall en cada so. Personalitzat, ric. Quin desastre!

dissabte, 24 de setembre de 2005

Dòmino (al carrer)

En una taula exterior de bar, a la vorera del carrer, uns homes juguen al dòmino. Des de l'altra banda de carrer i malgrat el trànsit de cotxes i motos, sento les fitxes de dòmino com piquen la taula i el soroll que fan quan les remenen.

Torno amb el minidisc i els gravo. Trio un tros especialment ric:
- un gos al centre, omnipresent,
- el dòmino a l'esquerra,
- un nen que passa d'esquerra a dreta,
- el trànsit neguitós,
- un camió distribuïdor de butà s'anuncia;
- el xiulet d'un possible client.
Enregistrament en estèreo (58 segons) de la partida de dòmino des de l'altra vorera. Dues versions de codificació mp3 per a triar:
dòmino (mp3 a 128 kbps: 908 KB);
dòmino (mp3 a 64 kpbs: 456 KB).

dijous, 22 de setembre de 2005

Campanes i fòrum

martells del carilló de Gant

Avui mateix em compro un barret per treure-me'l davant d'aquest fòrum de campanes, que ha muntat Daniel Vilarrubias i Cuadra a casacota.net.

Moltíssimes fotos, llistats i documentació sobre campanes i campanars de Igualada, Vilanova del Camí, Santa Coloma de Queralt, Ripoll, Poblet, Òs de Balaguer, Montserrat, Reus, Cervera, etc.

Fantàstic.

Hi he arribat buscant informació sobre els micròfons esfèrics d'en Pere Casulleras.

(La foto correspon a un detall del martells del carilló de Gant, a Bèlgica)

dimarts, 20 de setembre de 2005

Eines i pel·lícules

moviola

Amb eines com aquesta, una Moviola model UD-20-S, es muntaven les pel·lícules.

Això passava abans de les taules d'edició planes i més silencioses. I abans dels equips basats en bancs de lectors sincrònics de cintes VHS.

I molt abans dels sorprenents i actuals programes d'ordinador d'edició de imatge, amb o sense hardware associat.

Els muntadors amb moviola havien de imaginar la pel·lícula, més que ara. Segurament.

dilluns, 19 de setembre de 2005

Escapada a Vic

Una escapada a Vic, per l'actuació de la La Cava Big Band, tancant el Mercat de Música de Vic. Hem dut quatre joves alumnes del Passatge a veure tocar els seus mestres de l'escola de música.

És reconfortant notar com la roda de la vida és en marxa, imparable. També ho és veure una colla de músics fent un so tan compacte, brillant i arriscat.

[M'ha sorprès el so esquerdat de les campanes, a la plaça Major, tocant les nou de la nit. Indagaré quina història ha fet aquest so.]

diumenge, 18 de setembre de 2005

Coartada

Una setmana així (*) = cap nota al quadern.

Mentrestant, de nits, el mesclador s'ha deixat absorbir per 43 folders, buscant com organitzar-se, entremig d'idees sobre to-do lists i outliners.

De com ordenar, categoritzar, prioritzar i organitzar la informació que un té sobre les feines que ha de fer i no desmoralitzar-se quan aquesta llista és immensa.

(*): una mica caòtica, accidentada i atrafegada.

diumenge, 11 de setembre de 2005

Textos: Jean Cocteau

arbre
Pièce de circonstance

Gravez votre nom dans un arbre
Qui poussera jusqu'au nadir.
Un arbre vaut mieux que le marbre,
Car on y voit les noms grandir.
Vocabulaire. Plain-Chant. Éditions Gallimard. Collection Poésie, 1983.

dijous, 8 de setembre de 2005

Noëlle Boisson, monteuse

L'amic Thevenet m'ha fet arribar el llibre que ha escrit Noëlle Boisson, muntadora de imatge de films com Cyrano de Bergerac, Set anys al Tibet, L'amant, Stalingrad, Vatel, o L'Ós.

En Santiago Thevenet també és muntador (de so) i coneix perfectament la tradició i l'escola que tenen a França per tot el que fa als oficis del cinema, perquè ell hi ha viscut i hi ha treballat.

El llibret és una petita joia. Un recorregut des del principi del muntatge fins al final: el dia que contacten amb ella, les primeres reunions i lectura del guió. La relació que s'inicia amb el director i que durarà entre 5 i 7 mesos. Les sales on es treballa, els ajudants, la foscor, la paciència, la sensibilitat, la intuïció, l'ordre. El muntatge com una cacera d'emocions i d'expressions, del moment just. De com totes les imatges es van quedant a la biblioteca visual de la memòria. I mil coses més.

M'aturo una estona quan parla del tercer enemic dels muntadors:
Le troisième ennemi, sans doute le plus dangereux, c'est mon jugement intime. (...) J'évite le "J'aime ou je n'aime pas". Le "je" n'a ici aucune valeur. Je dois me transporter dans le regard des autres, et me dire: "Que penserait Untel s'il regardait ça? Et X, comment réagirait-il s'il entendait cela?... J'imagine leurs réponses, les réactions convergentes, les avis opposés. J'en fais la synthèse. Ma pensée est mise à l'èpreuve. Si elle résiste à ces attaques imaginaires, c'est que elle est juste. Sinon, cela signifie que je fais la fausse route.
La sagesse de la monteuse du film, de Noëlle Boisson. L'oeil neuf. Paris, 2005.

Aquest llibret és un bon contrapunt de En el momento del parpadeo (In the Blink of an Eye) de Walter Murch, una patum reconsagrada i genial.

dilluns, 5 de setembre de 2005

Estereoscopi a Badlands

fotograma de BADLANDS: estereoscopi
La nota Stereoscop del passat sis de febrer parlava dels estereoscopis per veure fotografies en relleu. A Badlands de Terrence Malick, en descobreixo un.

diumenge, 4 de setembre de 2005

Toc de difunts

església del Port de la Selva

Port de la Selva: intento gravar el toc de difunts. Hi ha dos moments per a fer-ho: en el primer cop que sona, que serà mitja hora abans de l'ofici, o en el segon cop, quan surten de l'església després de l'ofici.

A l'Empordà gairebé sempre hi fa vent. Com que el meu equip de gravació és molt senzill el protegeixo dins una motxilla de teixit suau.

El dia triat per gravar també és el dia que una colla de nois amb motos es reuneix sota un dels arbres del davant de l'església per acabar de preparar l'excursió que iniciaran just durant els primers tocs!

El campanar té tres campanes: la petita (P), la mitjana (M) dels quarts i la gran (G) de les hores. També hi ha instal·lat un megàfon. El toc de difunts és la repetició durant 8 cops d'un conjunt de 3 tocs lents de les campanes mitjana i gran:
- toc lent de (M i G) + pausa curta,
- toc lent de (M i G) + pausa curta,
- toc lent de (M i G) + pausa llarga,
(el conjunt es repeteix 8 vegades)
Afegeixo un tros del toc de difunts (980 KB, mp3 estèreo).
Foto extreta de la web del Port de la Selva.